Cap de setmana tranquil i variat

Cap de setmana bastant variat. Divendres vaig sopar amb una amiga amb qui feia temps que no teníem una conversa d'aquelles que serveixen per posar-se al dia. Dissabte, doncs, el nom ho diu, va tocar fer dissabte fins que em va trucar en David per si el podia anar a buscar a Ripoll, ja que els de dalt s'havien deixat l'aixeta oberta i no podia arribar a Sant Joan amb la seva nova i flamant Specialized. Així que un servidor i el Ligero Assistance es van dirigir fins a Ripoll per efectuar el rescat.

A la tarda, vaig anar a veure la meva iaia de Manlleu i va ser una tarda de sorpreses. Primer em vaig trobar els meus tiets, després vaig a Vic al Caprabo, i em trobo els altres tiets. I per si era poca casualitat, al mateix Caprabo em vaig trobar amb l'Arantxa, una amiga amb qui havíem compartir uns quants viatges amb cotxe fins a la Vila Universitària. A la nit, sopar amb en David i en Jordi a Ca la Nati fins que van ser les 2 (bé, les 3 que aquest finde tocava canviar l'hora).

I diumenge, amb la Núria vam anar a Navarcles que feien Monacàlia, una fira centrada a l'època medieval. Hi havia les típiques parades d'artesania i productes artesans. Vam fer una escapada fins el monestir de Sant Benet del Bages per fer-hi una ullada, i bàsicament anar-hi al lavabo. Queda pendent la visita per un altre dia. Després de fer l'últim vol tranquil·lament a la fira, cap a casa altra vegada. Vaig arribar-hi a quarts de set i per acabar de rematar el diumenge vaig decidir pujar fins a la Collada de Santigosa amb bici. Collons quin fred que vaig passar! Un altre dia, he de pensar a abrigar-me més. I després cap a casa a descansar i a acabar de gaudir del diumenge.

Al cap de 6 mesos, la bici ha vist el sol!

Doncs sí! He tardat 6 mesos a tornar a agafar la bici. Serà que el Panxusfortus va passar factura (i no precisament per la duresa física de la cursa!), o pel mal temps, per la manca de temps i una mica de mandra també, que la Kona s'ha estat quasi bé 6 mesos tancada al garatge sense sortir. Però aquest cap de setmana, amb l'arribada del bon temps i de les temperatures agradables he fet un parell de sortides, això sí, suaus que el meu estat de forma encara és arrodonit, i no vull dir que estigui en forma, sinó que faig referència a la generosa línia de la felicitat que presenta la meva panxa. Les dues sortides van ser:

• De Sant Joan fins a la collada de Santigosa per la carretera i un cop a dalt, vaig girar a la dreta i vaig passar per la carretera vella fins a Can Barraca, tot seguit vaig pujar a buscar la carretera i de nou cap a Sant Joan. Total: 18 km.
• Ruta número 4 del Centre Btt. Sortida del parc de l'Estació, en direcció a Ogassa. La ruta passa per la Ruta del Ferro fins a l'Estació de Toralles però el cap de setmana és recomanable no passar-hi per culpa de les famílies i grups que l'envaeixen, i que no saben que cal posar-se en fila quan es creuen amb d'altres ciclistes. Per no trobar-me aquests indesitjables vaig anar seguint la carretera fins el trencant de la casa de colònies de Cabàlies i tot seguit, vaig seguir la pista que s'enfila fins la casa de turisme rural del Muig, per baixar cap a la Colònia Llaudet per la Sala del Muig i després agafar el sender GR-1 cap a la Batllia el Janpere i cap a Sant Joan. Total: 12 km.

Ara bé, no tot ha estat esport. Per no trencar amb la tradició, hi ha hagut bon tiberi. Dissabte tast de vins a casa d'en David. Un Museum Real Reserva de l'any 1999 de la D.O. de Cigales i un Miguel Merino de l'any 2000 de la Rioja. El primer, tenint en compte els seus anys, aguantava prou bé. Pel que fa al segon, no sabem què els ha passat a aquests vins, però amb questió de pocs mesos s'han enrarit. Vam acompanyar el tast amb uns canelons i unes croquetes de pollastre. I el diumenge, a dinar a les Feixes. Com sempre, genial. Pica-pica amb xoriço, formatge a la brasa i empanada i, de segon plat, una super entraña al punt. De postres, trufes amb conyac. I el vi, un malbec de Navarro Correas de l'any 2006, genuí argentí. Sobretaula amb ratafia, agradable conversa i passejada relaxant per la collada de Santigosa. Un cap de setmana complet!

Podeu descarregar-vos les rutes del Centre Btt des d'aquest enllaç: Rutes Btt Ripollès

Calçotada Suquetada 2009

Ahir diumenge vam celebrar la tercera edició de la Calçotada Suquetada, és a dir, la calçotada que organitzem la família de can Suquet. Aquest any hi havia un element diferent respecte l'any passat: érem molta més gent. En total vam ser 41 persones. Com ja és habitual en aquests tiberis, l'indret escollit va ser el menjador del Mas Guanter. A mig matí ja ens hi vam dirigir per començar-ho a preparar tot: bidons per fer el foc, comprovar que teníem prou llenya per a la carn i boix per als calçots, col·locar les taules, preparar el pica-pica...

La gent va anar arribant poc a poc. Mentre preparàvem la teca i el foc anàvem picant olives, patates, bull... i per beure, Coronitas i rebujito. Cap a quarts de tres vam començar a menjar els calçots a peu dret a l'aire lliure. Tot seguit ja vam anar cap a dins per seure i menjar la carn, fer postres, cafè, copes...

També vam fer un tast de vins, o més ben dit, de vi, ja que només vam tastar una ampolla. Això sí! era de 6 litres. Es tractava d'un Roda I Reserva de l'any 2000. Va resultar ser un vi poc expressiu, potser massa evolucionat, però com que el més important era passar-s'ho bé ja va fer el seu fet.

Crec que va anar tot bé i espero que la gent s'ho passés bé. Almenys jo em vaig divertir, tot i acabar el dia ben baldat.

Les xifres són:

41 persones
400 calçots
7,5 kg. de xai
7,5 kg. de llonganisseta (botifarres)
4 kg. d'ossos d'esquena
12 cuixes i 6 pits de pollastre
7 kg. de pa
4 kg. de coca
5 litres de rebujito
35 llaunes de cervesa
8 litres de vi
20 ampolles de cava.
1 ampolla de ratafia
1 ampolla de Chivas 12 anys

I després de la sobretaula, a recollir i cap a casa. Però el dia encara ens guardava una sorpresa de camí cap a casa. Reprodueixo el diàleg mantingut entre en David i jo mentre tornàvem amb el Ligero i quan encara no havíem fet ni un quilòmetre:

Àlex: Aquest volant va tort
David: És normal que voti tant aquest jeep cotxe?
Àlex: No. Ja li deu passar alguna cosa. Collons, justament aquesta setmana que havia passat la ITV.
David: sembla una roda.
Mentrestant ja havíem arribat a la carretera:
Àlex: Sí, sí, va ben tort i vota.
David: Para allà on hi havia el pas a nivell que hi ha lloc.

Parem. Resultat: roda punxada. Situació: quarts de nou del vespre, fosc i amb el Ligero carregat fins a dalt de tot. La meva mare, en Pere i la Nuri s'han parat ja que anaven darrera nostra. Truquen a la Marta i a en Marcel que vinguin a recollir-nos. Truquem a la grua. Mentre ens esperem, comencem a treure la roda de recanvi per intentar-la canviar. Ja és mala llet, el gat no funciona. Amb aquestes apreixen l'Oriol i la Roser. Ens han vist parats al costat de la carretera i vénen a veure què ens ha passat. Sort que ells porten un gat que funciona. Arriben la Marta i en Marcel. Canviem la roda. Feina feta. Truquem de nou a l'asseguradora que ja no fa falta la grua. Tot solucionat, ja podem tornar cap a casa. Final intens per a un dia intens. L'any vinent, més, a poder ser, sense roda punxada.

Podeu veure les fotos clicant aquí.

P.D. Un agraïment ben sincer a l'Oriol i a la Roser. Sense ells, tot hauria estat molt més complicat.

Tast de vins

Dissabte va tocar una nova edició d'un tast de vins. En aquesta ocasió van ser 3 vins:

Cims de Porrera Clàssic, Cooperativa Agrícola de Porrera. D.O. Priorat. Anyada: 2004. Garnatxa i Carinyena. 18 mesos de criança en bóta. Preu: 37 euros.

• Anàlisi visual: color entre vermell sang i cirera picota, més aviat clar. Rivet vermell i molt aquós. Intensitat mitjana. Clar, brillant. Llàgrima fluïda i abundant.
• Anàlisi olfactiu: agradable i sensible. Intensitat suficient. Fruita vermella com gerds, maduixa. Fumat, caramel, vainilla. Mineral (pissarra).
• Anàlisi gustatiu: primera impressió plaent però justeta. Amarg molt suau. Molt poc astringent, gens consistent (líquid), planer i lleuger. Postgust llarg amarg i alcohòlic. Vi més interessant en nas que en boca.

El Vínculo. Paraje la Golosa, Gran reserva. Alejandro Fernández. D.O. La Mancha. Anyada: 2002. Tempranillo. 24 mesos de criança en bóta. Preu: 20 euros.

• Anàlisi visual: color vermell sang molt fosc. Rivet vermell granatós. Intens, fosc, brillant. Partícules en suspensió. Molt llàgrima densa. Taca la copa.
• Anàlisi olfactiu: caràcter global agradable i sensible. Intensitat suficient. Fruita madura, mel, mantega, plàtan. Fusta, tabac, pebre molt suau.
• Anàlisi gustatiu: primera impressió agradable. Àcid amb final amarg. Molt aspre. Molt astringent, consistent, vellutat. Postgust llarg i aspre.

Miguel Merino Reserva, Bodegas Miguel Merino. D.O.C. Rioja. Anyada: 2000. Tempranillo i 5 % graciano. 28 mesos de criança en bóta. Preu: 16 euros.

• Anàlisi visual: color teula, rivet vermell ataronjat. Pàl·lid, clar. Poca llàgrima i densa.
  
• Anàlisi olfactiu: caràcter global sensible. Intensitat feble. Fruita madura, fumat motl suau. Apareix una olor desagradable com de matèria orgànica.
  
• Anàlisi gustatiu: agradable però molt suau. Equilibrat i una mica, molt poca, astringència. Lleuger i postgust curt i suau.

Com sempre en aquestes ocasions, vam fer el tast de vins abans de sopar. Cal dir, que en compte del Cims de Porrera teníem preparat un altre vi, un Scala Dei Negre 2001 però el vam descartar perquè estava pràcticament mort. El tast ens va donar algunes sorpreses: el Cims de Porrera va resultar ser un vi més aviat apagadot, li faltava alguna cosa per sorprendre i era més interessant en nas que en boca. Pel que fa al vi de Miguel Merino, desprenia una olor desagradable, i és possible que aquesta ampolla no estigués en les millors condicions; caldrà provar-ne una altra per veure si va ser l'ampolla del tast en concret o que tots els vins d'aquest any ja estan passadets (cosa que no crec). El vi més interessant i arrodonit va ser el Vínculo, de la Mancha, una D.O. emergent que combinat amb el saber fer d'Alejandro Fernández (Tinto Pesquera) dóna com a resultat un vi bastant complet, malgrat l'astringència de la tempranillo.

Espero properament poder fer un altre tast comparatiu. De moment, caldrà esperar al tast del vi dels dijous i el de la calçotada, que aquest si més no, serà espectaculaaar (com diria en polonio del poble veí).