Fora de lloc, de Marta Cardona

Fa pocs dies que he acabat de llegir la novel·la Fora de lloc de Marta Cardona. Feia mesos que no llegia cap novel·la i ha estat un retrobament amb aquest gènere. L'obra m'ha agradat, enganxa des del primer moment, i amb un llenguatge molt planer fa reviure l'Anglaterra de 1950. Se'ns explica la història d'una parella jove acabada de casar, la Maria i en Jaume, que emigren a Anglaterra per a millorar la seva situació econòmica. Poc a poc, anem descobrint com la Maria ha de carregar amb tot el pes de la vida que estableixen al país anglès, mentre en Jaume, que és un somiatruites i un immadur, només té ulls pels cotxes i per les seves dèries.

Es tracta de la primera novel·la que escriu Marta Cardona i en general, crec que és una obra correcta. Tan sols li criticaria que els personatges són una mica plans, en el sentit que evolucionen poc, i que en alguns moments les situacions narrades són repetitives (la Maria s'esforça per tirar endavant, en Jaume l'espifia i la Maria soluciona el problema).

Ara bé, és una bona novel·la, que entreté. Si la comparo amb Olor de colònia de Sílvia Alcántara, totes dues tenen en comú que són l'òpera prima de les seves autores. Si bé Olor de colònia té un plantejament inicial molt bo, i recrea la vida i el teixit social en una colònia industrial, el final és precipitat i queda algun tema per resoldre. Quan la vaig llegir, vaig tenir la sensació que a l'autora li faltava experiència per a tancar els temes. En canvi, a Fora de lloc, el plantejament no és tan agosarat i possiblement això provoca que estigui una mica més ben resolt. Tot i això, també és precipitat; o si més no, contrasta amb la paciència que ens han estat relatades les aventures de la parella fins a les darreres pàgines.
Aquestes són les opinions d'un simple lector. Si voleu fer-vos la vostra, el millor és que les llegiu.

Us deixo els enllaços amb les entrevistes que van fer a Marta Cardona i Sílvia Alcántara al programa literari "L'hora del lector": Marta Cardona / Sílvia Alcántara

3a botifarrada de la Vila Vella i Barra Jove

Aquest cap de setmana ha estat intens. Dissabte celebràvem la 3a botifarrada de la Vila Vella i a primera hora del matí ja estàvem a punt per organitzar-ho tot. Primer pas: anar a esmorzar!, que amb l'estómac ple es treballa més bé, o si més no, més satisfet. Una hora més tard, i després d'haver endrapat un bistec de poltre i un trifàssic de Baileys, va tocar anar a preparar taules, neveres, begudes, encendre el foc... La veritat és que preparar un acte d'aquest tipus amb un bon grapat de persones disposades a col·laborar dóna gust, i amb poc més d'una hora ja ho teníem tot a punt. Cap a les dues va començar arribar la gent i vam començar a servir la teca: pica-pica, seques amb botifarra i cansalada, bolets i de postres fruita i castanyes. I tot seguit, ratafies i demés licors, mentre celebràvem la quina amb els productes donats pels comerços. Al final, i ja quan el sol s'amagava, a recollir i fins l'any que ve! Podeu veure les fotos clicant aquí i el blog de la vila vella clicant aquí.

I avui diumenge, dia dedicat a l'Abadessenc. Ha estat un dia que m'ha permès veure com viu la Barra Jove un dia de futbol. Ja vaig dedicar fa temps un post a la Barra Jove. El podeu veure clicant aquí. He dinat al seu local i a la tarda, cap al camp a veure el derbi ripollès que es disputava entre el Camprodon i l'Abadessenc. Mentre els membres de la Barra Jove recitaven tot el seu arsenal de càntics i cançons, anaven passant els minuts sobre el terreny de joc, més aviat amb poques ocasions de gol. La segona part s'ha animat una mica i finalment, l'Abadessenc s'ha imposat per 2-1.

Ah! I quasi me n'oblidava. Dissabte a la nit vaig poder realitzar un tast de ratafies. Ni més ni menys que cinc ratafies, quatre de casolanes i una de comercial. Va ser interessant poder comprovar com una de les casolanes superava la comercial, i també com aquesta darrera, que és una de les meves preferides, al costat de les casolanes, resultava ser molt neutre, excessivament neutre. És això un defecte o una virtut? No ho sé... Se suposa que un dels reptes d'una ratafia que es vol comercialitzar és que sigui semblant al llarg del temps, que sempre tingui el mateix gust i aroma. En canvi, les casolanes poden canviar molt d'un any a un altre... Bé, aquí estem barrejant conceptes d'estabilitat i neutralitat, quan potser no necessàriament han d'anar junts. I potser a aquestes hores que escric el post no són les més adequades per a teoritzar sobre les qualitats de la ratafia i jo mateix m'he embolicat... En qualsevol cas, el què volia dir és que era el primer tast de ratafies que feia i va ser molt interessant!

En definitiva, ha estat un cap de setmana intens, ple d'activitat i bastant rodó...

Les primeres gebrades de la tardor

El fred ha arribat de cop i amb forta intensitat. Si segueix així, aquest hivern serà llarg! Us deixo un parell de fotos fetes a les 8 del matí des de la finestra de casa. La primera és d'ahir dia 19 i la segona, d'avui. El termòmetre marcava -1,5 i -2 graus, respectivament.