El bàsquet esgota!!!!

Diumenge, quan encara no estava del tot recuperat dels esforços "intel·lectuals" realitzats al XII Congrés d'Arxivística de Catalunya que havia tingut lloc a Tarragona, va sonar al despertador. Se suposa que el devia parar perquè em vaig despertar al cap d'una hora i mitja més tard. Resultat: m'havia adormit!!!!! I tenia una costellada, cosa que vol dir cita ineludible. A l'hora que havíem quedat tot just em llevava. Finalment, després de l'estrés matinal i de fer les darreres compres (ratafia no en podia faltar!), vam arribar a Ribes per preparar la costellada.

Teca no en va faltar i vi, tampoc! I després de dinar, què és el millor per pair bé? Prendre un whisky? Un digestiu? Una infusió? No! Fer un partit de bàsquet. Criteri per triar els jugadors: dretans contra esquerrans. Un criteri tant encertat que va fer que el jugador més baix d'un equip li treia un pam al més alt de l'altre. Vam jugar no sé quanta estona, però suficient com per quedar esgotats i per fotre'm un fart de córrer, tallar pilotes, anar per terra més d'un cop i de tant en tant, fer alguna cistella i algun xarrup de ratafia. Per cert, sabeu que quan un està suat, la ratafia sembla suc de regalèssia?

Ahir dilluns, tot el cos em feia mal. Semblava un vell; qualsevol moviment exclamava ai, ai, ai! I tenia els genolls pelats i ple de blaus de les dues o tres caigudes. Talment com si m'haguessin apallissat. Me'n vaig anar a dormir pensant que el dimarts estaria més bé. Doncs no! Avui el dolor s'ha focalitzat a les cames i a les cuixes: a primera hora del matí quasi m'havia d'ajudar amb el braç per prémer l'embrague i canviar de marxa. I és que ja no som uns nens, encara que diumenge ho semblàvem... més feliços que un gínjol!

XII Congrés d'Arxivística de Catalunya

Els dies 21, 22 i 23 de maig va tenir lloc el XII Congrés d'Arxivística de Catalunya, organitzat per l'Associació d'Arxivers de Catalunya. El tema era "L'accés als arxius: protecció i dret a la informació". Resumint molt, massa potser, podríem dir que les ponències i experiències exposades tractaven el complicat equilibri dels arxius, i per tant, dels arxivers i arxiveres, en el moment de permetre l'accés de la ciutadania a la documentació, que és un dret reconegut a la constitució, i de l'altre, aconseguir la protecció de les dades personals, de l'honor i de la intimitat, que és un dret propi que també tenen les persones. Davant d'aquest costós equilibri entre els dos drets, la principal conclusió del congrés va ser la necessitat d'elaborar una llei d'accés als documents.

D'altra banda, i com tothom sap, un congrés no només són ponències. Hi ha tota una altra vessant, que podem anomenar social, i que permet conèixer altres professionals i intercanviar experiències i opinions.

I també hi ha un component més lúdic. En aquest sentit, cal destacar negativament el tema de la gastronomia. Si a la Seu d'Urgell, el menjar es mereixia un aprovat justet, a Tarragona es mereix un suspens. Espero que l'organització en prengui nota, i millori aquest aspecte de cara al congrés del 2009. En canvi, podem destacar positivament aquesta vegada, la festa posterior al sopar de gala. El D.J. Dani ens va oferir un complet repertori de música diversa, va declarar el Rei i la Reina dels Arxivers i va sentenciar categòricament i es va quedar tant feliç: Arxivadors i arxivadores: no sé que feu a la vostra feina, però m'heu caigut motl bé! Sincerament, crec que és la millor frase que ens han dedicat mai.

El meu futur cotxe

Bé doncs, a l'espera de tenir el tema del finançament del cotxe lligat i de la resta de paperassa necessària, aquest serà el meu futur cotxe: digueu-me despistat però vaig ser dos dies al saló i no li vaig fer ni una foto. Per tant, us deixo una foto del catàleg:

I us enllaço dues fotos del Flickr on surt un vehicle igual que el que tindré: Foto 1 / Foto 2

Web oficial Skoda: Skoda Octavia RS

Venc el Peugeot 206!

Aquest cap de setmana ha estat molt intens i extrany!!! M'he comprat un cotxe i no estava previst!!!! Vaig anar al Saló de l'Automòbil amb la idea de mirar diversos models que m'interessaven però la idea era canviar-lo per Nadal. Doncs bé, vaig trobar una oferta que no vaig poder ni saber rebutjar i d'un dia per l'altre, cotxe nou! Encara no me n'he fet la idea...

Per tant, venc el Peugeot 206, 1.9 XTD 70 CV, 5 portes. Color verd. Any 1999. Tancament centralitzat, aire condicionat, ABS, direcció assistida, airbag, ràdio-cd amb comandament a distància amb MP3 amb entrada USB i entrada jack. Té 228000 km. Preu: 2300 euros.

Si hi esteu interessats, podeu enviar-me un mail o deixar-me un comentari i ja us trucaré.

Festa Major de Ripoll i ruta amb BTT

Aquest cap de setmana ha estat la festa major de Ripoll. Alerta! No ha plogut pràcticament! El dissabte a la nit es van poder fer els concerts i el ball, almenys fins les 3,45 de la matinada que és quan vam marxar i de camí cap a Sant Joan sí que vam trobar pluja. I el diumenge, semblava que també havia de ploure i en canvi, ha fet molt bon dia, fins ara, que són quarts de nou i ha començat a caure alguna gota.

Quan vam arribar a Ripoll, hi havia més aviat poca gent. Després, i a poc a poc, es va anar omplint. Primer, van tocar els Héroes de Leyenda, una banda tribut d'Héroes del Silencio i després van tocar els Gans os` Rosas, una banda tribut dels Guns n'Roses. Aquests darrers li van fotre una mica més de canya i van reunir a més gent. Memorable va ser la confusió de Ripoll amb Ripollet! D'acord que Ripoll és més petit que Ripollet, però tampoc cal arribar a canviar-li el nom! Ah! i em va fer molta il·lusió trobar-me la Vane i en Ramon, a qui feia molt de temps que no veia! Vam estar xerrant dels temps de la Vila Universitària i de la universitat... com passen els anys!

I pel que fa a la ruta amb BTT, vaig pujar fins a Santigosa, després vaig baixar fins a Santa Llúcia de Puigmal i la casa de les Cambres, vaig seguir cap a la collada de les Cambres, coll dels Aulinencs i font de Torrents, vaig pujar fins el coll de l'Home Mort, cap al Colomer i cal Caire i baixar fins a Sant Joan. Van ser poc més de 28 quilòmetres, amb punxada inclosa (n'estic de les punxades fins els......!!!!)

Podeu veure les fotos de la ruta clicant aquí i també podeu veure, o millor dit, escoltar, el soroll que fa la línia elèctrica d'alta tensió que passa pels voltants de Santa Llúcia. El soroll que se sent no és el vent, són els espetarrecs de la línia.

També podeu veure el vídeo clicant aquí

Ruta 9 Centre BTT del Ripollès: ruta de les vagonetes

Aquesta vegada ha tocat al torn a la ruta 9, que segueix l'antic traçat que feien les vagonetes que portaven el carbó de les mines d'Ogassa fins a l'estació de Toralles. La ruta comença a l'alberg de la Ruta del Ferro i es dirigeix cap a Toralles. A partir d'aquí, trobem uns trams amb un desnivell considerable, tot i que fa un temps els van formigonar i ara són de més bon pujar. Mentre anem pujant veiem restes de les antigues instal·lacions mineres: el pla inclinat, restes d'edificacions, murs de contenció... Arribem a Ogassa després de passar per un túnel excavat a la roca i, girem a l'esquerra per tornar a passar per un altre túnel situat més amunt. Seguim per la ruta de les vagonetes, anomenada via de dalt, i veiem les fàbriques de ciment de can Benet i can Balaguer. Anem seguint, i arribem a la torre de la Masseta. Després continuem per un sender que ens portarà a sobre de la bassa de can Màxim. A partir d'aquí el camí baixa fins a Sant Joan seguint el camí vell d'Ogassa a Sant Joan i enllaça amb la ruta número 6.

És una ruta fàcil, tret dels primers trams de pujada i del sender, que és una mica tècnic, sobretot per individus com jo, que tenim l'equilibri de vaga permanent i cada dos per tres estic posant el peu a terra o baixant de la bici. La ruta té 9 quilòmetres però jo l'he allargat fins a 14 ja que he arribat fins a la Rovira i he baixat fins a la bassa de can Màxim.

Podeu veure les fotos al flickr.

I podeu veure i descarregar-vos el mapa i la descripció de la ruta clicant aquí.

Caminada i sortida amb veler

El divendres va tenir lloc la tradicional Caminada Popular de l'1 de maig que organitza des de fa 20 anys la Unió Excursionista de Sant Joan. En aquesta edició el recorregut seguia en bona part el sender de les 4 ermites, tot i que es feia en el sentit contrari a l'habitual i hi havia alguns trams diferents. A les 8 del matí vam pujar a l'autocar que ens va portar fins a la Cooperativa Agrícola i allà ja vam enfilar a peu cap a Santa Magdalena de Perella, Sant Ponç d'Aulines, Santa Llúcia de Puigmal i Sant Antoni. En total, vam fer 24,6 quilòmetres. A cada ermita, tret de la primera, hi havia un avituallament i a Santa Llúcia, l'esmorzar, que va consistir en pa amb tomàquet, embotit, llonganisseta, botifarra, cansalada... Vam arribar a Sant Joan a quarts de quatre de la tarda, plens de fang i vermellets pel sol. El dia va acompanyar i, el fang també, com es pot veure a les fotos.

Si el divendres havíem fet muntanya, el dissabte tocava anar a marina. A dos quarts de vuit del matí marxàvem cap al port de Palamós, on ens esperava un veler de 12 metres d'eslora. De camí, però, rebem una trucada d'en Mia, el patró, que ens comunica que fa molt vent i no podem sortir. Collons! Ja és mala sort!. De totes maneres, vam arribar-nos fins a Palamós per veure el veler i parlar amb en Mia. Ens va dir, que possiblement a la tarda el temps milloraria. Així que, vam anar a donar un vol a Calonge i després a Platja d'Aro. Al migdia, ens va trucar en Mia i ens diu que si volem, a les quatre podem sortir amb el veler. I tant! Ara mateix! Vam anar a dinar i cap a Palamós. A dos quarts de cinc, en Jordi, la Neus, la Meritxell, la Mercè, en David i un servidor, estàvem instal·lats al veler i a punt per salpar. Ens vam familiaritzar amb conceptes com proa, popa, babor, estribor, vela major i gènova, botavara, bitxer, bitxo... i vam poder portar el veler, hissar les veles... posar el veler gairebé en posició vertical... Va ser molt divertit i a punt per tornar-hi! Això sí, vam acabar el dia un altre cop ben vermellets.

Podeu veure les fotos i, el video que vam filmar, on a partir del minut 1:30 es veu com el veler navega molt inclinat; d'aquesta manera li vam posar més d'un cop, fins al punt d'arribar a mullar-nos. I en arribar al port, cap a sopar i a contemplar l'ambient que va generar la golejada del Barça al Madrid, i que també podeu veure en un vídeo al youtube.

Vídeo de la sortida amb veler

Vídeo de l'ambient a Palamós després de la golejada del Barça al Madrid