Skoda Octavia RS en venda

El camí de la vida, o més ben dit de la feina, ha volgut que m'hagi de passar una bona temporada entre Sant Joan de les Abadesses i Barcelona. Per tant, em trobo que tinc un magnífic cotxe, que pràcticament no faig servir, tancat al garatge. Per això he decidit vendre'l. Em sap molt de greu, perquè va de conya però és una despesa innecessària en aquests moments.

És un Skoda Octavia RS, amb 170 cavalls i motor 2.0 TDI. El cotxe és del juny del 2009 i té 39000 km. Està equipat amb llantes de 18", ESP, ràdio-cd-mp3, amb jack per connectar un mp3 extern, seients de tela i cuir...

El cotxe combina la comoditat d'un cotxe gran amb trets esportius. Gasta poc i és potent, perfecte per fer avançaments o per mantenir velocitats altes en autovies i autopistes. El preu és: 21500 euros.

Podeu veure l'anunci i la forma de posar-se en contacte amb mi, aquí.

Un brindis al llenguatge del vi

Aquesta tarda he anat al Centre Cívic Golferichs on havien programat la xerrada "La metàfora i el vi" a càrrec de Meritxell Falgueras, sommelier i autora del llibre "Presumeix de vi en 7 dies".

Durant aproximadament una hora s'ha fet un repàs a les maneres que tenim de parlar del vi, principalment, de les seves aromes i de les sensacions que ens provoquen. És sorprenent descobrir com el món del vi, la literatura i la poesia, i l'art poden estar relacionats. A tall d'exemple, en un moment de la xerrada la Meritxell ha projectat part d'una nota de tast d'en Josep Roca del Celler de Can Roca i el poema "Oda al vino" de Pablo Neruda. Tots dos, utilitzen diversos recursos lingüístics com la personificació, l'exageració, la contradicció per parlar del vi, i tots dos ens evoquen sensacions d'un vi concret però un ho fa des d'una nota de tast i l'altra des d'una poesia. Veiem-ho (he estat incapaç de trobar el fragment de nota de tast d'en Josep Roca que ha mostrat la Meritxell però us en deixo dos fragments, que tot i que no són tant poètics, també ens poden servir):

• Josep Roca: "És un vi molt asserenat, té una entrada de certa elegància, es mostra bastant afinat, té una bona harmonia, un tacte de mitjana intensitat de presència en boca, no pesa [...]. Té, a més, una caiguda delicada..."; "el que m'agrada trobar-hi és una sensació positiva de clima fred, sensacions fresques...".

• Pablo Neruda: "Oda al vino"

Vino color de día,
vino color de noche,
vino con pies de púrpura
o sangre de topacio,
vino,
estrellado hijo
de la tierra,
vino, liso
como una espada de oro,
suave
como un desordenado terciopelo...

Per tant, literatura i vi estan molt units ja que tots dos incideixen sobre les nostres sensacions i emocions. A vegades, ens agrada molt un vi perquè ens pot recordar el bon moment del dia que el vam descobrir, ja sigui perquè estàvem molt contents perquè estàvem celebràvem un aniversari, un augment de sou o seduïes a la parella... També ens pot passar al revés i que un vi no ens agradi perquè ens evoca records dolents o el dia que el vam tastar no estàvem en les millors condicions.

Per acabar us deixo un parell de frases que ha dit la Meritxell i amb les quals estic totalment d'acord:
Hi ha tants vins bons dels quals es pot parlar que no cal perdre el temps parlant dels dolents.
Hi ha vins amb una excel·lent relació qualitat-preu-satisfacció a partir de 5 euros però un vi de 100 euros no és 10 vegades més bo que un de 10 euros (tot i que segur que és bo).

I per acomiadar-me una recomanació: quan brindeu, si no voleu tenir set anys de sexe dolent, mireu sempre els ulls de la persona amb qui brindeu (per molt que desviar la mirada a l'escot us sigui temptador, je, je; és clar que hi ha qui diu que és millor set anys de sexe dolent que no pas no tenir-ne).

In vino veritas...