La Barra Jove

Ja el tenim aquí! L'himne oficial de la Barra Jove! Que què és la Barra Jove? Una penya d'aficionats de l'Abadessenc. Un grup de joves que vestits amb les samarretes, dessuadores, gorres i bufandes de la Barra Jove, un parell de bombos, algunes cerveses i, acompanyats de la mascota de la penya, es dediquen a animar els partits de l'equip de futbol del nostre poble. Us penjo algunes fotografies extretes del grup de la Barra Jove al Facebook i l'himne perquè el pugueu escoltar. Ha estat creat per membres de la Barra Jove i el grup Virus (http://www.grupvirus.com).

Els que em coneixeu ja sabeu que el futbol no m'entusiasme, però què carai!, si es tracta de donar suport a l'equip del nostre poble i a més a més, es pot fer amb algunes cervesetes (per allò de donar sentit al nom de la Barra Jove) ho farem. És un sacrifici que es pot fer. Ara bé, caldrà que començi a anar al camp, que reconec que fa molt de temps que no hi he posat els peus.

Jaume Nunó

Sabíeu que l'autor de la música de l'himne de Mèxic era un català? I que era de Sant Joan? És cert. L'any 1824 naixia a la casa del Palmàs Jaume Nunó i Roca. El destí (o no) el portaria a Mèxic on el 1854 se celebrava un concurs per a compondre la música i escriure la lletra del què havia de ser l'himne del país. I Jaume Nunó el guanyà. Aquest fet fou l'origen de les relacions que ha mantingut Sant Joan de les Abadesses amb Mèxic. Durant el segle XX, i sobretot a través de l'artista Salvador Moreno, es realitzaren diversos actes com la construcció de la font dels mexicans situada a la plaça Abadessa Emma. L'any 1980, la vila natal del compositor s'agermanà amb San Luís Potosí, ciutat on havia nascut l'autor de la lletra de l'himne, Francisco González Bocanegra.

Fa pocs dies, el programa Nydia va emetre un ho reportatge sobre Jaume Nunó en el qual s'expliquen aquests fets de manera clara i entenedora.

BON NADAL I VENTURÓS 2009

Escapada a París

Escapada a París amb la gent de la feina. La Lluïsa, l'Eugènia, la Flora, la Carme, la Mª Àngels, la Dolors, la Isabel i un servidor vam sortir divendres a la matinada amb un vol de Ryanair cap a la capital francesa. Vam visitar els voltants del Louvre, els jardins de les Tulleries, els Champs Elysées, l'Arc de Triomf, la torre Eiffel, Notre-Dame de París, el Palau de Justícia, l'òpera, el barri de Montmartre i el Sacré Coeur, les galeries Lafayette i el mercat de les puces.

No van faltar ni els cafès ni les xocolates ben calentes (i alguna Coca Cola light) per a poder fer passar el fred que feia. Tot i anar abrigat (camisa màniga curta i llarga, jersei gruixut, abric, caputxa i gorro, guants i bufanda) ha caigut un refredat i mal de coll de campionat. Dos dies que van donar molt de sí i que esperem repetir de cara a l'estiu amb un altre destí.

Us deixo algunes fotografies de París i de la sorpresa que m'esperava abans d'arribar a Sant Joan: dos dits de neu. Pujava des d'Olot cap a Sant Joan i tot just sortir pel túnel de Collabós em vaig trobar la carretera ben nevada i a la banda garrotxina, res de res. Unes quantes zigues-zagues i tot controlat. Però des d'aquí vull felicitat la "gran feina feta" pels Mossos d'Esquadra encarregats del trànsit i a l'administració pública encarregada del manteniment de la carretera i del túnel (el govern de Madrid) per la feina feta de cara a avisar de la presència de neu a l'altra cara del túnel. I després diuen que hi ha accidents i que és culpa de la velocitat, de les distraccions... que no vinguin amb excuses de mal pagador i que abans de culpar els conductors vigilin pel bon estat de les vies, perquè cobrar sí que en saben...

Portada del 47è pessebre al Taga

Un any més. Arribat el primer diumenge de desembre toca pujar el pessebre al Taga. Aquest any ha estat el 47è. A les 8,30 hem començat a pujar xino-xano, sense apretar massa i a les 10 hem arribat a dalt. El temps ha acompanyat força i no ha fet fred (tenint en compte que estàvem a 2035 metres d'alçada!). Fet el cim, signatura de rigor al llibre i carícia a la creu i tot seguit, a esmorzar. A continuació, s'ha col·locat el pessebre a la creu, i sessió de fotos. Ah! i mentre érem a dalt ha fet una aparició estel·lar el Papa Noel! I de nou cap avall que fa baixada! Malauradament aquest any érem pocs a dalt, ja que al ser un cap de setmana llarg i sobretot, coincidir amb l'aplec de Santa Llúcia, ha fet que hi hagués poca assistència. Una llàstima!

En arribar a casa, una dutxa i a dinar! Avui sípia amb pilotilles i gambes acompanyat d'un riesling auslese Grans-Fassian Trittenheimer Apotheke de l'any 2000 de la zona del Mosela (Alemanya). Deliciós! A la tarda però, m'ha tocat una feina molt més feixuga: l'he dedicat a organitzar tots els apunts per començar a estudiar la part específica d'arxivística per a les oposicions d'arxivers.

A continuació us deixo un parell de fotografies de la pujada al Taga. Podeu veure la galeria sencera al Flickr. I us col·loco l'enllaç de la web de la Unió Excursionista de Sant Joan on podreu veure els pessebres anteriors entre els quals hi ha, quasi al final de la pàgina, el que vam fer l'any 2001 dedicat al centenari de la il·luminació pública de Sant Joan de les Abadesses. http://www.uesantjoan.cat/ (Cal anar a Activitats - Recollida pessebre al Taga)

Tast de vins

Després del viatge per terres vinícoles tocava tastar alguns dels vins que havíem comprat. I dissabte al vespre va arribar l'ocasió. Vam obrir cinc vins, tres de negres i dos de blancs:

Els negres:

• Nogal: celler Pago de los Capellanes. Ribera del Duero. Anyada 2004. 31 euros. Fruita molt madura, tabac que al cap d'una estona esdevé quasi cendrer. Excessivament astringent. Potser li calia un temps més a l'ampolla.
• Ysios Reserva Edición Limitada: celler Ysios. Rioja. Anyada 2002. 40 euros. Caràcter llaminer, sense evolució notable. A la boca suau i untuós.
• Arzuaga Gran Reserva: celler Arzuaga Navarro. Ribera del Duero. Anyada 1996. 56 euros. Sorprenent. Fins que no s'obra desprèn aromes molt fortes, que poden ser desagradables. Després de 2 hores d'estar al decantador apareixen aromes de pa torrat. A la boca és dolcet i suau amb un punt amarg al postgust, i sorprèn la diferència entre l'aroma salvatge i la suavitat del vi a la boca.

Els blancs:

• Viña Tondonia Gran Reserva: celler R. López de Heredia. Rioja. Anyada 1987. 51 euros. Groc daurat, molt llaminer i dolç, sembla moscatell. A la boca, suau i vellutat.
• Pirineos Gewürztraminer: celler Pirineos. Somontano. Anyada 2007. 9 euros aprox. Apareixen notes d'almíbars i litxi. A la boca és dolç, semblant al raïm, amb postgust llarg.

Tots els vins van ser interessants, molt diferents entre ells i tots ens van sorprendre en algun aspecte. Tot seguit vam acabar de passar una agradable vetllada amb el pa amb tomàquet i embotits, pastís de préssec i per acabar una copa de whisky Glengoyne 17 anys. Una bona manera d'acabar el mes.

Malsons!

Faig aquest nou escrit al blog molt més tard del què voldria però la tornada a la feina i a la rutina diària ha estat a un ritme bastant frenètic, a més a més d'haver-hi algun canvi, i avui és el primer dia que puc seure una estona al sofà amb ganes de tenir el portàtil a davant i escriure alguna cosa. Malgrat això, podríem dir que la nit passada no ha estat d'aquelles en què hagi descansat. Dos malsons, amb un mateix tema, s'han estat passejant dins del meu cervell i el tema era tan angoixant com que EM MORIA!!!! Però no només això sinó que un cop mort era plenament conscient del mal moment que passaven la família i els amics! El primer somni em moria o, més ben dit, em mataven d'un tret que em fotien en un atracament mentre jo li deia quatre coses a un dels atracadors i en el segon, una serp de color groc em mossegava. Conclusions: les serps són molt maques però a dins dels terraris i si hi ha un atracament no diré ni piu! I avui espero poder dormir amb tranquil·litat! Bona nit..

.

Castanyes, panellets i coca de poma!

Dissabte vam celebrar la castanyada amb la family! Pa amb tomàquet, pernil, llonganissa ibèrica (salchichón), formatge i unes cebetes amb vinagre de mòdena que estaven boníssimes. I de postres panellets, castanyes i per si no n'hi havia prou , coca de poma. Les coques les vam fer a la tarda amb la meva mare i per ser la primera vegada que en fèiem van quedar prou dignes. La recepta:

• 6 ous
• 2 iogurts de llimona
• 2 gots de sucre
• 4 gots de farina
• 1,5 sobres de llevadura Royal
• 1 poma
  

Es passa tot per la batedora i s'aboca el líquid resultant en un recipient apte per al forn. Es talla una poma a làmines i s'enfonsen dins del líquid. Ho posem al forn durant uns 20 o 25 minuts a 180º. Quan faltin uns 5 minuts perquè la coca estigui feta es col·loquen unes quantes làmines de poma i una mica de sucre a sobre. I ja està!

Bon profit!

La primera nevada

Fa 4 dies anàvem amb màniga curta i avui ja tenim la primera nevada! Poca cosa, això sí! Ha emblanquinat els jardins i els camps. Em sembla que han dit que aquesta tarda ja anirà de baixa. A Sant Joan ja ha deixat de nevar i ara només plou. Us deixo amb una foto de tal com es veia el panorama des del menjador de casa. Avui és una tarda d'aquelles que no et mouries del sofà. Al sofà no m'hi quedaré però sí que aprofitaré per acabar d'entrar els vins a la base de dades i em quedaré a casona que si està molt bé. Abrigueu-vos!

El buen vino, con cristal fino, el peleón con porrón!

Doncs això! Ja he tornat de la ruta per terres de vins i bon menjar! Des del diumenge 12 fins el dijous 23 d'octubre he estat voltant per les Espanyes, concretament per les zones vinícoles de la Ribera del Duero i de la Rioja i dues ciutats monumentals, Segovia i Salamanca. En total vam visitar 14 cellers:

D.O. Ribera del Duero: Arzuaga Navarro, Cepa 21, Emina, Pago de los Capellanes, Condado de Haza, Emilio Moro i Pesquera
D.O. Rueda: Bodega Gótica
D.O. Toro: Elías Mora
D.O. Rioja: Ysios, Viña Real i Cune
Fora de les D.O.: Grupo Yllera i Abadía Retuerta

Especialment interessant van ser Condado de Haza on vam poder tastar un vi que ja no es troba al mercat, Arzuaga Navarro que tenen una finca de 1500 hectàrees amb cèrvols i porcs senglars o la visita del fil d'Ariadna del Grupo Yllera. A nivell arquitectònic em va agradar molt Ysios, dissenyat per Calatrava i Viña Real de Philippe Mazieres.


Pel que fa a les visites culturals vam visitar, entre d'altres, el monestir cistercenc de Valbuena, el castell de Peñafiel, Segovia i Salamanca. Em va fer molta il·lusió tornar a Salamanca i poder passejar pels carrers de la ciutat on vaig viure durant 9 mesos.


I com no podia ser d'una altra manera, visitant tants cellers vam tornar carregats de vi! El maleter de l'Audi es va quedar petit i això que era un cotxe familiar. Si arribem a agafar el Peugeot hauríem hagut de col·locar les ampolles fins i tot a dins el carburador! Ara tocarà organitzar un tast i provar algunes de les joies comprades. De moment porto dos dies entrant els vins a la base de dades i ja tinc la vinoteca plena! Encara hauré d'estalviar i comprar-ne una altra, tot i que ben pensat el millor és que començi a tastar vins i a fer lloc.

De vacances!

Finalment han arribat!!! Avui és el meu primer dia de vacances i fins el 5 de novembre a la feina no em veuen el pèl! Les dues últimes setmanes han estat molt dures. Fa dues setmanes em va començar a fer mal l'orella que ja tinc operada i també van decidir fer la guerra per la seva banda els queixals del seny. I aquesta setmana hem fet el trasllat del dipòsit d'arxiu dels jutjats de la Bisbal: unes miques més de 8000 capses que hem hagut de carregar i descarregar. Per tant, una última setmana intensa: em llevava a les 6 - 6,15 del matí i marxava cap a les 7. Poc després de les 8 arribava a la Bisbal, anàvem a fer un cafè i a començar a carregar les capses. A mig matí, després d'haver carregat el camió anàvem a esmorzar i tot seguit a descarregar al nou edifici. Dinar i a la tarda, repetició de la jugada. Això s'ha traduït en un principi de tendinitis, una mica de mal d'esquena i cansament general!

I per postres, el dimarts al vespre quan tornava de la Bisbal vaig veure un animalot, em sembla que era una guineu, que creuava la carretera. Com que no venia cap cotxe em vaig posar al carril contrari per no atropellar-lo però quan la guineu ja era gairebé a l'altra banda, s'ho va repensar i va fer marxa enrere. Resultat: pam, plof, òstia puta! Si l'animal va sobreviure, que ho dubto, a hores d'ara hi ha haver una guineu que és la riota de tota la comunitat de guineus perquè porta la matricula del meu cotxe al cap. I el Peugeot, a més a més d'haver perdut una matrícula, porta el davant una mica més enfonsat del què és normal. Però així es quedarà perquè no penso pas arreglar-lo. Ah, i ara ja porta matrícules noves, això sí amb la E de Eccccspaña! Quina puta merda tot plegat!

Però bé, com deia al principi avui començo les vacances. En aquests moments estic bevent un coctel anomenat Mudslide consistent en vodka, licor de cafe i Baileys a parts iguals i estic preparant el viatge d'aquestes vacances. Diumenge marxem i farem una ruta enològica, gastronòmica i cultural per terres de Ribera del Duero, Salamanca i Rioja. Quan torni, ja us ho explicaré!

Avui fa un mes

Avui fa un mes que va morir la meva iaia. Tot i que feia temps que no estava massa bé i que ja sabíem quin era el destí, fins que no arriba el moment no t'ho acabes de creure, i un cop ha passat, tampoc. D'ella vull recordar la seva fortalesa malgrat els problemes de salut que va tenir i la seva capacitat per relativitzar-ho tot i viure amb pau amb la resta de la gent. Els últims dies de la seva vida no van ser fàcils, ni per ella ni per nosaltres. Ha de ser molt dur ser conscient que la teva hora és aprop, veure com el teu cos t'abandona i tenir encara el cap ben clar.

El divendres 22 d'agost feia una tarda plujosa. Cap a quarts de 8 em va trucar la meva mare. De camí cap a l'hospital, i mentre intentava fer-me la idea que la meva iaia havia deixat de patir per sempre, va sonar Tougher than the rest de Bruce Springsteen. Des d'aquell moment sempre que escolto aquesta cançó penso amb la meva iaia.

Reprodueixo també la fotografia del recordatori. És el banc de pedra, el seu banc de pedra, on havia passat llargues estones, veient passar la gent, xerrant amb les amigues i veïnes, mentre el sol les acompanyava. Avui encara quan passo per davant del banc, el miro i penso amb ella. Iaia, sempre et recordaré i t'estimaré!

El final de la marató

Avui hem arribat al final de la marató i quin final! Aprofitant que hem anat amb en David al Circuit de Catalunya a veure la DTM, a l'hora de dinar ens hem arribat fins a Granollers a la Fonda Europa. Ell ha menjat pop a la gallega i un filet de vedella al vi de missa i jo un carpaccio amb pinzellades de foie i mostassa i peus de porc farcits amb magret d'ànec i bolets. El carpaccio estava boníssim, era refrescant i a la vegada la mostassa i l'oli que l'acompanyaven li donaven un toc amarg i picant. Pel que fa als peus de porc era la primera vegada que en menjava i ara puc dir que no és una menja que m'entusiasmi. Eren bons però amb quedo amb el farciment de magret d'ànec i bolets; allò tan gelatinós no m'acaba de convèncer. Per beure hem demanat un vi de Bordeus que estava boníssim, un Château Croix-Mouton 2006 de Jean Philippe Janoueix amb un predomini de merlot i la resta cabernet franc i petit verdot; un vi equilibrat i sense estridències amb aromes de fruita madura.

Ha estat un bon punt i final a la marató grastronòmica. En total, entre el dimecres 3 i el diumenge 21 hem fet 15 àpats fora de casa amb un cost de 272,5 euros per persona. Cert és que he anat a menjar més dies al restaurant aquests dies però només compto aquells en què també hi havia en David perquè som els dos de la colla que ens vam comprometre a fer tots els àpats.

Al llarg d'aquests dies la marató ha patit canvis ja que alguns restaurants que volíem anar estaven tancats i ens hem vist obligats a tirar d'entrepans i embotits més d'un dia. Però no em queixo pas. Tant gaudeixo d'un sopar amb pa amb tomàquet i embotit, sempre i quan sigui bo, com d'un carpaccio o d'un filet, sempre i quan també sigui bo. Ah i per cert, encara que ho sembli, la Pizzeria i Can Peret no patrocinen tot i que ho podrien fer. M'explico. A can Peret fa 3 anys que hi anem a sopar cada dijous i a la pizzeria fa 15 anys que hi sopem els divendres. Demà matí em pesaré per veure el resultat, si m'he engreixat o no, tot i que potser més que pel menjar, m'hauré engreixat per l'alcohol. A la foto podeu veure el resum final de la marató.


P.D. M'he pesat i peso 77 quilos. Per tant, només m'he engreixat 500 gr. Tot i que a vegades aquestes coses necessiten el seu temps...

Festa Major

S'ha acabat la Festa Major'08. Va començar dimecres a la nit i va durar fins ahir dimarts al vespre que es van fer els focs artificials. Han estat uns dies intensos, de no parar de menjar i beure, de dormir poc i fins i tot algun dia, gens... i m'ho he passat molt bé. Després de tres anys de ser fora de Sant Joan per la Festa Major, aquest any tenia ganes de quedar-me i gaudir de la festa. I ho he fet. Vull destacar el Panxus Fortus, una bicicletada de pes. Dissabte al matí, després d'haver dormit només tres hores, vam anar cap al passeig on vam ser pesats. Si no s'arribava a 90 kg et col·locaven uns sacs de "sorra" fins arribar-hi (això sí, era una sorra de molt bon portar, quasi com paper, je, je). I després cap a fer la ruta del ferro fins a Ripoll. Allà, una barreja (anís i vi negre, que no ho recomano) i cap amunt un altre cop. Pel camí sorpreses i algun punt d'avituallament (sucs i anís). I al parc de l'Estació, repartiment de premis, enguany amb en David com a nou Panxus Fortus i després, el més esperat: l'esmorzar. Amanida de tomàquet i ceba i després mongetes amb botifarra. Eren només quarts d'onze del matí però es van posar d'allò més bé. I després cafè i copa, i copa, i copa... i cap a ca l'Esteve i al PK2 a donar suport a la casa Damm. Al final del matí els carrers de la vila vella es feien estrets per anar amb bici! Dissabte no vaig dinar, però sacrificar un àpat va valdre la pena.
La resta de la festa major va ser més o menys com sol ser sempre: ball al pavelló amb grups que ho fan més o menys bé, ball de pabordes i finalment, dimarts a la tarda, la bogeria (que pels que no saben què és consisteix en una cercavila pels carrers mentre la gent tira aigua des dels balcons i finestres).

Per altra banda, la marató gastronòmica continua. Després dels sopars de la festa major, queda encara dijous i divendres. La marató ha tingut canvis perquè alguns dels restaurants on volíem anar no obrien determinats dies de la festa i hem hagut d'improvisar. Em sap greu no haver pogut actualitzar el document de la marató més sovint...

Pollastre de pagès

Ahir diumenge vaig menjar pollastre de pagès, dels autèntics. Feia temps que no en menjava i quina diferència amb els que normalment mengem! El pollastre de pagès és gros, amb la carn consistent i gustosa i en canvi, els altres normalment són petits i bastant insípids, i tenen més gust de les espècies que els condimenten que no pas de pollastre. Us heu fixat que el pollastre de pagès té la carn fosca i els ossos blancs i els de "fàbrica" tenen la carn blanca i els ossos foscos? Perquè deu ser? És curiós...

La Marató de la Festa Major

El dimecres 10 de setembre comença la Festa Major de Sant Joan de les Abadesses. Sempre se celebra el segon diumenge de setembre i els actes comencen el divendres i s'allarguen fins el dimarts. Aquest any, com que el dijous és la Diada, la festa ja comença el dimecres. Per tant, són molts dies de festa, de menjar, de tastar i beure vins i altres beuratges afins.

Per aquests dies ens hem proposat fer la Marató de la Festa Major, que consisteix en sopar cada dia a un restaurant del poble (o de fora). De fet, la idea no és premeditada, sinó que parlàvem amb els amics d'on aníriem i unca cosa va portar l'altre i ja tenim la marató gastronòmica en marxa.

Podem dir que ja ha començat o que en aquests moments estem fent els entrenaments oficials perquè des del passat dimecres 3 de setembre estem sopant fora de casa. Això vol dir que des del dimecres fins el divendres dia 19 soparem a fora 14 dies d'un total de 17.

En el document de la foto aniré anotant el nom del restaurant, el preu per persona i algun aspecte referent al què hem menjat i begut.


A més a més de la marató, ja hem parlat de fer algun tast de vins (bons) ja que hem de tastar alguna de les ampolles que tant en David com un servidor tenim guardades.

I el dissabte volem participar al Panxus-Fortus, una bicicletada de pes, per a persones de més de 90 kg, i els que no hi arribem ens haurem de carregar una motxilla que pesi els quilos que ens fan falta per arribar-hi. Avui dissabte 6 de setembre m'he pesat al matí: 76,5 kg. O sigui que hauré de carregar alguns quilos a l'esquena. Ara bé, caldrà veure quan peso el dia 19, després de tota la marató. Haurem de començar a fer exercici de veritat...

Condueixo un tractor

Amb aquest escrit estreno aquest blog. I vull parlar d'una cosa que he fet aquest cap de setmana, que malgrat que és una fotesa, m'ha fet molta il·lusió: el dissabte vaig conduir per primera vegada un tractor. Això sí, no us penseu que sigui una gran màquina d'aquestes que fan avui dia. Tot al contrari, és el tractor que tenia el meu avi, un Ebro A35L de l'any 1984, petitet com una joguina. Ja tinc ganes de tornar-hi!!!