Dinar al Celler de Can Roca

Finalment va arribar el dia! Després de molt de temps buscant un dia que ens anés bé, i que no fos diumenge ja que el restaurant està tancat, vam reservar taula al Celler de Can Roca. Inicialment érem cinc, després sis, més tard, vuit i finalment vam ser nou. Sort que era per afegir persones, perquè amb tantes modificacions crec que des del restaurant em devien maleïr més d'una vegada!

El dia 24, al voltant de la una del migdia sortíem de Sant Joan cap a Girona. A les dues vam arribar-hi. Entràrem, vam prendre seient i va començar al festí. Vam escollir el menú Festival format per 7 aperitius, 9 plats i 2 postres. Pel que fa als vins, vam optar per un Idig Riesling 04 Pfalz de A. Christmann i un P-3 04 de Dominio de Tares de la D.O Bierzo. El riesling va triomfar. El negre, potser li falta un pèl de repòs en ampolla. Per l'aperitiu, ens van oferir una copa de cava Albet i Noya.

Snacks

• Cruixent de sèsam negre i grué de cacau: malgrat que el sèsam no em barrufa, combinat amb el cacau quedava ben integrat i bo.
• Olives negres caramelitzades: ai si totes les olives negres fossin així!
  
• Cruixent d'anxova: l'espina de l'anxova amb tempura de farina d'arròs. Boníssimes!
• Cireres amb campari: no n'hi ha més?
• Bombó de colomí amb Bristol Cream: curiós.
  
• Navalles al pesto amb parmesà: destaca la suavitat de la navalla amb el gust més fort del parmesà.
• Terrina de foie gras amb tòfona d'estiu: deliciós!

Menú

• Sopa de cireres amb anguila: refrescant, ideal per a començar.
• Ostres a la terra: el sabor pur del mar i de la terra.
• Gamba, sorra de gamba i essència de gamba: les gambes a la brasa, molt bones!
• Truita de caviar d'arengada: quina destresa per fer les mini-truites!
• Escudella de bacallà: molt interessant. Un dels plats que més em va agradar.
  
• Llobarro amb cítrics: plat mediterrani. Un altre dels més bons.
• Xai amb pa amb tomàquet: un plat que no em va agradar. Reconec que no sóc devot del xai, i per mi, xaiejava.
  
• Oca a la royal: el vull tornar a provar. Només el vaig tastar i tenia molt gust de foie i vaig pensar que el meu estómac no ho aguantaria. La revetlla de Sant Joan i el cansament dels darrers dies m'estaven passant factura, justament aquest dia! Ja és mala sort, el primer dia del celler i jo K.O.!
  
• Albergínia a la brasa confitada amb mantega i caramel: la màquina de vapor! Molt curiosa la presentació i el plat molt bo.
• Cromatisme verd: amanida de cogombre i meló amb candys de chartreusse. Molt refrescant.
• Albercoc caramel·litzat: un dels plats més espectaculars. Un trompe l'oeil impressionant i molt bo.

En resum, un gran dinar. I un lloc on penso repetir (a l'octubre?). Això sí, espero que el meu estómac estigui en millors condicions aquell dia... Ah! I pels que s'estiguin preguntant el preu: 150 euros. 125 del menú, més 25 euros de vins, cafès, aigües i propina. No és econòmic però he pagat alguns menús de 10 euros que he trobat molt més cars.

Escapada a Florència i Pisa

Cap de setmana intens a Florència i Pisa amb la Gemma, en Manolo, la Nuri i en Carles. Divendres, després de la classe de lleis (altrament dita de preparació del temari general de les oposicions) i de la tradicional cervesa de les 7 de la tarda, vam dirigir-nos cap a l'aeroport de Vilobí (ho sento pels gironins però està situat a Vilobí). Era l'inici d'un divertit cap de setmana, malgrat que va començar amb alguna sorpresa desagradable: l'avió va sortir amb una hora de retard! Si havíem d'arribar a Florència a la 1:30 de la nit i vam arribar a les 2:30 i l'home que ens esperava a l'espècie d'hostal estava enfadat, com si fos culpa nostra! Que posin una recepció amb personal i això no passarà, quins pebrots! Sí, sí, s'anomena Soggiorno la Pergola i ho heu llegit bé, no hi ha recepció. El primer dia et donen uns codis per obrir les portes, pagues i no tornes a veure el pèl a ningú més del personal. El lloc era curiós, amb decoració kitsch, horror vacui, una dutxa diminuta i una habitació plena de mosquits afamats. Ah i una cuina, amb la seva pica, nevera i fogons a dins d'un armari! (Fotos)

El dissabte al matí a les 7,30 sonava el despertador. Començava la nostra ruta per Florència: pujada a la cúpula de Brunelleschi del Duomo, visita a l'interior de la catedral, passejada pels carrers i places, església de Santa Maria della Croce, San Lorenzo, monestir de San Miniato al Monte... Aquí vam anar a missa (que devots!) perquè era cantada i al cal de 10 minuts, estant dempeus vaig começar a fer cops de cap i a somiar! Quin desastre! Està clar que Déu i jo no anem per la mateixa banda. A l'hora de sopar vam anar al Bettolino de la Pentola dell'Oro, un lloc on es comparteixen les taules i el camarer convida a un xupito a cada taula i ell també en fa un. Imagineu-vos com anava! Tot un personatge! Si aneu a Florència, aneu-hi. El menjar correcte i a un preu prou bo tenint en compte que està al centre de Florència.

L'endemà al matí va tocar llevar-nos altra vegada d'hora per anar a fer cua a l'Academia i veure el David de Miquel Àngel. I després cap a Pisa a dinar a una pizzeria xino-toscana i a veure la torre inclinada. En definitva, un cap de setmana intens i cansat però que es compensa amb escreix amb el què hem vist, après i sobretot, rigut. Podeu veure les fotos clicant aquí.

Massa coses per a concretar-ho tot!

Avui, després d'una tarda a ritme frenètic, com les últimes tres setmanes, em disposo a escriure alguna cosa al blog, que ja ho trobo a faltar, acompanyat d'una copa de vi blanc, concretament, el Blancas Nobles Coupage 2005 del celler Barranco Oscuro. Un vi peculiar, de color groc palla amb matisos grisos, tèrbol, amb aromes florals i un fons de sutja i en boca, untuós i un punt àcid.
Doncs bé, com deia al títol massa coses he fet aquests dies per concretar-ho tot en quatre línies. Per una banda, vaig assistir a un curs d'implantació de sistemes de gestió documentals als ajuntaments, organitzat per l'Associació d'Arxivers de Catalunya, que em va ser útil per refrescar els conceptes apresos a l'Esaged i per veure alguns aspectes pràctics del SGD de l'ajuntament de Girona. D'altra banda, i de caire ben diferent, estic fent un curs de tast de cerveses, en el qual hem tastat cerveses de dos tipus: les de gran volum de venda (Damm, San Miguel, Coronita i Moritz) i les artesanes catalanes (Moska, Cervesa del Montseny i Atlètica); el proper dia toca sortir a l'estranger... ens sorprendran?
A més a més dels dos cursos sembla que m'he començat a prendre seriosament les oposicions i vaig avançant, a poc a poc, amb el temari, malgrat que ens les han endarrerit fins el novembre.
També han estat dies d'aniversaris: fa dues setmanes, el d'en Peyu, que el vam celebrar a Barcelona, amb una excursió al Tibidabo (malauradament, per motius laborals no hi vaig poder anar i pel que m'han explicat i les fotos que he vist, va estar molt bé) i un sopar al vespre a casa de la Sere. Aquell dissabte vaig anar a dormir a les 5,30 de la matinada i 3 hores més tard, ja estava dempeus per fer la ruta 17 del centre Btt que va fins a Sant Pere d'Auïra. L'altre aniversari va ser el d'un servidor. Vaig entrar a formar part del club dels 30 des de les 00,35 del dissabte 13. A hores d'ara, encara no sé si és que vaig ser molt puntual o que vaig arribar tard i havia de néixer el 12. En qualsevol cas, això de posar el 3 a davant sona seriós. Als 30 segons diuen, és quan toca situar-se, centrar el cap, formar una família... no ho sé, potser sí... potser per aquest motiu m'he comprat un cotxe gros, pel tema de preveure l'espai... però per altra banda, jo amb mi mateix estic molt bé. Bé, el què deia, dissabte vam celebrar el meu aniversari i vam anar a sopar a Rama amb tota la colla. Em van regalar un tractament de vinoteràpia (un ja té una edat i s''ha de cuidar) i una ampolla de whisky. Des d'aquí els ho agraeixo molt, i penso disfrutar els dos regals a la salut de tots els que estaven al sopar! Després del sopar, emocionant partida de dards a Ca la Nati i cap a dormir, que l'endemà tocava novament anar amb bici, aquesta vegada era el torn de la ruta 19 del centre Btt, que va de Ripoll cap a Llaers, Sant Bernabé de les Tenes, Raurés i el Serradal. Vaig arribar fet pols. Ah! I novament, roda punxada. Ara sí que aprofitaré per posar el kevlar i la cambra amb el líquid verd antipunxades.
I no voldria acabar aquest missatge sense parlar d'un altre dels motius que m'ha fet anar de bòlid aquests dies però que a la vegada m'omple de goig: es tracta del cotxe nou, l'Skoda Octavia Rs. Ara que ja porta 800 km, crec que ja puc dir que és una delícia; els 170 cv es noten i molt, la suavitat, l'adherència al terra... crec que ha estat una bona compra. Ara que la feina no falti, que toca pagar-lo. Ah! i no l'he comprat per allò de formar una família si no perquè volia un cotxe més gros que el que tenia i amb un motor potent.

Podeu veure les fotos del sopar de l'aniversari d'en Peyu clicant aquí i les de l'Skoda Octavia aquí.