divendres, 21 d’octubre del 2011

Independència i llibertat individual són un còctel explosiu?


Fa temps vaig decidir independitzar-me del televisor i actualment, la seva única funció, a més de ser un aparell que cal treure-li la pols de tant en tant, és fer de pantalla gran del portàtil i del DVD. Pel que fa les notícies de l'actualitat, segueixo el dia a dia a partir de la premsa escrita i principalment, de la premsa d'internet. Aquests canals d'informació em permeten fer una selecció de les notícies que m'interessa seguir, i a la vegada, m'ha servit de desintoxicació de l'abús de la paraula (moltes vegades buida de contingut i, encara més, de fets) que en fan molts polítics i periodistes del món esportiu. 

Malauradament, el posicionament "No TV" fa que un es quedi exclòs d'algunes converses d'ascensor i de bar i que algunes polèmiques del dia a dia, t'arribin amb cert retard i a partir dels comentaris que fa la gent. Així m'ha passat en aquest cas. Em refereixo a l'aparició del cantant Gerard Quintana al programa "El convidat" de l'Albert Om. El quid de la qüestió és que Quintana, que s'havia pronunciat a favor de diversos manifestos per la independència de Catalunya, ha deixat al descobert que parla castellà amb la seva companya i els seus fills. 

Sóc català, no em sento espanyol, la meva llengua nadiua i la que em surt de manera espontània és la catalana  i vull la independència de Catalunya. Ara bé, també tinc un gran respecte per a la llibertat, factor que considero un dels drets principals que té cada persona i als quals no s'ha de renunciar. He de reconèixer que m'ha sorprès molt que Quintana parli amb castellà a casa seva, i més si es té en compte que la seva dona és de Barcelona. Tota persona, encara que defensi la independència de Catalunya, té dret a parlar amb la seva parella i a educar i ensenyar els seus fills amb la llengua que vulgui.

No tinc fills ni parella però espero tenir-ne algun dia i si resulta que la meva parella té una llengua pròpia diferent a la meva, el meu desig seria que ella aprengui la meva i jo la seva, i els nostres fills totes dues, i que puguin parlar amb nosaltres amb qualsevol de les dues amb tota naturalitat. No seria el primer cas que conec d'una persona que es dirigeix al seu pare amb una llengua i a la seva mare amb una altra (i recordem que Quintana ha dit que a casa seva els seus fills podrien parlar català, castellà i anglès).

Que Quintana parli castellà amb la seva companya i els seus fills és una oportunitat perduda de cara a l'ús natural de la llengua i a l'enriquiment que implica un bilingüisme total (entès com que Quintana parlés català amb la seva família i, la seva companya utilitzés el castellà). Però hem de tenir molt clar, que per sobre de tot, és una decisió personal i això s'ha de respectar (per greu que ens sàpiga).