Encara no m'he acostumat al fet que el dissabte al matí i a la tarda fem classe per a preparar les oposicions. Al matí, lleis i, a la tarda, sessió de debat i posada en comú del temari d'arxius. Però no ho tinc assumit i em dóna la sensació que tinc els dissabtes lliures... llavors et compromets a fer quelcom i ja hem quedat malament! A veure si n'aprenc...
Ahir, sortint de les classes a Girona, vaig anar cap a Vic, al Mercat de Música Viva. Després de fer un sopar guarro (entrepà de llangonisseta sense tomàquet -quina heretgia!!!!- i una crep de xocolata i coco vam anar a veure el concert de Lax'n'busto. Tot i que crec que aquesta banda està en hores baixes, quins records quan van tocar les cançons clàssiques: Més que la meva sang, Miami Beach, Per una copa, El Pagès, La meva terra és el mar... Res, que ja tenim una edat i ens posem nostàlgics!
I avui al matí, a fer una ruta amb la bici. Fins a Coll de Jou passant per Sant Martí d'Ogassa, i després cap al Cortal, la Serra del Cadell i Sant Joan per cremar el sopar guarro d'ahir. A la tornada he passat per la Tolosa, la casa on va néixer el meu pare. Quants records! De petit hi passava totes les tardes dels estius! Ha estat una sensació agredolça: agradable pel record d'aquells moments viscuts, però trista per veure que tota l'activitat que hi havia hagut a la casa s'ha aturat: han restaurat la casa, però els camps ja no estan conreats, els horts han desaparegut, algun estable i cobert ja no hi són... Per cert, sí que deu ser l'edat però m'està sortint un post molt nostàlgic. Val més que deixem el tema d'escriure per un altre dia.
Al Flickr podeu veure les fotos de la sortida amb bici al castell de Milany de fa uns 15 dies, algunes fotos de les costellades de finals d'agost i les fotos del Panxus Fortus. Pels que no coneixen el Panxus Fortus, es tracta d'una bicicletada de pes, és a dir, per a persones de més de 90 kg. Els que no els pesem hem d'anar amb motxilla i llavors et col·loquen un sac amb pes (fictici) a l'esquena. A les fotos veureu que jo el porto penjat de la cintura. La ruta consisteix en anar amb bici fins a Ripoll i tornar i llavors a fer un bon esmorzar. Aquest any ens vam disfressar d'abats: érem els abats biciosos. El nom es deu al fet que a l'interior del carro hi havien 10 litres de vi de missa, o... potser del fet que anàvem amb bici...
Ahir, sortint de les classes a Girona, vaig anar cap a Vic, al Mercat de Música Viva. Després de fer un sopar guarro (entrepà de llangonisseta sense tomàquet -quina heretgia!!!!- i una crep de xocolata i coco vam anar a veure el concert de Lax'n'busto. Tot i que crec que aquesta banda està en hores baixes, quins records quan van tocar les cançons clàssiques: Més que la meva sang, Miami Beach, Per una copa, El Pagès, La meva terra és el mar... Res, que ja tenim una edat i ens posem nostàlgics!
I avui al matí, a fer una ruta amb la bici. Fins a Coll de Jou passant per Sant Martí d'Ogassa, i després cap al Cortal, la Serra del Cadell i Sant Joan per cremar el sopar guarro d'ahir. A la tornada he passat per la Tolosa, la casa on va néixer el meu pare. Quants records! De petit hi passava totes les tardes dels estius! Ha estat una sensació agredolça: agradable pel record d'aquells moments viscuts, però trista per veure que tota l'activitat que hi havia hagut a la casa s'ha aturat: han restaurat la casa, però els camps ja no estan conreats, els horts han desaparegut, algun estable i cobert ja no hi són... Per cert, sí que deu ser l'edat però m'està sortint un post molt nostàlgic. Val més que deixem el tema d'escriure per un altre dia.
Al Flickr podeu veure les fotos de la sortida amb bici al castell de Milany de fa uns 15 dies, algunes fotos de les costellades de finals d'agost i les fotos del Panxus Fortus. Pels que no coneixen el Panxus Fortus, es tracta d'una bicicletada de pes, és a dir, per a persones de més de 90 kg. Els que no els pesem hem d'anar amb motxilla i llavors et col·loquen un sac amb pes (fictici) a l'esquena. A les fotos veureu que jo el porto penjat de la cintura. La ruta consisteix en anar amb bici fins a Ripoll i tornar i llavors a fer un bon esmorzar. Aquest any ens vam disfressar d'abats: érem els abats biciosos. El nom es deu al fet que a l'interior del carro hi havien 10 litres de vi de missa, o... potser del fet que anàvem amb bici...
