El camí cap a mi mateix!

Amb aquest títol un pèl filosòfic i egocèntric la meva intenció tan sols és dir-vos que finalment m'he independitzat! Aquest cap de setmana vaig acabar de fer el trasllat i ahir a la nit ja vaig dormir a la meva nova llar, Can Suquet del Mig.
No es pot dir que sigui una gran INDEPENDÈNCIA, sinó més aviat una independència en minúscula, perquè Can Suquet del Mig és el pis de sota d'on vivia fins ara. Per tant, tan sols he baixat un pis, això sí, per escales exteriors! Malgrat tenir el pis llogat des del mes d'octubre la meva intenció inicial no era viure-hi. M'interessava per tenir un lloc per estudiar i per poder fer sopars amb els amics. Però després de tot aquest temps durant el qual havia de pujar i baixar escales amb la mandra que fa sortir a fora quan fa fred, en el què tenia coses a dalt i a baix, o no sabia on les tenia, vaig decidir instal·lar-me i fer la meva vida, que per altra banda, JA ERA HORA! Ara a esperar que la crisi no em foti al carrer!
Aquest és el meu piset:

Sopar al Sant Pau de Sant Pol de Mar

Aquest cap de setmana es presentava amb un estímul important i diferent. Per primera vegada anava a sopar al restaurant Sant Pau, a celebrar un aniversari. Vam marxar dissabte a la tarda per aprofitar encara unes hores de llum i poder fer una visita al poble. Després una paradeta a un bar per apaivagar la set i els nervis d'aquesta estrena, i quan passaven uns minuts de les 9, ens vam dirigir cap al restaurant. L'ambient és acollidor i càlid, sobretot pels colors saturats de les parets, la il·luminació i els jocs de miralls, sense caure en l'ús de cornucòpies daurades que tant de mal fan a la vista, ni tampoc abusar de la fredor del minimalisme.

I va començar el festí. Brou de benvinguda i quatre aperitius inspirats en la cuina japonesa, amb un gelat de te hojicha boníssim. Tot seguit els plats principals: foie gras, una magnífica pilota d'escamarlans i rap, tripa de bacallà tofonada, gamba amb carxofes i llobarro (que substituïa el déntol). Vaig descobrir que la tòfona no m'acaba de barrufar, si més no pel preu que té. A continuació, es podia escollir entre el caneló al revés i el cabirol. Vaig triar el llom de cabirol, molt tendre. Finalment i entrant ja a la recta final, el plat de cinc formatges amb contrastos i els dos serveis de postres: el cub transparent i el fred i calent de xocolata blanca i negra. Per acabar, els deu divertiments de pastisseria.

Pel que fa als vins vam escollir un Ürziger Wurzgarten Riesling Auslese 2003 (Joh. Jos. Crhistoffel), un Pago de los Capellanes Reserva 2005, un 2 Pi Erre 2005 del Priorat i un Saint Hyppolite 2004 de Marcel Deiss. De copa, una ratafia Russet del Centenari.

L'experiència va ser genial. De plats, em van agradar especialment la pilota d'escamarlans i rap, el llom de cabirol i el foie gras. Dels formatges, el contrast del manxego amb la pera a la vinagreta de prunes confitades i el gust fort del Banon de Provence. I dels deu divertiments, el flam de poma amb P.X. L'únic plat que va fallar-me una mica, el llobarro, que era una mica cru, però comparat amb el nivell de la resta, és pecata minuta. El servei excel·lent, amb molta correcció i professionalitat i sense la rigidesa de formes que es poden trobar en alguns restaurants que et poden arribar a fer sentir incòmode. Un lloc on espero poder tornar més endavant.

Properament... cap al Celler de Can Roca.

Temporal de neu a la collada de Sentigosa

Avui hem anat a veure els desastres que va provocar el temporal de neu a la collada de Sentigosa (o Santigosa, cadascú que prengui el que més li agradi). La nevada va tenir lloc el passat dia de Sant Esteve i si bé a la vila no va ser massa important, a la zona de la collada les conseqüències van ser més greus. Els camins van quedar intransitables i la llevantada va fer caure una quantitat considerable d'arbres. Nou dies després, la carretera presentava l'aspecte que mostren les fotografies.

Podeu veure més fotografies al Flickr