Aquest cap de setmana ha estat un d'aquells que resulten ser tan gratificants, que fins i tot, aquest vespre, mentre passejava per Passeig de Gràcia, m'ha sobtat descobrir que demà érem dilluns i que havia d'anar a treballar, ja que per uns moments m'ha fet la sensació que estava de vacances.
Que què he fet? Bàsicament, divendres a la tarda vaig cuinar el meu primer arròs negre. Ara bé, no ha estat això el què m'ha provocat aquest benestar, no; estic molt satisfet del meu arròs negre, però encara li falta molt per ser considerat un bon arròs negre. Entre d'altres coses, augmentar la quantitat de sípia i ceba. En canvi, em va agradar que hi hagués pebrot de tres colors i gambes. A la nit, vaig anar a veure el muntatge audiovisual que projectaven sobre la façana de l'ajuntament de Barcelona i tot seguit, a escoltar el concert d'El Pont d'Arcalís a la plaça Catalunya. Dissabte, vaig anar a Sant Vicenç de Torelló a visitar les colònies industrials de Vilaseca i de Borgonyà i al vespre a celebrar l'aniversari de la Cristina. I el diumenge, ha estat el torn de fer una visita a la mostra de vins i caves de Catalunya i fer un vol novament per la fira del llibre antic i d'ocasió.
Però les petites descobertes que vull recomanar són:
1. El vi Garnatxa blanca de Castell de Perelada, fresc, cítric (llima) al nas i amb notes més dolcetes (maduixa) en boca. Un vi ideal per acompanyar les tardes xafogoses de Barcelona sense deixar-hi un dineral (5-6 euros). Degustat amb l'arròs negre.
2. Al finalitzar la visita a les colònies industrials de Vilaseca i Borgonya, organitzades en el marc de les Jornades Europees del Patrimoni, havíem de decidir on dinar. I ja que havíem dedicat al matí a la vida de les colònies, què millor que dinar al Casino de Borgonyà. Amanides, pastes i alguns plats de carn. Especialment recomanable la lasanya de mató amb gambes i porros. Carta de vins curta però a preus bastant correctes. Un lloc d'aquells on deixar-se caure de tant en tant, sense que la butxaca s'en vegi afectada (20 - 25 euros, amb postres i cafès).
3. El restaurant Piccola Cucina Italiana (tenen pàgina al facebook) a La Floresta (Sant Cugat del Vallès), cuina autèntica italiana, sobretot napolitana. Era un menú de grup (gràcies Cris!!!) i vam fer uns entrants amb amanides de tonyina, mozarella amb tomàquet i àmplia varietat de formatges. Tot seguit, degustació de pastes. I de postres, un pastís casolà de formatge. És un restaurant molt petit, de fet, és un garatge reconvertit a restaurant. Amb ganes de tornar-hi i de poder acompanyar el menjar amb algun vi que no sigui Lambrusco, ja que Itàlia té una gran quantitat de bons vins. Sempre em pregunto perquè els restaurants italians que tenim aquí només saben servir Lambrusco (i a vegades o més ben dit, sobvint a preus astronòmics). En general, ens hauríem de negar en un 95% de les vegades a veure Lambrusco i molt més a pagar-ne més de 4 € per ampolla.
4. El vi Clos Manyetes 2006 de la DOQ Priorat del Celler Clos Mogador. Un gran vi. Això sí, a un preu també gran (46-47 €). Tastat a la mostra de vins i caves. Un vi, molt més econòmic i que també m'ha sorprès gratament ha estat el Maleït del Celler Addaia del Penedès. I tot parlant amb una noia de Califòrnia, m'ha recomanat un blog sobre vins: vinography, que fa un amic seu. Hi he fet una ullada per sobre i sembla interessant.
I acabem amb un refrany: Pa que sobri, carn que abasti i vi que no falti.
Que què he fet? Bàsicament, divendres a la tarda vaig cuinar el meu primer arròs negre. Ara bé, no ha estat això el què m'ha provocat aquest benestar, no; estic molt satisfet del meu arròs negre, però encara li falta molt per ser considerat un bon arròs negre. Entre d'altres coses, augmentar la quantitat de sípia i ceba. En canvi, em va agradar que hi hagués pebrot de tres colors i gambes. A la nit, vaig anar a veure el muntatge audiovisual que projectaven sobre la façana de l'ajuntament de Barcelona i tot seguit, a escoltar el concert d'El Pont d'Arcalís a la plaça Catalunya. Dissabte, vaig anar a Sant Vicenç de Torelló a visitar les colònies industrials de Vilaseca i de Borgonyà i al vespre a celebrar l'aniversari de la Cristina. I el diumenge, ha estat el torn de fer una visita a la mostra de vins i caves de Catalunya i fer un vol novament per la fira del llibre antic i d'ocasió.
Però les petites descobertes que vull recomanar són:
1. El vi Garnatxa blanca de Castell de Perelada, fresc, cítric (llima) al nas i amb notes més dolcetes (maduixa) en boca. Un vi ideal per acompanyar les tardes xafogoses de Barcelona sense deixar-hi un dineral (5-6 euros). Degustat amb l'arròs negre.
2. Al finalitzar la visita a les colònies industrials de Vilaseca i Borgonya, organitzades en el marc de les Jornades Europees del Patrimoni, havíem de decidir on dinar. I ja que havíem dedicat al matí a la vida de les colònies, què millor que dinar al Casino de Borgonyà. Amanides, pastes i alguns plats de carn. Especialment recomanable la lasanya de mató amb gambes i porros. Carta de vins curta però a preus bastant correctes. Un lloc d'aquells on deixar-se caure de tant en tant, sense que la butxaca s'en vegi afectada (20 - 25 euros, amb postres i cafès).
3. El restaurant Piccola Cucina Italiana (tenen pàgina al facebook) a La Floresta (Sant Cugat del Vallès), cuina autèntica italiana, sobretot napolitana. Era un menú de grup (gràcies Cris!!!) i vam fer uns entrants amb amanides de tonyina, mozarella amb tomàquet i àmplia varietat de formatges. Tot seguit, degustació de pastes. I de postres, un pastís casolà de formatge. És un restaurant molt petit, de fet, és un garatge reconvertit a restaurant. Amb ganes de tornar-hi i de poder acompanyar el menjar amb algun vi que no sigui Lambrusco, ja que Itàlia té una gran quantitat de bons vins. Sempre em pregunto perquè els restaurants italians que tenim aquí només saben servir Lambrusco (i a vegades o més ben dit, sobvint a preus astronòmics). En general, ens hauríem de negar en un 95% de les vegades a veure Lambrusco i molt més a pagar-ne més de 4 € per ampolla.
4. El vi Clos Manyetes 2006 de la DOQ Priorat del Celler Clos Mogador. Un gran vi. Això sí, a un preu també gran (46-47 €). Tastat a la mostra de vins i caves. Un vi, molt més econòmic i que també m'ha sorprès gratament ha estat el Maleït del Celler Addaia del Penedès. I tot parlant amb una noia de Califòrnia, m'ha recomanat un blog sobre vins: vinography, que fa un amic seu. Hi he fet una ullada per sobre i sembla interessant.
I acabem amb un refrany: Pa que sobri, carn que abasti i vi que no falti.
