Bon Nadal!

Priorat

El passat cap de setmana vam fer una ràpida però interessant escapada al Priorat. Amb l'excusa de portar-hi llibres vam poder gaudir de les panoràmiques de Siurana, de l'ambient de les mines de Bellmunt del Priorat, de les ruïnes d'Escala Dei, d'una completa visita al Celler Capafons-Ossó de la mà del seu propietari, de la gastronomia i d'una considerable quantitat de tastos de vins.

Vull destacar el sopar al Celler de l'Àspic de Falset, si bé cal dir que en aquelles terres, es menja bé a tot arreu; a l'Àspic vam fer un menú format per un aperitiu, quatre plats i unes postres. Tots els plats van estar bé però personalment, em va agradar la pasta fresca i el peix i l'oli de l'amanida! Sens dubte, un lloc per repetir.

I voldria destacar també la visita al celler Capafons-Ossó. El senyor Francesc Capafons ens va guiar durant més de 5 hores per les vinyes de la seva propietat. Més enllà del procés d'elaboració del vi, es va centrar en el terroir i crec que va ser la millor manera per entendre perquè els vins del Priorat són com són.

Podeu veure les fotos a la galeria del Flickr.

¿Alguna vez os habéis sentido tan felices que ya no vale la pena vivir más?

No he pres drogues ni he abusat de l'alcohol. Tampoc he esnifat amoníac ni m'he donat un cop al cap. Simplement, ahir vaig veure novament la pel·lícula "Tu vida en 65 minutos" i vaig confirmar la meravellosa sensació que ja em va produir quan la vaig veure per primera vegada al cinema.

És una pel·lícula que parla de l'amor i sobretot, de la mort, però no en té una visió catastrofista ni dramàtica. Un dels diàlegs diu així:

¿Alguna vez os habéis sentido tan felices, tan, tan felices, que habéis pensado que jamás os sentiríais tan felices? Vuestra vida ha llegado a una perfección tal que quizás no vale la pena buscar más?

Yo sí que encontré esa felicidad. Fue junto a Cristina; durante aquel amanecer que giraba y olía a detergente. Alguna vez os habéis sentido tan felices, tan, tan felices, que ya no vale la pena vivir más?

És tota una declaració de principis. Contundent i sorprenent. Particularment no m'agraden els superlatius. Vull dir que no crec en els súmmums de les coses. Per tant, no crec que mai pugui arribar a ser tan, tan feliç com per no buscar més la felicitat; de la mateixa manera, tampoc crec que pugui ser tan, tan desgraciat com per no viure més. I d'altra banda, com se sap que s'ha arribat al grau màxim de felicitat?

Un cap de setmana de relax!

Feia temps que no gaudia d'un cap de setmana de relax i de tranquil·litat. El què havia de ser un dissabte i diumenge suportant una post extracció de queixal del seny, i que un s'esperava, amb patiment, ha acabat essent una teràpia reconstituent.
Que què he fet d'especial? Doncs res, veure passar el temps. Potser és perquè feia molts de mesos que portava sempre el temps trepitjant-me els talons, i aquests dos dies he estat jo qui em dedicava a veure com les agulles del rellotge anaven avançant, sense pressa, i a la vegada sense pausa.
Un matí de dissabte tranquil, esmorzant al menjador, assegut (els que em coneixeu sabreu que sempre esmorzo dret i a la cuina!), gaudint de les vistes des de les finestres del menjador de casa. A la tarda, una visita a la iaia i al vespre, castanyada a Vilanova de Sau, en una vetllada agradable a la vora del foc. I diumenge, altre vegada, un esmorzar amb tota la parsimònia del món, una sessió de lectura rera els vidres escalfats pel sol, una passejada pel cementiri (que en feia d'anys que no anava al cementiri per Tots Sants!) i tarda de sofà, lectura, i una mica de messenger i de planxa (ai la roba, quina mandra!). Ara a sopar i demà a començar la setmana, aquest cop sí, amb les piles ben carregades.
No hagués dit mai que una extracció del queixal del seny em suposaria aquestes bones sensacions. Clar que tot plegat podria estar produït pel consum dels antiinflamtoris i dels antibiòtics d'aquests dies...

Classes, Lax'N'Busto, Btt, costellades, Panxus Fortus....

Encara no m'he acostumat al fet que el dissabte al matí i a la tarda fem classe per a preparar les oposicions. Al matí, lleis i, a la tarda, sessió de debat i posada en comú del temari d'arxius. Però no ho tinc assumit i em dóna la sensació que tinc els dissabtes lliures... llavors et compromets a fer quelcom i ja hem quedat malament! A veure si n'aprenc...

Ahir, sortint de les classes a Girona, vaig anar cap a Vic, al Mercat de Música Viva. Després de fer un sopar guarro (entrepà de llangonisseta sense tomàquet -quina heretgia!!!!- i una crep de xocolata i coco vam anar a veure el concert de Lax'n'busto. Tot i que crec que aquesta banda està en hores baixes, quins records quan van tocar les cançons clàssiques: Més que la meva sang, Miami Beach, Per una copa, El Pagès, La meva terra és el mar... Res, que ja tenim una edat i ens posem nostàlgics!

I avui al matí, a fer una ruta amb la bici. Fins a Coll de Jou passant per Sant Martí d'Ogassa, i després cap al Cortal, la Serra del Cadell i Sant Joan per cremar el sopar guarro d'ahir. A la tornada he passat per la Tolosa, la casa on va néixer el meu pare. Quants records! De petit hi passava totes les tardes dels estius! Ha estat una sensació agredolça: agradable pel record d'aquells moments viscuts, però trista per veure que tota l'activitat que hi havia hagut a la casa s'ha aturat: han restaurat la casa, però els camps ja no estan conreats, els horts han desaparegut, algun estable i cobert ja no hi són... Per cert, sí que deu ser l'edat però m'està sortint un post molt nostàlgic. Val més que deixem el tema d'escriure per un altre dia.

Al Flickr podeu veure les fotos de la sortida amb bici al castell de Milany de fa uns 15 dies, algunes fotos de les costellades de finals d'agost i les fotos del Panxus Fortus. Pels que no coneixen el Panxus Fortus, es tracta d'una bicicletada de pes, és a dir, per a persones de més de 90 kg. Els que no els pesem hem d'anar amb motxilla i llavors et col·loquen un sac amb pes (fictici) a l'esquena. A les fotos veureu que jo el porto penjat de la cintura. La ruta consisteix en anar amb bici fins a Ripoll i tornar i llavors a fer un bon esmorzar. Aquest any ens vam disfressar d'abats: érem els abats biciosos. El nom es deu al fet que a l'interior del carro hi havien 10 litres de vi de missa, o... potser del fet que anàvem amb bici...

Cafè descafeïnat a bell raig!

L'estiu ha passat ràpid, molt ràpid, i les vacances i la festa major encara més. Tot plegat ha estat un vist i no vist.

Generalment durant les vacances es canvia la rutina diària. Doncs bé, aquest any no ha estat així. M'he passat l'estiu estudiant, o intentant-ho, perquè les hores que he arribat a perdre davant del paper són considerables, tot per culpa de la manca de concentració... sort que finalment he trobat un ritme i ara a poc a poc, vaig avançant amb el temari.

Malgrat l'estudi, els caps de setmana suposaven un kit kat. Les costellades, els sopars i les sortides amb bici han servit per carregar mínimament les piles per tornar els dilluns a fer el cara a cara contra els apunts.

I la festa major ha estat tranquil·leta i aigualida! Ja ho havia de ser, perquè el boig ja el vaig fer l'any passat i aquest any volia fer bondat per aprofitar el temps i estudiar. Però el temps ha fet de les seves i encara ha ajudat a deslluïr-la una mica més amb pluja i fred! Aquest matí, estàvem a 6 graus només! Hem passat d'anar amb calça curta a portar jersei i jaqueta!

En definitiva, que mires enrere i dius: collons si ja ha passat l'estiu! I m'he polit tots els dies de vacances! I no tinc la sensació d'haver-ne fet ni d'haver desconnectat! Tot descafeïnat. Espero abans de final d'any poder gaudir d'uns dies de relax total i amb una forta dosi de cafeïna!

Primera setmana de vacances!

Doncs sí! Ja n'ha passat una, la primera! I com aquell qui diu no l'he vist passar. I això que no he fet res d'especial. Bé, per ser sincer, potser si que és especial passar-se el dia estudiant per a les oposicions durant les vacances! Però si no aprofito aquests dies, quan treballo no tinc temps. Per tant, m'he plantejat les vacances com si no ho fossin, i em continuo llevant a la mateixa hora com si anés a treballar. I au! A estudiar! Que si normativa arxivística a Catalunya, a Espanya, a Europa, que si Nodac, sistemes de gestió documental, EAD, MoReq, quadres de classificació... La meva intenció era fer un tema per dia i vaig a un ritme d'un tema per setmana. Quin desastre! I quan n'estic fart, cap a córrer. Aquesta setmana, vaig fer 6 quilòmetres amb 34 minuts i un altre dia 4 quilòmetres amb 21 minuts. I dissabte cap a fer una excursioneta amb bici de 20 quilòmetres, després a fer una costellada a Sant Antoni i a la nit, caminada nocturna; van ser uns 8 quilòmetres Cercant les petjades del comte Arnau, malgrat que aquest va destacar per la seva absència. I diumenge, dinar familiar a Can Freixa a Molló. I demà, Sant Tornem-hi, els apunts m'esperen a sobre de la taula!

Bon sopar, bona ruta i bons vins!

Després de tot un matí resseguint les famílies Nunó que vivien a Sant Joan als segles XVIII i XIX mitjançant la pàgina de l'església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies o església mormona i d'una tarda esquivant les inundacions de Vic, va tocar la recompensa: sopar a la Fonda Xesc de Gombrèn. Vam fer un menú degustació del qual ens van agradar especialment el tàrtar de tonyina i les verdures. De vins, l'Auzells i un Ermita 1997, i si un era bo, l'altre era celestial, sobretot a nivell aromàtic. Per digerir, un whisky japonès, boníssim! I així, entre el tip de riure que ens vam fotre per les bestieses que vam arribar a dir i els bons aliments de la taula se'ns van fer les tantes.

I el diumenge, després d'haver dormit només 4 horetes, sonava el desperador. Era l'hora de fer una ruta amb bici. Ha estat una ruta llarga, de 4,5 hores. He sortit de Sant Joan i m'he enfilat per la ruta del ferro fins a Ogassa i he seguit pujant per la carretera cap al Prat del Pinter, Sant Martí de Surroca, can Picola i he continuat amunt cap a cal Frare i fins arribar al refugi de la Gran Jaça. Allà, com que anava bé de temps, he decidit pujar fins al coll del Pal a 1779 metres (havia pujat 1000 metres de desnivell!) i un cop allà, baixar cap a la collada Verda i Abella i, fer la tornada d'Abella a Sant Joan per carretera. Ha estat una ruta dura, però molt agradable per la grandesa dels paisatges. En total, 45 quilòmetres. Podeu veure la galeria al Flickr.

I a la tarda a descansar i a recuperar forçes mentre dinàvem a la terrassa tot mirant la pluja (sota la protecció d'un tendal). Que bonic que és veure ploure mentre no et mulles. Hem acompanyat el dinar amb un Alenza 1999 de Condado de Haza.

Avui m'he adonat que feia tres setmanes que no feia cap escrit al blog. Collons, com passa el temps!!! Si ja fa tres setmanes que visc sense un dels queixals del seny i no sembla pas que m'afecti massa, o sí? El cap de setmana del 18 i 19 de juliol va ser de repòs, bàsicament perquè no podia parlar i amb prou feines menjar. El cap de setmana següent, va tocar recuperar-se i fer un soparet a casa meva amb tota la colla i l'endemà, a veure el Ball dels Pabordes, que en motiu del 75è aniversari de la seva restauració, es feia una ballada especial; va ser com el diumenge de la festa major! I el darrer cap de setmana, va ser el torn d'una bonica i dura excursió amb bicicleta de muntanya i el diumenge, dinar amb la iaia de Manlleu i família per celebrar l'aniversari de la meva mare i el meu amb una mica de retard.

Reprenent el què deia al principi de l'escrit sobre el temps, aquesta setmana, he descobert per casualitat que ja feia 20 anys d'una cançó de l'estiu. Segur que tots la recordareu! Començava així: Chorando se foi quem um dia só me fez chorar (o traduït, Llorando se fue,quien un dia me hizo llorar...). Exacte: la Lambada. Doncs això, que m'ha produït una barreja de gràcia, alegria i tristesa veure com passa el temps tan ràpidament i que quan, sonava aquesta cançó a les pistes de ball, jo era un marrec de 10 anys que jugava a pistolers a Can Suquet mentre cantava la Lambada.

Costellada a Sant Antoni

El diumenge vam anar a Sant Antoni a fer una costellada. En aquest cas, no era una costellada qualsevol, sinó que hi anàvem a celebrar l'aniversari de l'Anna. Ens pensàvem que ho trobaríem tot ple però no va ser així, i fins i tot, vam poder canviar de taula i posar-nos més a l'ombra, perquè el de dalt apretava i de valent!. Després va arribar el torn d'encendre el foc: un desastre! El diari humit, el carbonet humit (o nosaltres que no en sabem, je, je); sí que és cert però, que ens van deixar una pastilla per encendre la barbacoa i el carbonet tampoc es va encendre. Finalment, després d'una hora d'intentar-ho, i d'una ampolla de vi, la flama va fer acte de presència. Així que a fer les costelles, el llumillo i la llangonisseta. Ens ho vam menjar amb gran devoció. A continuació, vam donar els regals a l'Anna i cap a fer postres, cafè, copa i migdiada. A les vuit, cap avall. Quina llàstima! A l'hora que si començava estar més fresquet... Us penjo un parell de fotos i un video.

Llamps i trons

La nit de dimarts a dimecres hi va haver una forta llampegada. Aquest és el vídeo filmat des del balcó de casa. Es veu ben bé com cauen dos llamps. El del segon 39 és impressionant (quarta foto). Les quatre imarges corresponen a fotogrames del video filmat.

Fill/a de puta!!!!

Això és el què he pensat, o he dit, quan he vist que algú m'havia fotut un bony al cotxe. Quina ràbia! Si no fa ni un mes que el tinc i ja té un bony a la porta! Per descomptat, el culpable no ha deixat cap número de telèfon ni cap nota. Tant de bo que, qui hagi estat, tingui diarrea crònica i es quedi estèril!

Dinar al Celler de Can Roca

Finalment va arribar el dia! Després de molt de temps buscant un dia que ens anés bé, i que no fos diumenge ja que el restaurant està tancat, vam reservar taula al Celler de Can Roca. Inicialment érem cinc, després sis, més tard, vuit i finalment vam ser nou. Sort que era per afegir persones, perquè amb tantes modificacions crec que des del restaurant em devien maleïr més d'una vegada!

El dia 24, al voltant de la una del migdia sortíem de Sant Joan cap a Girona. A les dues vam arribar-hi. Entràrem, vam prendre seient i va començar al festí. Vam escollir el menú Festival format per 7 aperitius, 9 plats i 2 postres. Pel que fa als vins, vam optar per un Idig Riesling 04 Pfalz de A. Christmann i un P-3 04 de Dominio de Tares de la D.O Bierzo. El riesling va triomfar. El negre, potser li falta un pèl de repòs en ampolla. Per l'aperitiu, ens van oferir una copa de cava Albet i Noya.

Snacks

• Cruixent de sèsam negre i grué de cacau: malgrat que el sèsam no em barrufa, combinat amb el cacau quedava ben integrat i bo.
• Olives negres caramelitzades: ai si totes les olives negres fossin així!
  
• Cruixent d'anxova: l'espina de l'anxova amb tempura de farina d'arròs. Boníssimes!
• Cireres amb campari: no n'hi ha més?
• Bombó de colomí amb Bristol Cream: curiós.
  
• Navalles al pesto amb parmesà: destaca la suavitat de la navalla amb el gust més fort del parmesà.
• Terrina de foie gras amb tòfona d'estiu: deliciós!

Menú

• Sopa de cireres amb anguila: refrescant, ideal per a començar.
• Ostres a la terra: el sabor pur del mar i de la terra.
• Gamba, sorra de gamba i essència de gamba: les gambes a la brasa, molt bones!
• Truita de caviar d'arengada: quina destresa per fer les mini-truites!
• Escudella de bacallà: molt interessant. Un dels plats que més em va agradar.
  
• Llobarro amb cítrics: plat mediterrani. Un altre dels més bons.
• Xai amb pa amb tomàquet: un plat que no em va agradar. Reconec que no sóc devot del xai, i per mi, xaiejava.
  
• Oca a la royal: el vull tornar a provar. Només el vaig tastar i tenia molt gust de foie i vaig pensar que el meu estómac no ho aguantaria. La revetlla de Sant Joan i el cansament dels darrers dies m'estaven passant factura, justament aquest dia! Ja és mala sort, el primer dia del celler i jo K.O.!
  
• Albergínia a la brasa confitada amb mantega i caramel: la màquina de vapor! Molt curiosa la presentació i el plat molt bo.
• Cromatisme verd: amanida de cogombre i meló amb candys de chartreusse. Molt refrescant.
• Albercoc caramel·litzat: un dels plats més espectaculars. Un trompe l'oeil impressionant i molt bo.

En resum, un gran dinar. I un lloc on penso repetir (a l'octubre?). Això sí, espero que el meu estómac estigui en millors condicions aquell dia... Ah! I pels que s'estiguin preguntant el preu: 150 euros. 125 del menú, més 25 euros de vins, cafès, aigües i propina. No és econòmic però he pagat alguns menús de 10 euros que he trobat molt més cars.

Escapada a Florència i Pisa

Cap de setmana intens a Florència i Pisa amb la Gemma, en Manolo, la Nuri i en Carles. Divendres, després de la classe de lleis (altrament dita de preparació del temari general de les oposicions) i de la tradicional cervesa de les 7 de la tarda, vam dirigir-nos cap a l'aeroport de Vilobí (ho sento pels gironins però està situat a Vilobí). Era l'inici d'un divertit cap de setmana, malgrat que va començar amb alguna sorpresa desagradable: l'avió va sortir amb una hora de retard! Si havíem d'arribar a Florència a la 1:30 de la nit i vam arribar a les 2:30 i l'home que ens esperava a l'espècie d'hostal estava enfadat, com si fos culpa nostra! Que posin una recepció amb personal i això no passarà, quins pebrots! Sí, sí, s'anomena Soggiorno la Pergola i ho heu llegit bé, no hi ha recepció. El primer dia et donen uns codis per obrir les portes, pagues i no tornes a veure el pèl a ningú més del personal. El lloc era curiós, amb decoració kitsch, horror vacui, una dutxa diminuta i una habitació plena de mosquits afamats. Ah i una cuina, amb la seva pica, nevera i fogons a dins d'un armari! (Fotos)

El dissabte al matí a les 7,30 sonava el despertador. Començava la nostra ruta per Florència: pujada a la cúpula de Brunelleschi del Duomo, visita a l'interior de la catedral, passejada pels carrers i places, església de Santa Maria della Croce, San Lorenzo, monestir de San Miniato al Monte... Aquí vam anar a missa (que devots!) perquè era cantada i al cal de 10 minuts, estant dempeus vaig começar a fer cops de cap i a somiar! Quin desastre! Està clar que Déu i jo no anem per la mateixa banda. A l'hora de sopar vam anar al Bettolino de la Pentola dell'Oro, un lloc on es comparteixen les taules i el camarer convida a un xupito a cada taula i ell també en fa un. Imagineu-vos com anava! Tot un personatge! Si aneu a Florència, aneu-hi. El menjar correcte i a un preu prou bo tenint en compte que està al centre de Florència.

L'endemà al matí va tocar llevar-nos altra vegada d'hora per anar a fer cua a l'Academia i veure el David de Miquel Àngel. I després cap a Pisa a dinar a una pizzeria xino-toscana i a veure la torre inclinada. En definitva, un cap de setmana intens i cansat però que es compensa amb escreix amb el què hem vist, après i sobretot, rigut. Podeu veure les fotos clicant aquí.

Massa coses per a concretar-ho tot!

Avui, després d'una tarda a ritme frenètic, com les últimes tres setmanes, em disposo a escriure alguna cosa al blog, que ja ho trobo a faltar, acompanyat d'una copa de vi blanc, concretament, el Blancas Nobles Coupage 2005 del celler Barranco Oscuro. Un vi peculiar, de color groc palla amb matisos grisos, tèrbol, amb aromes florals i un fons de sutja i en boca, untuós i un punt àcid.
Doncs bé, com deia al títol massa coses he fet aquests dies per concretar-ho tot en quatre línies. Per una banda, vaig assistir a un curs d'implantació de sistemes de gestió documentals als ajuntaments, organitzat per l'Associació d'Arxivers de Catalunya, que em va ser útil per refrescar els conceptes apresos a l'Esaged i per veure alguns aspectes pràctics del SGD de l'ajuntament de Girona. D'altra banda, i de caire ben diferent, estic fent un curs de tast de cerveses, en el qual hem tastat cerveses de dos tipus: les de gran volum de venda (Damm, San Miguel, Coronita i Moritz) i les artesanes catalanes (Moska, Cervesa del Montseny i Atlètica); el proper dia toca sortir a l'estranger... ens sorprendran?
A més a més dels dos cursos sembla que m'he començat a prendre seriosament les oposicions i vaig avançant, a poc a poc, amb el temari, malgrat que ens les han endarrerit fins el novembre.
També han estat dies d'aniversaris: fa dues setmanes, el d'en Peyu, que el vam celebrar a Barcelona, amb una excursió al Tibidabo (malauradament, per motius laborals no hi vaig poder anar i pel que m'han explicat i les fotos que he vist, va estar molt bé) i un sopar al vespre a casa de la Sere. Aquell dissabte vaig anar a dormir a les 5,30 de la matinada i 3 hores més tard, ja estava dempeus per fer la ruta 17 del centre Btt que va fins a Sant Pere d'Auïra. L'altre aniversari va ser el d'un servidor. Vaig entrar a formar part del club dels 30 des de les 00,35 del dissabte 13. A hores d'ara, encara no sé si és que vaig ser molt puntual o que vaig arribar tard i havia de néixer el 12. En qualsevol cas, això de posar el 3 a davant sona seriós. Als 30 segons diuen, és quan toca situar-se, centrar el cap, formar una família... no ho sé, potser sí... potser per aquest motiu m'he comprat un cotxe gros, pel tema de preveure l'espai... però per altra banda, jo amb mi mateix estic molt bé. Bé, el què deia, dissabte vam celebrar el meu aniversari i vam anar a sopar a Rama amb tota la colla. Em van regalar un tractament de vinoteràpia (un ja té una edat i s''ha de cuidar) i una ampolla de whisky. Des d'aquí els ho agraeixo molt, i penso disfrutar els dos regals a la salut de tots els que estaven al sopar! Després del sopar, emocionant partida de dards a Ca la Nati i cap a dormir, que l'endemà tocava novament anar amb bici, aquesta vegada era el torn de la ruta 19 del centre Btt, que va de Ripoll cap a Llaers, Sant Bernabé de les Tenes, Raurés i el Serradal. Vaig arribar fet pols. Ah! I novament, roda punxada. Ara sí que aprofitaré per posar el kevlar i la cambra amb el líquid verd antipunxades.
I no voldria acabar aquest missatge sense parlar d'un altre dels motius que m'ha fet anar de bòlid aquests dies però que a la vegada m'omple de goig: es tracta del cotxe nou, l'Skoda Octavia Rs. Ara que ja porta 800 km, crec que ja puc dir que és una delícia; els 170 cv es noten i molt, la suavitat, l'adherència al terra... crec que ha estat una bona compra. Ara que la feina no falti, que toca pagar-lo. Ah! i no l'he comprat per allò de formar una família si no perquè volia un cotxe més gros que el que tenia i amb un motor potent.

Podeu veure les fotos del sopar de l'aniversari d'en Peyu clicant aquí i les de l'Skoda Octavia aquí.

El bàsquet esgota!!!!

Diumenge, quan encara no estava del tot recuperat dels esforços "intel·lectuals" realitzats al XII Congrés d'Arxivística de Catalunya que havia tingut lloc a Tarragona, va sonar al despertador. Se suposa que el devia parar perquè em vaig despertar al cap d'una hora i mitja més tard. Resultat: m'havia adormit!!!!! I tenia una costellada, cosa que vol dir cita ineludible. A l'hora que havíem quedat tot just em llevava. Finalment, després de l'estrés matinal i de fer les darreres compres (ratafia no en podia faltar!), vam arribar a Ribes per preparar la costellada.

Teca no en va faltar i vi, tampoc! I després de dinar, què és el millor per pair bé? Prendre un whisky? Un digestiu? Una infusió? No! Fer un partit de bàsquet. Criteri per triar els jugadors: dretans contra esquerrans. Un criteri tant encertat que va fer que el jugador més baix d'un equip li treia un pam al més alt de l'altre. Vam jugar no sé quanta estona, però suficient com per quedar esgotats i per fotre'm un fart de córrer, tallar pilotes, anar per terra més d'un cop i de tant en tant, fer alguna cistella i algun xarrup de ratafia. Per cert, sabeu que quan un està suat, la ratafia sembla suc de regalèssia?

Ahir dilluns, tot el cos em feia mal. Semblava un vell; qualsevol moviment exclamava ai, ai, ai! I tenia els genolls pelats i ple de blaus de les dues o tres caigudes. Talment com si m'haguessin apallissat. Me'n vaig anar a dormir pensant que el dimarts estaria més bé. Doncs no! Avui el dolor s'ha focalitzat a les cames i a les cuixes: a primera hora del matí quasi m'havia d'ajudar amb el braç per prémer l'embrague i canviar de marxa. I és que ja no som uns nens, encara que diumenge ho semblàvem... més feliços que un gínjol!

XII Congrés d'Arxivística de Catalunya

Els dies 21, 22 i 23 de maig va tenir lloc el XII Congrés d'Arxivística de Catalunya, organitzat per l'Associació d'Arxivers de Catalunya. El tema era "L'accés als arxius: protecció i dret a la informació". Resumint molt, massa potser, podríem dir que les ponències i experiències exposades tractaven el complicat equilibri dels arxius, i per tant, dels arxivers i arxiveres, en el moment de permetre l'accés de la ciutadania a la documentació, que és un dret reconegut a la constitució, i de l'altre, aconseguir la protecció de les dades personals, de l'honor i de la intimitat, que és un dret propi que també tenen les persones. Davant d'aquest costós equilibri entre els dos drets, la principal conclusió del congrés va ser la necessitat d'elaborar una llei d'accés als documents.

D'altra banda, i com tothom sap, un congrés no només són ponències. Hi ha tota una altra vessant, que podem anomenar social, i que permet conèixer altres professionals i intercanviar experiències i opinions.

I també hi ha un component més lúdic. En aquest sentit, cal destacar negativament el tema de la gastronomia. Si a la Seu d'Urgell, el menjar es mereixia un aprovat justet, a Tarragona es mereix un suspens. Espero que l'organització en prengui nota, i millori aquest aspecte de cara al congrés del 2009. En canvi, podem destacar positivament aquesta vegada, la festa posterior al sopar de gala. El D.J. Dani ens va oferir un complet repertori de música diversa, va declarar el Rei i la Reina dels Arxivers i va sentenciar categòricament i es va quedar tant feliç: Arxivadors i arxivadores: no sé que feu a la vostra feina, però m'heu caigut motl bé! Sincerament, crec que és la millor frase que ens han dedicat mai.

El meu futur cotxe

Bé doncs, a l'espera de tenir el tema del finançament del cotxe lligat i de la resta de paperassa necessària, aquest serà el meu futur cotxe: digueu-me despistat però vaig ser dos dies al saló i no li vaig fer ni una foto. Per tant, us deixo una foto del catàleg:

I us enllaço dues fotos del Flickr on surt un vehicle igual que el que tindré: Foto 1 / Foto 2

Web oficial Skoda: Skoda Octavia RS

Venc el Peugeot 206!

Aquest cap de setmana ha estat molt intens i extrany!!! M'he comprat un cotxe i no estava previst!!!! Vaig anar al Saló de l'Automòbil amb la idea de mirar diversos models que m'interessaven però la idea era canviar-lo per Nadal. Doncs bé, vaig trobar una oferta que no vaig poder ni saber rebutjar i d'un dia per l'altre, cotxe nou! Encara no me n'he fet la idea...

Per tant, venc el Peugeot 206, 1.9 XTD 70 CV, 5 portes. Color verd. Any 1999. Tancament centralitzat, aire condicionat, ABS, direcció assistida, airbag, ràdio-cd amb comandament a distància amb MP3 amb entrada USB i entrada jack. Té 228000 km. Preu: 2300 euros.

Si hi esteu interessats, podeu enviar-me un mail o deixar-me un comentari i ja us trucaré.

Festa Major de Ripoll i ruta amb BTT

Aquest cap de setmana ha estat la festa major de Ripoll. Alerta! No ha plogut pràcticament! El dissabte a la nit es van poder fer els concerts i el ball, almenys fins les 3,45 de la matinada que és quan vam marxar i de camí cap a Sant Joan sí que vam trobar pluja. I el diumenge, semblava que també havia de ploure i en canvi, ha fet molt bon dia, fins ara, que són quarts de nou i ha començat a caure alguna gota.

Quan vam arribar a Ripoll, hi havia més aviat poca gent. Després, i a poc a poc, es va anar omplint. Primer, van tocar els Héroes de Leyenda, una banda tribut d'Héroes del Silencio i després van tocar els Gans os` Rosas, una banda tribut dels Guns n'Roses. Aquests darrers li van fotre una mica més de canya i van reunir a més gent. Memorable va ser la confusió de Ripoll amb Ripollet! D'acord que Ripoll és més petit que Ripollet, però tampoc cal arribar a canviar-li el nom! Ah! i em va fer molta il·lusió trobar-me la Vane i en Ramon, a qui feia molt de temps que no veia! Vam estar xerrant dels temps de la Vila Universitària i de la universitat... com passen els anys!

I pel que fa a la ruta amb BTT, vaig pujar fins a Santigosa, després vaig baixar fins a Santa Llúcia de Puigmal i la casa de les Cambres, vaig seguir cap a la collada de les Cambres, coll dels Aulinencs i font de Torrents, vaig pujar fins el coll de l'Home Mort, cap al Colomer i cal Caire i baixar fins a Sant Joan. Van ser poc més de 28 quilòmetres, amb punxada inclosa (n'estic de les punxades fins els......!!!!)

Podeu veure les fotos de la ruta clicant aquí i també podeu veure, o millor dit, escoltar, el soroll que fa la línia elèctrica d'alta tensió que passa pels voltants de Santa Llúcia. El soroll que se sent no és el vent, són els espetarrecs de la línia.

També podeu veure el vídeo clicant aquí

Ruta 9 Centre BTT del Ripollès: ruta de les vagonetes

Aquesta vegada ha tocat al torn a la ruta 9, que segueix l'antic traçat que feien les vagonetes que portaven el carbó de les mines d'Ogassa fins a l'estació de Toralles. La ruta comença a l'alberg de la Ruta del Ferro i es dirigeix cap a Toralles. A partir d'aquí, trobem uns trams amb un desnivell considerable, tot i que fa un temps els van formigonar i ara són de més bon pujar. Mentre anem pujant veiem restes de les antigues instal·lacions mineres: el pla inclinat, restes d'edificacions, murs de contenció... Arribem a Ogassa després de passar per un túnel excavat a la roca i, girem a l'esquerra per tornar a passar per un altre túnel situat més amunt. Seguim per la ruta de les vagonetes, anomenada via de dalt, i veiem les fàbriques de ciment de can Benet i can Balaguer. Anem seguint, i arribem a la torre de la Masseta. Després continuem per un sender que ens portarà a sobre de la bassa de can Màxim. A partir d'aquí el camí baixa fins a Sant Joan seguint el camí vell d'Ogassa a Sant Joan i enllaça amb la ruta número 6.

És una ruta fàcil, tret dels primers trams de pujada i del sender, que és una mica tècnic, sobretot per individus com jo, que tenim l'equilibri de vaga permanent i cada dos per tres estic posant el peu a terra o baixant de la bici. La ruta té 9 quilòmetres però jo l'he allargat fins a 14 ja que he arribat fins a la Rovira i he baixat fins a la bassa de can Màxim.

Podeu veure les fotos al flickr.

I podeu veure i descarregar-vos el mapa i la descripció de la ruta clicant aquí.

Caminada i sortida amb veler

El divendres va tenir lloc la tradicional Caminada Popular de l'1 de maig que organitza des de fa 20 anys la Unió Excursionista de Sant Joan. En aquesta edició el recorregut seguia en bona part el sender de les 4 ermites, tot i que es feia en el sentit contrari a l'habitual i hi havia alguns trams diferents. A les 8 del matí vam pujar a l'autocar que ens va portar fins a la Cooperativa Agrícola i allà ja vam enfilar a peu cap a Santa Magdalena de Perella, Sant Ponç d'Aulines, Santa Llúcia de Puigmal i Sant Antoni. En total, vam fer 24,6 quilòmetres. A cada ermita, tret de la primera, hi havia un avituallament i a Santa Llúcia, l'esmorzar, que va consistir en pa amb tomàquet, embotit, llonganisseta, botifarra, cansalada... Vam arribar a Sant Joan a quarts de quatre de la tarda, plens de fang i vermellets pel sol. El dia va acompanyar i, el fang també, com es pot veure a les fotos.

Si el divendres havíem fet muntanya, el dissabte tocava anar a marina. A dos quarts de vuit del matí marxàvem cap al port de Palamós, on ens esperava un veler de 12 metres d'eslora. De camí, però, rebem una trucada d'en Mia, el patró, que ens comunica que fa molt vent i no podem sortir. Collons! Ja és mala sort!. De totes maneres, vam arribar-nos fins a Palamós per veure el veler i parlar amb en Mia. Ens va dir, que possiblement a la tarda el temps milloraria. Així que, vam anar a donar un vol a Calonge i després a Platja d'Aro. Al migdia, ens va trucar en Mia i ens diu que si volem, a les quatre podem sortir amb el veler. I tant! Ara mateix! Vam anar a dinar i cap a Palamós. A dos quarts de cinc, en Jordi, la Neus, la Meritxell, la Mercè, en David i un servidor, estàvem instal·lats al veler i a punt per salpar. Ens vam familiaritzar amb conceptes com proa, popa, babor, estribor, vela major i gènova, botavara, bitxer, bitxo... i vam poder portar el veler, hissar les veles... posar el veler gairebé en posició vertical... Va ser molt divertit i a punt per tornar-hi! Això sí, vam acabar el dia un altre cop ben vermellets.

Podeu veure les fotos i, el video que vam filmar, on a partir del minut 1:30 es veu com el veler navega molt inclinat; d'aquesta manera li vam posar més d'un cop, fins al punt d'arribar a mullar-nos. I en arribar al port, cap a sopar i a contemplar l'ambient que va generar la golejada del Barça al Madrid, i que també podeu veure en un vídeo al youtube.

Vídeo de la sortida amb veler

Vídeo de l'ambient a Palamós després de la golejada del Barça al Madrid

Sant Joan - Sant Pau de Segúries .- Resclusanys - La Vall del Bac - Llongarriu - Capsacosta - Sant Pau - Sant Joan

Aquest cap de setmana vaig fer una nova ruta del centre BTT: la número 5. És un itinerari circular que segons el tríptic del centre té 30 km. i es pot fer amb 3 hores i 30 minuts. Vaig sortir de Sant Joan i vaig anar fins a Sant Pau per carretera. Allà vaig ser incapaç de trobar cap senyal que indiqués la sortida de la ruta i vaig anar a buscar directament el sender PR-C188 on sí que vaig trobar les primeres senyals. El temps acompanyava i vaig anar pujant cap al coll del Sitjar, coll de Canemar i de la Bau i, vaig arribar a Resclusanys. A partir d'aquí la pista baixa cap a Sant Andreu de Porreres. En tot aquest tram hi manquen senyals i durant una bona estona no vaig saber si anava pel camí correcte.

En arribar al coll del Triadú vaig estar una bona estona buscant el camí. Novament, mancaven senyals. Gràcies al mapa de l'Alpina de l'alta Garrotxa vaig encertar el camí i vaig arribar fins a Sant Miquel de la Torre i l'Hostal de la Vall del Bac. De baixada, però, i com no podia ser d'altra manera, vaig punxar. Aquell dia, semblava que els desastres m'anessin al darrera: anava tard, em vaig perdre (o em va fer perdre la mala senyalització), em vaig quedar sense aigua i a sobre, el cel s'anava tapant... A continuació la ruta continuava cap a Llongarriu i seguint una pista, vorejaves el Gra de Fajol i et dirigies cap al Diumal i Sant Pau de Segúries.

El darrer tram el vaig escurçar perquè no tenia aigua, feia tard i, estava fet pols. Així que vaig agafar la pista que puja fins el collet del Cortal de la carretera del Capsacosta. Tot seguit, parada a Sant Pau a carregar d'aigua i tram final fins a Sant Joan. En total, vaig fer 55 km. en unes 4 hores i 45 minuts, que inclouen la ruta, les parades per fer fotos i el temps perdut per mirar el mapa i buscar el camí correcte.

Podeu veure les fotos clicant aquí.
I us podeu descarregar el mapa i la descripció de les rutes del Centre BTT clicant aquí.

Nova pujada a Santigosa

Ahir vaig pujar novament a Santigosa amb bici. Aquesta vegada, forçant i augmentant una mica més el ritme. Des de la "Y grega" fins a dalt el coll, 31 minuts. Vaig arribar a dalt que treia el fetge per la boca, però satisfet. I això que vaig pujar patint perquè tenia les dues rodes molt fluixes...ja que justament quan vaig anar a la gasolinera estaven omplint els dipòsits i no vaig poder-les inflar. I després, una dutxeta i a recuperar forces amb tomàquet amb mozzarella fresca i un plat de llenties!

Avui, a pedalar!

Tot i que ahir el sopar a Ca la Nati es va allargar amb un parell de ratafies generoses, avui a les 9 del matí ja estava fora del llit disposat a fer una petita excursió amb la bici.

A les 10,25 em dirigia a la ruta del ferro per anar cap a Ripoll; avui hi havia poca gent i s'anava molt bé, tant bé que no m'he trobat amb cap imbècil d'aquests que no saben que han d'anar per la seva dreta i que quan es creuen amb un altre ciclista, si van de costat, és de lògica que es posin un darrera l'altre. Arribats a Ripoll, he seguit la pista cap a la Serra del Boix, anomenat el camí de les Carboneres. Quan faltava mig quilòmetre per arribar a la Serra del Boix, m'he desviat a la dreta, cap al Mas les Carboneres i el Collet de la Guixera. En aquest moment ja anava ben brut perquè tot aquest darrer tram era una pista de fang amb recs i basses d'aigua per tot arreu, fruit d'aquest "meravellós" temps que estem patint.

Finalment he arribat a la N-260a i n'he fet un tram en direcció a Vallfogona fins que a Sant Bernabé de les Tenes he anat a buscar el camí ral fins a l'Hostal de Sant Eudald. Tot seguit, he pujat cap al pont de Samala i m'he enfilat cap a la Terma. Allà, m'he arribat fins a fer una ullada al Mas l'Esquirolet, que fa una trentena d'anys que està deshabitat. Sembla ser que el nom incial de la casa era la Casa Nova de la Terma, ja que queda molt propera al punt que fa de partió dels termes de Vallfogona del Ripollès i de Sant Joan de les Abadesses. Però a causa d'un estadant que era molt àgil i saltava pels arbres com un esquirol, la casa va ser rebatejada amb el nom actual.

Tot seguit he continuat baixant, passant per sota de les ruïnes de Can Rèbol i pel costat de les cases del Faig i Can Jombi. Allà, m'he parat uns minuts per parlar amb un dels habitants de Can Jombi sobre els camins que passen per aquesta zona, i tot seguit he acabat de baixar fins a Sant Joan. En arribar al poble, he hagut d'anar directament cap a Can Pellicer a rentar la bici ja que portava un arsenal de fang a sobre. Després a inflar la roda a la gasolinera, a posar oli a la cadena i als canvis i cap a casa, a espolsar-me el fang i a dinar ben satisfet. En total han estat 25 quilòmetres (més 5 km. d'anar a rentar la bici, inflar la roda i engrasar la cadena). I he tardat unes 3 hores, tot i que es pot fer amb menys temps, perquè durant l'excursió m'he parat a fer fotos, a xerrar a Can Jombi, a veure la casa de l'Esquirolet i fins i tot he tingut temps d'anar a rentar la Kona.

Podeu veure les fotos de l'excursió a la galeria del Flickr.

La informació de la casa de l'Esquirolet està extreta d'un llibre molt interessant: "La Pagesia a Sant Joan de les Abadesses" de Perfecte Costa i Privat i Ma. Dolors Santanach i Llagostera. Aquesta n'és la portada:

P.D. És que tinc mala sort!!!! Acabo de veure que avui he tornat a punxar. Vaig canviar les cambres d'aire i els pneumàtics però no hi ha manera. Les punxes dels esbarzers han iniciat una croada contra mi. Ara hi he posat una cambra que porta un gel i que diuen que són antipunxades. A veure com va...

Tornada a la rutina

Després del repòs obligat per la grip i pel mal temps que han fet que m'hagi passat gran part de la Setmana Santa a casa, només amb algunes excepcions com la celebració de l'aniversari de la Marta el divendres o la petita sortida amb bici fins a Santigosa del dilluns al matí, va tocar tornar a la feina a partir del dimarts. I quins pebrots! dimarts va fer sol (més o menys!).

Així que, com que tenia mono de sortir amb bici a la muntanya, el dimarts tan bon punt vaig arribar a Sant Joan, vaig agafar la bici i cap a fer una petita ruta: primer vaig anar fins el km. 8 de la carretera de Santigosa per escalfar i tot seguit vaig tornar enrere per enfilar-me per la carretera de les Llances, cap a Can Jombi, creuar cap a Caramelles i tornar cap a Sant Joan per la carretera de Santigosa. Tot seguit a rentar la bici i dutxar-me perquè portava fang fins a les orelles i a sopar a Ca la Nati. Dimecres sí que va ser la tornada a la rutina i dijous sopar a Can Peret! amb tast d'un Vega Sicilia! No va ser l'Único (queda pendent...), sinó que vam tastar el Tinto Valbuena 5º de l'any 1998. Un vi molt equilibrat, potser mancat de més recorregut, però molt correcte, amb aromes de fruita madura, espècies, fusta seca i tabac de picadura.

I ara cap a la feina, que toca practicar amb la nova versió de la base de dades... i a la tarda, cap a classe del temari general de les oposicions, avui amb l'apassionant món de la gestió pressupostària (ho és?)...

Pluja, potser ja n'hi ha prou, no?

El riu ha crescut, tot està molt verd, però potser que surti el sol, que ja toca. Dimarts, que s'ha d'anar a treballar, llavors farà sol. Crec que ens haurien de compensar els dies de vacances per quan faci bo... Quina p... merda de temps!

Diagnòstic confirmat: grip

Ja he anat al metge i ha confirmat el què em temia: tinc grip. Conseqüències: ibuprofeno i comunicat mèdic de baixa per contingències comunes. Repòs, i dijous he de tornar al CAP. Ja té pebrots que la primera baixa coincideixi amb Setmana Santa! El pu...piiiip virus ja podria haver aparegut en un altra moment!

5, 4, 3, 2, 1 booooooooooooooom!

Això és la sensació que sento que farà el meu cap en qualsevol moment. Des de divendres, tinc mal de cap. Al principi vaig pensar que era de cansament ja que la setmana passada vaig dormir poc. Però dissabte, vaig tornar a tenir mal de cap, des del matí. I ahir diumenge, altra vegada igual. A més, em fan mal tots els ossos i cap al vespre, tinc nàusees i unes dècimes de febre. Em sembla molt que és la grip. Avui al matí, m'he llevat per anar a treballar i ja tenia una altra vegada mal de cap i una mica de febre. He decidit quedar-me a casa i demanar hora al metge, no fos cas que amb la febre i les al·lucinacions temporals arxivés algun expedient allà on no toca. Ara a esperar què diu el metge...

És curiós, justament ahir explicava que encara no havia faltat mai a la feina per malaltia... És ben bé que no es pot dir mai allò de... "d'aquesta aigua no en beuré".

Cap de setmana tranquil i variat

Cap de setmana bastant variat. Divendres vaig sopar amb una amiga amb qui feia temps que no teníem una conversa d'aquelles que serveixen per posar-se al dia. Dissabte, doncs, el nom ho diu, va tocar fer dissabte fins que em va trucar en David per si el podia anar a buscar a Ripoll, ja que els de dalt s'havien deixat l'aixeta oberta i no podia arribar a Sant Joan amb la seva nova i flamant Specialized. Així que un servidor i el Ligero Assistance es van dirigir fins a Ripoll per efectuar el rescat.

A la tarda, vaig anar a veure la meva iaia de Manlleu i va ser una tarda de sorpreses. Primer em vaig trobar els meus tiets, després vaig a Vic al Caprabo, i em trobo els altres tiets. I per si era poca casualitat, al mateix Caprabo em vaig trobar amb l'Arantxa, una amiga amb qui havíem compartir uns quants viatges amb cotxe fins a la Vila Universitària. A la nit, sopar amb en David i en Jordi a Ca la Nati fins que van ser les 2 (bé, les 3 que aquest finde tocava canviar l'hora).

I diumenge, amb la Núria vam anar a Navarcles que feien Monacàlia, una fira centrada a l'època medieval. Hi havia les típiques parades d'artesania i productes artesans. Vam fer una escapada fins el monestir de Sant Benet del Bages per fer-hi una ullada, i bàsicament anar-hi al lavabo. Queda pendent la visita per un altre dia. Després de fer l'últim vol tranquil·lament a la fira, cap a casa altra vegada. Vaig arribar-hi a quarts de set i per acabar de rematar el diumenge vaig decidir pujar fins a la Collada de Santigosa amb bici. Collons quin fred que vaig passar! Un altre dia, he de pensar a abrigar-me més. I després cap a casa a descansar i a acabar de gaudir del diumenge.

Al cap de 6 mesos, la bici ha vist el sol!

Doncs sí! He tardat 6 mesos a tornar a agafar la bici. Serà que el Panxusfortus va passar factura (i no precisament per la duresa física de la cursa!), o pel mal temps, per la manca de temps i una mica de mandra també, que la Kona s'ha estat quasi bé 6 mesos tancada al garatge sense sortir. Però aquest cap de setmana, amb l'arribada del bon temps i de les temperatures agradables he fet un parell de sortides, això sí, suaus que el meu estat de forma encara és arrodonit, i no vull dir que estigui en forma, sinó que faig referència a la generosa línia de la felicitat que presenta la meva panxa. Les dues sortides van ser:

• De Sant Joan fins a la collada de Santigosa per la carretera i un cop a dalt, vaig girar a la dreta i vaig passar per la carretera vella fins a Can Barraca, tot seguit vaig pujar a buscar la carretera i de nou cap a Sant Joan. Total: 18 km.
• Ruta número 4 del Centre Btt. Sortida del parc de l'Estació, en direcció a Ogassa. La ruta passa per la Ruta del Ferro fins a l'Estació de Toralles però el cap de setmana és recomanable no passar-hi per culpa de les famílies i grups que l'envaeixen, i que no saben que cal posar-se en fila quan es creuen amb d'altres ciclistes. Per no trobar-me aquests indesitjables vaig anar seguint la carretera fins el trencant de la casa de colònies de Cabàlies i tot seguit, vaig seguir la pista que s'enfila fins la casa de turisme rural del Muig, per baixar cap a la Colònia Llaudet per la Sala del Muig i després agafar el sender GR-1 cap a la Batllia el Janpere i cap a Sant Joan. Total: 12 km.

Ara bé, no tot ha estat esport. Per no trencar amb la tradició, hi ha hagut bon tiberi. Dissabte tast de vins a casa d'en David. Un Museum Real Reserva de l'any 1999 de la D.O. de Cigales i un Miguel Merino de l'any 2000 de la Rioja. El primer, tenint en compte els seus anys, aguantava prou bé. Pel que fa al segon, no sabem què els ha passat a aquests vins, però amb questió de pocs mesos s'han enrarit. Vam acompanyar el tast amb uns canelons i unes croquetes de pollastre. I el diumenge, a dinar a les Feixes. Com sempre, genial. Pica-pica amb xoriço, formatge a la brasa i empanada i, de segon plat, una super entraña al punt. De postres, trufes amb conyac. I el vi, un malbec de Navarro Correas de l'any 2006, genuí argentí. Sobretaula amb ratafia, agradable conversa i passejada relaxant per la collada de Santigosa. Un cap de setmana complet!

Podeu descarregar-vos les rutes del Centre Btt des d'aquest enllaç: Rutes Btt Ripollès

Calçotada Suquetada 2009

Ahir diumenge vam celebrar la tercera edició de la Calçotada Suquetada, és a dir, la calçotada que organitzem la família de can Suquet. Aquest any hi havia un element diferent respecte l'any passat: érem molta més gent. En total vam ser 41 persones. Com ja és habitual en aquests tiberis, l'indret escollit va ser el menjador del Mas Guanter. A mig matí ja ens hi vam dirigir per començar-ho a preparar tot: bidons per fer el foc, comprovar que teníem prou llenya per a la carn i boix per als calçots, col·locar les taules, preparar el pica-pica...

La gent va anar arribant poc a poc. Mentre preparàvem la teca i el foc anàvem picant olives, patates, bull... i per beure, Coronitas i rebujito. Cap a quarts de tres vam començar a menjar els calçots a peu dret a l'aire lliure. Tot seguit ja vam anar cap a dins per seure i menjar la carn, fer postres, cafè, copes...

També vam fer un tast de vins, o més ben dit, de vi, ja que només vam tastar una ampolla. Això sí! era de 6 litres. Es tractava d'un Roda I Reserva de l'any 2000. Va resultar ser un vi poc expressiu, potser massa evolucionat, però com que el més important era passar-s'ho bé ja va fer el seu fet.

Crec que va anar tot bé i espero que la gent s'ho passés bé. Almenys jo em vaig divertir, tot i acabar el dia ben baldat.

Les xifres són:

41 persones
400 calçots
7,5 kg. de xai
7,5 kg. de llonganisseta (botifarres)
4 kg. d'ossos d'esquena
12 cuixes i 6 pits de pollastre
7 kg. de pa
4 kg. de coca
5 litres de rebujito
35 llaunes de cervesa
8 litres de vi
20 ampolles de cava.
1 ampolla de ratafia
1 ampolla de Chivas 12 anys

I després de la sobretaula, a recollir i cap a casa. Però el dia encara ens guardava una sorpresa de camí cap a casa. Reprodueixo el diàleg mantingut entre en David i jo mentre tornàvem amb el Ligero i quan encara no havíem fet ni un quilòmetre:

Àlex: Aquest volant va tort
David: És normal que voti tant aquest jeep cotxe?
Àlex: No. Ja li deu passar alguna cosa. Collons, justament aquesta setmana que havia passat la ITV.
David: sembla una roda.
Mentrestant ja havíem arribat a la carretera:
Àlex: Sí, sí, va ben tort i vota.
David: Para allà on hi havia el pas a nivell que hi ha lloc.

Parem. Resultat: roda punxada. Situació: quarts de nou del vespre, fosc i amb el Ligero carregat fins a dalt de tot. La meva mare, en Pere i la Nuri s'han parat ja que anaven darrera nostra. Truquen a la Marta i a en Marcel que vinguin a recollir-nos. Truquem a la grua. Mentre ens esperem, comencem a treure la roda de recanvi per intentar-la canviar. Ja és mala llet, el gat no funciona. Amb aquestes apreixen l'Oriol i la Roser. Ens han vist parats al costat de la carretera i vénen a veure què ens ha passat. Sort que ells porten un gat que funciona. Arriben la Marta i en Marcel. Canviem la roda. Feina feta. Truquem de nou a l'asseguradora que ja no fa falta la grua. Tot solucionat, ja podem tornar cap a casa. Final intens per a un dia intens. L'any vinent, més, a poder ser, sense roda punxada.

Podeu veure les fotos clicant aquí.

P.D. Un agraïment ben sincer a l'Oriol i a la Roser. Sense ells, tot hauria estat molt més complicat.

Tast de vins

Dissabte va tocar una nova edició d'un tast de vins. En aquesta ocasió van ser 3 vins:

Cims de Porrera Clàssic, Cooperativa Agrícola de Porrera. D.O. Priorat. Anyada: 2004. Garnatxa i Carinyena. 18 mesos de criança en bóta. Preu: 37 euros.

• Anàlisi visual: color entre vermell sang i cirera picota, més aviat clar. Rivet vermell i molt aquós. Intensitat mitjana. Clar, brillant. Llàgrima fluïda i abundant.
• Anàlisi olfactiu: agradable i sensible. Intensitat suficient. Fruita vermella com gerds, maduixa. Fumat, caramel, vainilla. Mineral (pissarra).
• Anàlisi gustatiu: primera impressió plaent però justeta. Amarg molt suau. Molt poc astringent, gens consistent (líquid), planer i lleuger. Postgust llarg amarg i alcohòlic. Vi més interessant en nas que en boca.

El Vínculo. Paraje la Golosa, Gran reserva. Alejandro Fernández. D.O. La Mancha. Anyada: 2002. Tempranillo. 24 mesos de criança en bóta. Preu: 20 euros.

• Anàlisi visual: color vermell sang molt fosc. Rivet vermell granatós. Intens, fosc, brillant. Partícules en suspensió. Molt llàgrima densa. Taca la copa.
• Anàlisi olfactiu: caràcter global agradable i sensible. Intensitat suficient. Fruita madura, mel, mantega, plàtan. Fusta, tabac, pebre molt suau.
• Anàlisi gustatiu: primera impressió agradable. Àcid amb final amarg. Molt aspre. Molt astringent, consistent, vellutat. Postgust llarg i aspre.

Miguel Merino Reserva, Bodegas Miguel Merino. D.O.C. Rioja. Anyada: 2000. Tempranillo i 5 % graciano. 28 mesos de criança en bóta. Preu: 16 euros.

• Anàlisi visual: color teula, rivet vermell ataronjat. Pàl·lid, clar. Poca llàgrima i densa.
  
• Anàlisi olfactiu: caràcter global sensible. Intensitat feble. Fruita madura, fumat motl suau. Apareix una olor desagradable com de matèria orgànica.
  
• Anàlisi gustatiu: agradable però molt suau. Equilibrat i una mica, molt poca, astringència. Lleuger i postgust curt i suau.

Com sempre en aquestes ocasions, vam fer el tast de vins abans de sopar. Cal dir, que en compte del Cims de Porrera teníem preparat un altre vi, un Scala Dei Negre 2001 però el vam descartar perquè estava pràcticament mort. El tast ens va donar algunes sorpreses: el Cims de Porrera va resultar ser un vi més aviat apagadot, li faltava alguna cosa per sorprendre i era més interessant en nas que en boca. Pel que fa al vi de Miguel Merino, desprenia una olor desagradable, i és possible que aquesta ampolla no estigués en les millors condicions; caldrà provar-ne una altra per veure si va ser l'ampolla del tast en concret o que tots els vins d'aquest any ja estan passadets (cosa que no crec). El vi més interessant i arrodonit va ser el Vínculo, de la Mancha, una D.O. emergent que combinat amb el saber fer d'Alejandro Fernández (Tinto Pesquera) dóna com a resultat un vi bastant complet, malgrat l'astringència de la tempranillo.

Espero properament poder fer un altre tast comparatiu. De moment, caldrà esperar al tast del vi dels dijous i el de la calçotada, que aquest si més no, serà espectaculaaar (com diria en polonio del poble veí).

Visita al Fòrum Gastronòmic Girona'09

Diumenge vam fer una escapadeta fins a Girona per visitar el Fòrum Gastronòic. Era la primera vegada que hi anava i em va sorprendre positivament. Vam arribar a mig matí i només entrar al recinte, en el primer estand, ja ens van oferir un gintònic. La cosa començava bé i prometia! Vam dir que hi passaríem més tard, que sense coixí pot fer mal. Tot seguit vam continuar la visita, vam veure l'estand de disseny de CBG, un dels patrocinadors i vam poder observar, en un altra expositor, uns aparells per fumar plats amb aromes diverses.

Arribada l'hora de dinar, ens vam dirigir a la plaça de la Independència, al Suhi La Riba. Vam menjar amanida d'algues, tempura de peix, fideus gruixuts, varietat de sushis dels quals no recordo el nom i ho vam acompanyar amb un Pere Ventura Chardonnay 2007, floral i fresc i, potser un pèl massa dolcet. A continuació, un cafè al Lapsus (on vaig recordar els esmorzars dels dijous i divendres dels últims tres mesos quan anava a treballar a Girona) i cap al Fòrum altra vegada. Només arribar vam anar directes cap al taller 1: Degustació de xocolates i vins de Malvàsia amb Josep M. Ribé, professor de l'Aula Chocovic, i Enric Bartra, enòleg; van ser molt interessants les explicacions sobre la xocolata i el tast d'algunes malvasies, de les que voldria destacar la de Banyalbufar (Mallorca) del celler Can Picó.

Després del tast vam continuar la nostra visita i les degustacions: una mica de pernil i llom ibèric, una copeta de Vínculo de Castilla la Mancha d'Alejandro Fernández i del Blanc fermentat en bóta del celler Oliveda. Per fer pair, gelats Mövenpick. I abans de marxar, calia anar al primer estand on teníem un gintònic pendent: ginebra Hendrik's, tònica (em sembla que era Fever-Tree), un tall de cogombre i un pètal de rosa. Boníssim! L'any que ve, repetirem (el gintònic espero repetir-lo abans...)

http://www.forumgastronomic.com

Cap de setmana gastronòmic

Si el passat cap de setman tocava relax, aquest ha tocat menjar. Dissabte van pujar en Peyu, la Núria, la Cristina i en Sergi a Sant Joan i vam anar a dinar a les Feixes. Com sempre, fartanera al canto i menjar de primera! Uns entrants de formatge a la brasa, carxofes, empanades i xoriços criollos i després cadascú el seu "pessic de carn". Un servidor, un "chuletón de buey" que estava boníssim, tendre i fet al punt. Les postres, com sempre casolanes, tot un èxit. Per beure, el ja clàssic Marmellans del Montsant i una novetat, el Bacasis de la DO Pla de Bages, pel seu preu tot un nou descobriment i un vi a tenir en compte. A quarts de 7 cap a casa i tot seguit, cap a Vic a celebrar l'aniversari d'en Jordi. Sopar al Melba. La veritat és que no em va acabar de convèncer, sobretot, per una combinació de gustos i productes que pel meu gust, no acabava de lligar. La crema de patata amb l'ou poché i tòfona no va estar a l'alçada de les meves expectatives i el volcanet de postres tampoc. Sí que vaig trobar bo en canvi, la quiche de carxofa i el gelat de vainilla, papaya i mango. Per beure, un Gewurztraminer Spatlese 2004 del celler Okonomierat Rebholz, un Clos Montblanc Shiraz i un Elías Mora criança 2006. Diumenge a casa, dinar tranquil i a la tarda, uns quants viatges de llibres i trasllat a Can Suquet del Mig finalitzat. Ara ja no tinc excuses per començar a estudiar les oposicions, a veure si m'hi poso...

Cap de setmana de relax

Si el cap de setmana passat destacava per haver estat intens i atrafegat, aquest ha estat tot el contrari, però no per això menys interessant. Dissabte a la tarda, visita a la iaia a la residència i després una tranquil·la i relaxant passejada per Vic amb bona companyia. I diumenge ha estat novament dedicat a la tòfona. Al migdia, per dinar, ha tocat el torn a la truita de tòfona feta amb ous tofonats. Ha sortit prou bona, però de cara a la propera vegada, amb un parell de dies de tofonar els ous crec que serà suficient ja que l'aroma era molt forta, sobretot durant la primera queixalada. Per beure, un negre del Priorat, un Mas Perinet del 2004 amb 15 mesos de criança; m'ha sorprès l'aroma floral i de fruita madura que tenia, aspecte sovint amagat en els vins d'aquestes terres, i posteriorment, ja apareixien espècies i tabac. Un vi molt interessant. A la tarda, excursió per les terres de l'Alta Garrotxa per visitar terres tofoneres.

Cap de setmana intens

Cap de setmana intens com a colofó de la primera setmana d'independència. Bàsicament puc dir que encara no he gaudit de la independència perquè em sembla que he estat més temps voltant per aquests defores que a casa. Espero poder-me prendre aquesta setmana amb més calma i de moment, ho anem aconseguint.

Com deia cap de setmana intens. Divendres vaig quedar amb l'Aleix i l'Anna a Girona i vam anar a sopar a Le Bistrot. Feia temps que hi volia anar i em va agradar. L'assortit de formatges estava motl bé i la pizza de pagès de formatge de cabra i gírgoles encara més. Per beure, un vi ecològic del Penedès, Okhre, bastant correcte.
A les dues em posava al llit i dissabte al matí a les 7 ja n'era fora. Cap a Ikea faltava gent. Com sempre Ikea és esgotador, especialment un dissabte. Dinar de tràmit al McD (ja m'enteneu, però és que dir el nom em fa mal i a aquelles hores de la tarda era la única opció!) i cap a Sant Joan faltava gent. Després de descarregar, cap a sopar a la Teuleria: mousse d'albergínia amb crema de carbassa i filet de vedella. Molt bo. El vi, un Almodi de la Terra Alta anyada 2007, jove i interessant.
I si la nit abans havia dormit poc, la de dissabte encara menys. 4 hores. El motiu? Excursió al país veí, a Carpentras, al costat d'Avinyó, per visitar la Fira de la Tòfona. Ens esperaven 800 quilòmetres, entre anada i tornada. I personalment, un repte: descobrir si la tòfona m'agrada o no. Fa un parell de setmanes, a ca la Ruscalleda, no em va acabar d'entusiasmar. Però sóc dels que pensen que per saber si un producte agrada o no cal tastar-la més d'un cop. I tal dit, tal fet. Després d'haver saturat el meu olfacte amb l'aroma de tòfona, d'haver après una mica més sobre aquest aliment pagat a preu d'or (100 grams entre 60 i 75 euros) i d'haver menjat un menú que tenia com a base la tòfona, he arribat a la conclusió, que m'agrada, sempre i quan el plat estigui ben fet.
Vam dinar a La Fraiseraie a Carpentras. El menú de la tòfona va ser molt bo. De primer una Brouillade de Truffes, que consisteix en un plat que té com a base els ous i la tòfona. De segon, pollastre amb tòfona. I de postres, un assortit de pastissets. I per beure, un vi de la zona del Roine, un Cuvee Nadal 2005 del Domaine de Fondrèche, amb presència de fruita molt madura, consitent, una entrada potent, vellutat i un postgust prou llarg. Realment vam dinar molt bé. Després de dinar, última passejada a la fira, on vam tastar una vegada més les trufes amb tòfona (que bones que eren!) i cap a Sant Joan. A les 10,15 ja era al llit amb l'aroma de la tòfona encara present, dins el meu nas, o el meu cervell...

El camí cap a mi mateix!

Amb aquest títol un pèl filosòfic i egocèntric la meva intenció tan sols és dir-vos que finalment m'he independitzat! Aquest cap de setmana vaig acabar de fer el trasllat i ahir a la nit ja vaig dormir a la meva nova llar, Can Suquet del Mig.
No es pot dir que sigui una gran INDEPENDÈNCIA, sinó més aviat una independència en minúscula, perquè Can Suquet del Mig és el pis de sota d'on vivia fins ara. Per tant, tan sols he baixat un pis, això sí, per escales exteriors! Malgrat tenir el pis llogat des del mes d'octubre la meva intenció inicial no era viure-hi. M'interessava per tenir un lloc per estudiar i per poder fer sopars amb els amics. Però després de tot aquest temps durant el qual havia de pujar i baixar escales amb la mandra que fa sortir a fora quan fa fred, en el què tenia coses a dalt i a baix, o no sabia on les tenia, vaig decidir instal·lar-me i fer la meva vida, que per altra banda, JA ERA HORA! Ara a esperar que la crisi no em foti al carrer!
Aquest és el meu piset:

Sopar al Sant Pau de Sant Pol de Mar

Aquest cap de setmana es presentava amb un estímul important i diferent. Per primera vegada anava a sopar al restaurant Sant Pau, a celebrar un aniversari. Vam marxar dissabte a la tarda per aprofitar encara unes hores de llum i poder fer una visita al poble. Després una paradeta a un bar per apaivagar la set i els nervis d'aquesta estrena, i quan passaven uns minuts de les 9, ens vam dirigir cap al restaurant. L'ambient és acollidor i càlid, sobretot pels colors saturats de les parets, la il·luminació i els jocs de miralls, sense caure en l'ús de cornucòpies daurades que tant de mal fan a la vista, ni tampoc abusar de la fredor del minimalisme.

I va començar el festí. Brou de benvinguda i quatre aperitius inspirats en la cuina japonesa, amb un gelat de te hojicha boníssim. Tot seguit els plats principals: foie gras, una magnífica pilota d'escamarlans i rap, tripa de bacallà tofonada, gamba amb carxofes i llobarro (que substituïa el déntol). Vaig descobrir que la tòfona no m'acaba de barrufar, si més no pel preu que té. A continuació, es podia escollir entre el caneló al revés i el cabirol. Vaig triar el llom de cabirol, molt tendre. Finalment i entrant ja a la recta final, el plat de cinc formatges amb contrastos i els dos serveis de postres: el cub transparent i el fred i calent de xocolata blanca i negra. Per acabar, els deu divertiments de pastisseria.

Pel que fa als vins vam escollir un Ürziger Wurzgarten Riesling Auslese 2003 (Joh. Jos. Crhistoffel), un Pago de los Capellanes Reserva 2005, un 2 Pi Erre 2005 del Priorat i un Saint Hyppolite 2004 de Marcel Deiss. De copa, una ratafia Russet del Centenari.

L'experiència va ser genial. De plats, em van agradar especialment la pilota d'escamarlans i rap, el llom de cabirol i el foie gras. Dels formatges, el contrast del manxego amb la pera a la vinagreta de prunes confitades i el gust fort del Banon de Provence. I dels deu divertiments, el flam de poma amb P.X. L'únic plat que va fallar-me una mica, el llobarro, que era una mica cru, però comparat amb el nivell de la resta, és pecata minuta. El servei excel·lent, amb molta correcció i professionalitat i sense la rigidesa de formes que es poden trobar en alguns restaurants que et poden arribar a fer sentir incòmode. Un lloc on espero poder tornar més endavant.

Properament... cap al Celler de Can Roca.