Avui fa un mes

Avui fa un mes que va morir la meva iaia. Tot i que feia temps que no estava massa bé i que ja sabíem quin era el destí, fins que no arriba el moment no t'ho acabes de creure, i un cop ha passat, tampoc. D'ella vull recordar la seva fortalesa malgrat els problemes de salut que va tenir i la seva capacitat per relativitzar-ho tot i viure amb pau amb la resta de la gent. Els últims dies de la seva vida no van ser fàcils, ni per ella ni per nosaltres. Ha de ser molt dur ser conscient que la teva hora és aprop, veure com el teu cos t'abandona i tenir encara el cap ben clar.

El divendres 22 d'agost feia una tarda plujosa. Cap a quarts de 8 em va trucar la meva mare. De camí cap a l'hospital, i mentre intentava fer-me la idea que la meva iaia havia deixat de patir per sempre, va sonar Tougher than the rest de Bruce Springsteen. Des d'aquell moment sempre que escolto aquesta cançó penso amb la meva iaia.

Reprodueixo també la fotografia del recordatori. És el banc de pedra, el seu banc de pedra, on havia passat llargues estones, veient passar la gent, xerrant amb les amigues i veïnes, mentre el sol les acompanyava. Avui encara quan passo per davant del banc, el miro i penso amb ella. Iaia, sempre et recordaré i t'estimaré!

El final de la marató

Avui hem arribat al final de la marató i quin final! Aprofitant que hem anat amb en David al Circuit de Catalunya a veure la DTM, a l'hora de dinar ens hem arribat fins a Granollers a la Fonda Europa. Ell ha menjat pop a la gallega i un filet de vedella al vi de missa i jo un carpaccio amb pinzellades de foie i mostassa i peus de porc farcits amb magret d'ànec i bolets. El carpaccio estava boníssim, era refrescant i a la vegada la mostassa i l'oli que l'acompanyaven li donaven un toc amarg i picant. Pel que fa als peus de porc era la primera vegada que en menjava i ara puc dir que no és una menja que m'entusiasmi. Eren bons però amb quedo amb el farciment de magret d'ànec i bolets; allò tan gelatinós no m'acaba de convèncer. Per beure hem demanat un vi de Bordeus que estava boníssim, un Château Croix-Mouton 2006 de Jean Philippe Janoueix amb un predomini de merlot i la resta cabernet franc i petit verdot; un vi equilibrat i sense estridències amb aromes de fruita madura.

Ha estat un bon punt i final a la marató grastronòmica. En total, entre el dimecres 3 i el diumenge 21 hem fet 15 àpats fora de casa amb un cost de 272,5 euros per persona. Cert és que he anat a menjar més dies al restaurant aquests dies però només compto aquells en què també hi havia en David perquè som els dos de la colla que ens vam comprometre a fer tots els àpats.

Al llarg d'aquests dies la marató ha patit canvis ja que alguns restaurants que volíem anar estaven tancats i ens hem vist obligats a tirar d'entrepans i embotits més d'un dia. Però no em queixo pas. Tant gaudeixo d'un sopar amb pa amb tomàquet i embotit, sempre i quan sigui bo, com d'un carpaccio o d'un filet, sempre i quan també sigui bo. Ah i per cert, encara que ho sembli, la Pizzeria i Can Peret no patrocinen tot i que ho podrien fer. M'explico. A can Peret fa 3 anys que hi anem a sopar cada dijous i a la pizzeria fa 15 anys que hi sopem els divendres. Demà matí em pesaré per veure el resultat, si m'he engreixat o no, tot i que potser més que pel menjar, m'hauré engreixat per l'alcohol. A la foto podeu veure el resum final de la marató.


P.D. M'he pesat i peso 77 quilos. Per tant, només m'he engreixat 500 gr. Tot i que a vegades aquestes coses necessiten el seu temps...

Festa Major

S'ha acabat la Festa Major'08. Va començar dimecres a la nit i va durar fins ahir dimarts al vespre que es van fer els focs artificials. Han estat uns dies intensos, de no parar de menjar i beure, de dormir poc i fins i tot algun dia, gens... i m'ho he passat molt bé. Després de tres anys de ser fora de Sant Joan per la Festa Major, aquest any tenia ganes de quedar-me i gaudir de la festa. I ho he fet. Vull destacar el Panxus Fortus, una bicicletada de pes. Dissabte al matí, després d'haver dormit només tres hores, vam anar cap al passeig on vam ser pesats. Si no s'arribava a 90 kg et col·locaven uns sacs de "sorra" fins arribar-hi (això sí, era una sorra de molt bon portar, quasi com paper, je, je). I després cap a fer la ruta del ferro fins a Ripoll. Allà, una barreja (anís i vi negre, que no ho recomano) i cap amunt un altre cop. Pel camí sorpreses i algun punt d'avituallament (sucs i anís). I al parc de l'Estació, repartiment de premis, enguany amb en David com a nou Panxus Fortus i després, el més esperat: l'esmorzar. Amanida de tomàquet i ceba i després mongetes amb botifarra. Eren només quarts d'onze del matí però es van posar d'allò més bé. I després cafè i copa, i copa, i copa... i cap a ca l'Esteve i al PK2 a donar suport a la casa Damm. Al final del matí els carrers de la vila vella es feien estrets per anar amb bici! Dissabte no vaig dinar, però sacrificar un àpat va valdre la pena.
La resta de la festa major va ser més o menys com sol ser sempre: ball al pavelló amb grups que ho fan més o menys bé, ball de pabordes i finalment, dimarts a la tarda, la bogeria (que pels que no saben què és consisteix en una cercavila pels carrers mentre la gent tira aigua des dels balcons i finestres).

Per altra banda, la marató gastronòmica continua. Després dels sopars de la festa major, queda encara dijous i divendres. La marató ha tingut canvis perquè alguns dels restaurants on volíem anar no obrien determinats dies de la festa i hem hagut d'improvisar. Em sap greu no haver pogut actualitzar el document de la marató més sovint...

Pollastre de pagès

Ahir diumenge vaig menjar pollastre de pagès, dels autèntics. Feia temps que no en menjava i quina diferència amb els que normalment mengem! El pollastre de pagès és gros, amb la carn consistent i gustosa i en canvi, els altres normalment són petits i bastant insípids, i tenen més gust de les espècies que els condimenten que no pas de pollastre. Us heu fixat que el pollastre de pagès té la carn fosca i els ossos blancs i els de "fàbrica" tenen la carn blanca i els ossos foscos? Perquè deu ser? És curiós...

La Marató de la Festa Major

El dimecres 10 de setembre comença la Festa Major de Sant Joan de les Abadesses. Sempre se celebra el segon diumenge de setembre i els actes comencen el divendres i s'allarguen fins el dimarts. Aquest any, com que el dijous és la Diada, la festa ja comença el dimecres. Per tant, són molts dies de festa, de menjar, de tastar i beure vins i altres beuratges afins.

Per aquests dies ens hem proposat fer la Marató de la Festa Major, que consisteix en sopar cada dia a un restaurant del poble (o de fora). De fet, la idea no és premeditada, sinó que parlàvem amb els amics d'on aníriem i unca cosa va portar l'altre i ja tenim la marató gastronòmica en marxa.

Podem dir que ja ha començat o que en aquests moments estem fent els entrenaments oficials perquè des del passat dimecres 3 de setembre estem sopant fora de casa. Això vol dir que des del dimecres fins el divendres dia 19 soparem a fora 14 dies d'un total de 17.

En el document de la foto aniré anotant el nom del restaurant, el preu per persona i algun aspecte referent al què hem menjat i begut.


A més a més de la marató, ja hem parlat de fer algun tast de vins (bons) ja que hem de tastar alguna de les ampolles que tant en David com un servidor tenim guardades.

I el dissabte volem participar al Panxus-Fortus, una bicicletada de pes, per a persones de més de 90 kg, i els que no hi arribem ens haurem de carregar una motxilla que pesi els quilos que ens fan falta per arribar-hi. Avui dissabte 6 de setembre m'he pesat al matí: 76,5 kg. O sigui que hauré de carregar alguns quilos a l'esquena. Ara bé, caldrà veure quan peso el dia 19, després de tota la marató. Haurem de començar a fer exercici de veritat...