dimarts, 24 de febrer del 2009

Visita al Fòrum Gastronòmic Girona'09

Diumenge vam fer una escapadeta fins a Girona per visitar el Fòrum Gastronòic. Era la primera vegada que hi anava i em va sorprendre positivament. Vam arribar a mig matí i només entrar al recinte, en el primer estand, ja ens van oferir un gintònic. La cosa començava bé i prometia! Vam dir que hi passaríem més tard, que sense coixí pot fer mal. Tot seguit vam continuar la visita, vam veure l'estand de disseny de CBG, un dels patrocinadors i vam poder observar, en un altra expositor, uns aparells per fumar plats amb aromes diverses.
Arribada l'hora de dinar, ens vam dirigir a la plaça de la Independència, al Suhi La Riba. Vam menjar amanida d'algues, tempura de peix, fideus gruixuts, varietat de sushis dels quals no recordo el nom i ho vam acompanyar amb un Pere Ventura Chardonnay 2007, floral i fresc i, potser un pèl massa dolcet. A continuació, un cafè al Lapsus (on vaig recordar els esmorzars dels dijous i divendres dels últims tres mesos quan anava a treballar a Girona) i cap al Fòrum altra vegada. Només arribar vam anar directes cap al taller 1: Degustació de xocolates i vins de Malvàsia amb Josep M. Ribé, professor de l'Aula Chocovic, i Enric Bartra, enòleg; van ser molt interessants les explicacions sobre la xocolata i el tast d'algunes malvasies, de les que voldria destacar la de Banyalbufar (Mallorca) del celler Can Picó.
Després del tast vam continuar la nostra visita i les degustacions: una mica de pernil i llom ibèric, una copeta de Vínculo de Castilla la Mancha d'Alejandro Fernández i del Blanc fermentat en bóta del celler Oliveda. Per fer pair, gelats Mövenpick. I abans de marxar, calia anar al primer estand on teníem un gintònic pendent: ginebra Hendrik's, tònica (em sembla que era Fever-Tree), un tall de cogombre i un pètal de rosa. Boníssim! L'any que ve, repetirem (el gintònic espero repetir-lo abans...)

diumenge, 15 de febrer del 2009

Cap de setmana gastronòmic

Si el passat cap de setman tocava relax, aquest ha tocat menjar. Dissabte van pujar en Peyu, la Núria, la Cristina i en Sergi a Sant Joan i vam anar a dinar a les Feixes. Com sempre, fartanera al canto i menjar de primera! Uns entrants de formatge a la brasa, carxofes, empanades i xoriços criollos i després cadascú el seu "pessic de carn". Un servidor, un "chuletón de buey" que estava boníssim, tendre i fet al punt. Les postres, com sempre casolanes, tot un èxit. Per beure, el ja clàssic Marmellans del Montsant i una novetat, el Bacasis de la DO Pla de Bages, pel seu preu tot un nou descobriment i un vi a tenir en compte. A quarts de 7 cap a casa i tot seguit, cap a Vic a celebrar l'aniversari d'en Jordi. Sopar al Melba. La veritat és que no em va acabar de convèncer, sobretot, per una combinació de gustos i productes que pel meu gust, no acabava de lligar. La crema de patata amb l'ou poché i tòfona no va estar a l'alçada de les meves expectatives i el volcanet de postres tampoc. Sí que vaig trobar bo en canvi, la quiche de carxofa i el gelat de vainilla, papaya i mango. Per beure, un Gewurztraminer Spatlese 2004 del celler Okonomierat Rebholz, un Clos Montblanc Shiraz i un Elías Mora criança 2006. Diumenge a casa, dinar tranquil i a la tarda, uns quants viatges de llibres i trasllat a Can Suquet del Mig finalitzat. Ara ja no tinc excuses per començar a estudiar les oposicions, a veure si m'hi poso...


diumenge, 8 de febrer del 2009

Cap de setmana de relax

Si el cap de setmana passat destacava per haver estat intens i atrafegat, aquest ha estat tot el contrari, però no per això menys interessant. Dissabte a la tarda, visita a la iaia a la residència i després una tranquil·la i relaxant passejada per Vic amb bona companyia. I diumenge ha estat novament dedicat a la tòfona. Al migdia, per dinar, ha tocat el torn a la truita de tòfona feta amb ous tofonats. Ha sortit prou bona, però de cara a la propera vegada, amb un parell de dies de tofonar els ous crec que serà suficient ja que l'aroma era molt forta, sobretot durant la primera queixalada. Per beure, un negre del Priorat, un Mas Perinet del 2004 amb 15 mesos de criança; m'ha sorprès l'aroma floral i de fruita madura que tenia, aspecte sovint amagat en els vins d'aquestes terres, i posteriorment, ja apareixien espècies i tabac. Un vi molt interessant. A la tarda, excursió per les terres de l'Alta Garrotxa per visitar terres tofoneres.

dilluns, 2 de febrer del 2009

Cap de setmana intens

Cap de setmana intens com a colofó de la primera setmana d'independència. Bàsicament puc dir que encara no he gaudit de la independència perquè em sembla que he estat més temps voltant per aquests defores que a casa. Espero poder-me prendre aquesta setmana amb més calma i de moment, ho anem aconseguint.
Com deia cap de setmana intens. Divendres vaig quedar amb l'Aleix i l'Anna a Girona i vam anar a sopar a Le Bistrot. Feia temps que hi volia anar i em va agradar. L'assortit de formatges estava motl bé i la pizza de pagès de formatge de cabra i gírgoles encara més. Per beure, un vi ecològic del Penedès, Okhre, bastant correcte.
A les dues em posava al llit i dissabte al matí a les 7 ja n'era fora. Cap a Ikea faltava gent. Com sempre Ikea és esgotador, especialment un dissabte. Dinar de tràmit al McD (ja m'enteneu, però és que dir el nom em fa mal i a aquelles hores de la tarda era la única opció!) i cap a Sant Joan faltava gent. Després de descarregar, cap a sopar a la Teuleria: mousse d'albergínia amb crema de carbassa i filet de vedella. Molt bo. El vi, un Almodi de la Terra Alta anyada 2007, jove i interessant.
I si la nit abans havia dormit poc, la de dissabte encara menys. 4 hores. El motiu? Excursió al país veí, a Carpentras, al costat d'Avinyó, per visitar la Fira de la Tòfona. Ens esperaven 800 quilòmetres, entre anada i tornada. I personalment, un repte: descobrir si la tòfona m'agrada o no. Fa un parell de setmanes, a ca la Ruscalleda, no em va acabar d'entusiasmar. Però sóc dels que pensen que per saber si un producte agrada o no cal tastar-la més d'un cop. I tal dit, tal fet. Després d'haver saturat el meu olfacte amb l'aroma de tòfona, d'haver après una mica més sobre aquest aliment pagat a preu d'or (100 grams entre 60 i 75 euros) i d'haver menjat un menú que tenia com a base la tòfona, he arribat a la conclusió, que m'agrada, sempre i quan el plat estigui ben fet.
Vam dinar a La Fraiseraie a Carpentras. El menú de la tòfona va ser molt bo. De primer una Brouillade de Truffes, que consisteix en un plat que té com a base els ous i la tòfona. De segon, pollastre amb tòfona. I de postres, un assortit de pastissets. I per beure, un vi de la zona del Roine, un Cuvee Nadal 2005 del Domaine de Fondrèche, amb presència de fruita molt madura, consitent, una entrada potent, vellutat i un postgust prou llarg. Realment vam dinar molt bé. Després de dinar, última passejada a la fira, on vam tastar una vegada més les trufes amb tòfona (que bones que eren!) i cap a Sant Joan. A les 10,15 ja era al llit amb l'aroma de la tòfona encara present, dins el meu nas, o el meu cervell...