divendres, 13 de maig del 2011

La Renfe

Fa uns quants anys, concretament des de 1993 a 1997 vaig ser un usuari assidu de Renfe: el diumenge feia el trajecte Ripoll-Manlleu i el divendres, retornava a la capital ripollesa. D'aquella època recordo que estava permès fumar a les plataformes de pujada i baixada del tren, i també recordo haver-me fumat més d'una cigarreta en el propi vagó, aprofitant que hi viatjava sol i que el revisor la feia petar amb el maquinista. Però sobretot, recordo les llargues estones esperant que arribés el tren, sense cap explicació més enllà que el tren venia amb retard. Amb una mica de sort, et deien que hi havia hagut un atropellament, un suicidi o una averia. D'altra banda, aquesta informació tampoc m'era útil perquè el què a mi m'interessava era saber quan arribaria al meu destí; una vegada, i en aquest cas anava a Barcelona, el motiu del retard em va deixar perplex: em van dir que havien perdut el contacte amb el tren que baixava de Puigcerdà, i que no sabien quan arribaria (entre línies, el venedor de bitllets em va venir a dir que podia ser que el tren no arribés perquè en aquells moments es trobava saltant marges cap a les profunditats de les valls de Toses, Planoles o de Ribes).

Catorze anys després, torno a ser un usuari assidu setmanalment de Renfe. Han canviat algunes coses: no es pot fumar dins dels trens, s'ha reduit el temps del trajecte (de 39 a poc menys de 30 minuts en el trajecte Ripoll-Manlleu) i els trens ja no "llegan con retraso" sinó que "arriben amb retard". Per cert, diuen que els catalans som garrepes i en canvi, quan anuncien els trens per megafonia, en català avisen de l'arribada de "trens" i en castellà, de l'arribada d'un "tren". Quins pebrots, ens critiquen per ser de "la Virgen del puño" i fem circular els trens de dos en dos, o de tres en tres!

Parlant seriosament, des que fa cinc mesos he tornat a ser usuari de Renfe veig que la impuntualitat segueix estant a l'ordre del dia. Em sembla que n'hi que s'hi esforcessin podrien ser tant impuntuals. Avui mateix, el trajecte Barcelona-Ripoll ha tardat 2 hores i 30 minuts. Si només són 100 km! No vull ni saber la mitjana de quilòmetres que recórrer cada hora, però és menys de 50 km/hora. És vergonyós!



Tot sovint, els polítics del Ripollès declaren la necessitat que la via doble arribi a Ripoll. Desenganyem-nos! El desdoblament fins a Ripoll no es farà mai. És molt costosa econòmicament i prenem-ne consciència d'una punyetera vegada: aquí dalt som quatre gats. Ens haurien fet el desdoblament de la C-17 per a nosaltres? No! S'ha fet perquè des de Barcelona hi hagi un bon accés a la muntanya i a les pistes d'esquí.

Penso que el desdoblament podria ser a partir de Vic, o com a molt des de Torelló, que el terrenys és bastant pla. Tan sols desdoblant aquest tram ja guanyaríem un grapat de minuts. A això, caldria sumar-li la supressió d'estacions. N'hi ha masses. Com pot ser que encara es pari a llocs com La Farga o Borgonyà? Algú hi ha vist pujar o baixar algú? Ah!, i a la Farga a sobre han enquitranat tot el pàrquing! D'això se'n diu invertir bé els recursos! Però seria encara més radical. Estacions com Sant Quirze, Sant Martí de Centelles, el Figaró...fora! Aquestes estacions tenen poblacions al costat més importants on poder agafar el tren i d'aquesta manera guanyar temps en el recorregut.

Els polítics defensen contínuament l'ús del transport públic i la gran majoria viatgen amb cotxe amb xofer. És símptomàtic. Fins ara, no he vist cap polític que es prengui el tema del transport públic (més enllà de l'àrea metropolitana de Barcelona) seriosament. Torna a ser símptomàtic. Tot i que ben mirat, potser és millor així perquè quan els polítics es posen pel mig, i no escolten als tècnics (i a vegades, tot i escoltant-los), fan autèntics desastres. De polítics bons n'hi ha pocs, i els que no es rendeixen davant la força de la lluita de partits, són apartats del camí per la pròpia maquinària partidista.

Una vegada, un professor de filosofia ens va dir a classe: Déu és una cosa massa important per deixar-la en mans dels capellans. Anys després, si canviem "Déu" per "el país" i "dels capellans" per "dels polítics" continua tenint sentit. Tan sols hem perdut part de la rima. Pecata minuta...