Sant Joan - Sant Pau de Segúries .- Resclusanys - La Vall del Bac - Llongarriu - Capsacosta - Sant Pau - Sant Joan

Aquest cap de setmana vaig fer una nova ruta del centre BTT: la número 5. És un itinerari circular que segons el tríptic del centre té 30 km. i es pot fer amb 3 hores i 30 minuts. Vaig sortir de Sant Joan i vaig anar fins a Sant Pau per carretera. Allà vaig ser incapaç de trobar cap senyal que indiqués la sortida de la ruta i vaig anar a buscar directament el sender PR-C188 on sí que vaig trobar les primeres senyals. El temps acompanyava i vaig anar pujant cap al coll del Sitjar, coll de Canemar i de la Bau i, vaig arribar a Resclusanys. A partir d'aquí la pista baixa cap a Sant Andreu de Porreres. En tot aquest tram hi manquen senyals i durant una bona estona no vaig saber si anava pel camí correcte.

En arribar al coll del Triadú vaig estar una bona estona buscant el camí. Novament, mancaven senyals. Gràcies al mapa de l'Alpina de l'alta Garrotxa vaig encertar el camí i vaig arribar fins a Sant Miquel de la Torre i l'Hostal de la Vall del Bac. De baixada, però, i com no podia ser d'altra manera, vaig punxar. Aquell dia, semblava que els desastres m'anessin al darrera: anava tard, em vaig perdre (o em va fer perdre la mala senyalització), em vaig quedar sense aigua i a sobre, el cel s'anava tapant... A continuació la ruta continuava cap a Llongarriu i seguint una pista, vorejaves el Gra de Fajol i et dirigies cap al Diumal i Sant Pau de Segúries.

El darrer tram el vaig escurçar perquè no tenia aigua, feia tard i, estava fet pols. Així que vaig agafar la pista que puja fins el collet del Cortal de la carretera del Capsacosta. Tot seguit, parada a Sant Pau a carregar d'aigua i tram final fins a Sant Joan. En total, vaig fer 55 km. en unes 4 hores i 45 minuts, que inclouen la ruta, les parades per fer fotos i el temps perdut per mirar el mapa i buscar el camí correcte.

Podeu veure les fotos clicant aquí.
I us podeu descarregar el mapa i la descripció de les rutes del Centre BTT clicant aquí.

Nova pujada a Santigosa

Ahir vaig pujar novament a Santigosa amb bici. Aquesta vegada, forçant i augmentant una mica més el ritme. Des de la "Y grega" fins a dalt el coll, 31 minuts. Vaig arribar a dalt que treia el fetge per la boca, però satisfet. I això que vaig pujar patint perquè tenia les dues rodes molt fluixes...ja que justament quan vaig anar a la gasolinera estaven omplint els dipòsits i no vaig poder-les inflar. I després, una dutxeta i a recuperar forces amb tomàquet amb mozzarella fresca i un plat de llenties!

Avui, a pedalar!

Tot i que ahir el sopar a Ca la Nati es va allargar amb un parell de ratafies generoses, avui a les 9 del matí ja estava fora del llit disposat a fer una petita excursió amb la bici.

A les 10,25 em dirigia a la ruta del ferro per anar cap a Ripoll; avui hi havia poca gent i s'anava molt bé, tant bé que no m'he trobat amb cap imbècil d'aquests que no saben que han d'anar per la seva dreta i que quan es creuen amb un altre ciclista, si van de costat, és de lògica que es posin un darrera l'altre. Arribats a Ripoll, he seguit la pista cap a la Serra del Boix, anomenat el camí de les Carboneres. Quan faltava mig quilòmetre per arribar a la Serra del Boix, m'he desviat a la dreta, cap al Mas les Carboneres i el Collet de la Guixera. En aquest moment ja anava ben brut perquè tot aquest darrer tram era una pista de fang amb recs i basses d'aigua per tot arreu, fruit d'aquest "meravellós" temps que estem patint.

Finalment he arribat a la N-260a i n'he fet un tram en direcció a Vallfogona fins que a Sant Bernabé de les Tenes he anat a buscar el camí ral fins a l'Hostal de Sant Eudald. Tot seguit, he pujat cap al pont de Samala i m'he enfilat cap a la Terma. Allà, m'he arribat fins a fer una ullada al Mas l'Esquirolet, que fa una trentena d'anys que està deshabitat. Sembla ser que el nom incial de la casa era la Casa Nova de la Terma, ja que queda molt propera al punt que fa de partió dels termes de Vallfogona del Ripollès i de Sant Joan de les Abadesses. Però a causa d'un estadant que era molt àgil i saltava pels arbres com un esquirol, la casa va ser rebatejada amb el nom actual.

Tot seguit he continuat baixant, passant per sota de les ruïnes de Can Rèbol i pel costat de les cases del Faig i Can Jombi. Allà, m'he parat uns minuts per parlar amb un dels habitants de Can Jombi sobre els camins que passen per aquesta zona, i tot seguit he acabat de baixar fins a Sant Joan. En arribar al poble, he hagut d'anar directament cap a Can Pellicer a rentar la bici ja que portava un arsenal de fang a sobre. Després a inflar la roda a la gasolinera, a posar oli a la cadena i als canvis i cap a casa, a espolsar-me el fang i a dinar ben satisfet. En total han estat 25 quilòmetres (més 5 km. d'anar a rentar la bici, inflar la roda i engrasar la cadena). I he tardat unes 3 hores, tot i que es pot fer amb menys temps, perquè durant l'excursió m'he parat a fer fotos, a xerrar a Can Jombi, a veure la casa de l'Esquirolet i fins i tot he tingut temps d'anar a rentar la Kona.

Podeu veure les fotos de l'excursió a la galeria del Flickr.

La informació de la casa de l'Esquirolet està extreta d'un llibre molt interessant: "La Pagesia a Sant Joan de les Abadesses" de Perfecte Costa i Privat i Ma. Dolors Santanach i Llagostera. Aquesta n'és la portada:

P.D. És que tinc mala sort!!!! Acabo de veure que avui he tornat a punxar. Vaig canviar les cambres d'aire i els pneumàtics però no hi ha manera. Les punxes dels esbarzers han iniciat una croada contra mi. Ara hi he posat una cambra que porta un gel i que diuen que són antipunxades. A veure com va...

Tornada a la rutina

Després del repòs obligat per la grip i pel mal temps que han fet que m'hagi passat gran part de la Setmana Santa a casa, només amb algunes excepcions com la celebració de l'aniversari de la Marta el divendres o la petita sortida amb bici fins a Santigosa del dilluns al matí, va tocar tornar a la feina a partir del dimarts. I quins pebrots! dimarts va fer sol (més o menys!).

Així que, com que tenia mono de sortir amb bici a la muntanya, el dimarts tan bon punt vaig arribar a Sant Joan, vaig agafar la bici i cap a fer una petita ruta: primer vaig anar fins el km. 8 de la carretera de Santigosa per escalfar i tot seguit vaig tornar enrere per enfilar-me per la carretera de les Llances, cap a Can Jombi, creuar cap a Caramelles i tornar cap a Sant Joan per la carretera de Santigosa. Tot seguit a rentar la bici i dutxar-me perquè portava fang fins a les orelles i a sopar a Ca la Nati. Dimecres sí que va ser la tornada a la rutina i dijous sopar a Can Peret! amb tast d'un Vega Sicilia! No va ser l'Único (queda pendent...), sinó que vam tastar el Tinto Valbuena 5º de l'any 1998. Un vi molt equilibrat, potser mancat de més recorregut, però molt correcte, amb aromes de fruita madura, espècies, fusta seca i tabac de picadura.

I ara cap a la feina, que toca practicar amb la nova versió de la base de dades... i a la tarda, cap a classe del temari general de les oposicions, avui amb l'apassionant món de la gestió pressupostària (ho és?)...

Pluja, potser ja n'hi ha prou, no?

El riu ha crescut, tot està molt verd, però potser que surti el sol, que ja toca. Dimarts, que s'ha d'anar a treballar, llavors farà sol. Crec que ens haurien de compensar els dies de vacances per quan faci bo... Quina p... merda de temps!

Diagnòstic confirmat: grip

Ja he anat al metge i ha confirmat el què em temia: tinc grip. Conseqüències: ibuprofeno i comunicat mèdic de baixa per contingències comunes. Repòs, i dijous he de tornar al CAP. Ja té pebrots que la primera baixa coincideixi amb Setmana Santa! El pu...piiiip virus ja podria haver aparegut en un altra moment!

5, 4, 3, 2, 1 booooooooooooooom!

Això és la sensació que sento que farà el meu cap en qualsevol moment. Des de divendres, tinc mal de cap. Al principi vaig pensar que era de cansament ja que la setmana passada vaig dormir poc. Però dissabte, vaig tornar a tenir mal de cap, des del matí. I ahir diumenge, altra vegada igual. A més, em fan mal tots els ossos i cap al vespre, tinc nàusees i unes dècimes de febre. Em sembla molt que és la grip. Avui al matí, m'he llevat per anar a treballar i ja tenia una altra vegada mal de cap i una mica de febre. He decidit quedar-me a casa i demanar hora al metge, no fos cas que amb la febre i les al·lucinacions temporals arxivés algun expedient allà on no toca. Ara a esperar què diu el metge...

És curiós, justament ahir explicava que encara no havia faltat mai a la feina per malaltia... És ben bé que no es pot dir mai allò de... "d'aquesta aigua no en beuré".