Cine

He de reconèixer que fa molt de temps que no vaig al cine i aquest cap de setmana tampoc hi he anat però sí que ha estat més cinematogràfic. Divendres, després d'una setmana en què, a poc a poc, els dubtes i problemes derivats del POD hem vist com s'anaven solucionant o estaven en el bon camí, ens esperava un tast de vi. En aquesta ocasió, només en vam tastar un, un Alenza Criança de 1996, de Condado de Haza, Ribera del Duero. Totalment recomanable. Alenza és un vi fet de manera tradicional, trepitjat i fermentat amb la rapa, fet que es nota ja que li dóna un caràcter més verd. A la vegada, és un vi molt diferent dels Riberas moderns i actuals.
Mentre sopàvem després del tast, va coincidir que per un dels infinits canals d'una d'aquestes plataformes digitals, van començar a fer Celda 211 i ens hi vam quedar enganxats. A més, la miràvem en alta qualitat i en una tele que a casa meva costaria trobar un tros de paret perquè hi cabés. Jo que encara tinc la típica tele de 21 polzades amb cul! Diria que era quasi tan gran com les sales petites que hi havia abans al cine Kursal de Cerdanyola! Veient la peli, t'adones, que per molt segura i estable que tinguis la vida, per un conjunt de causes externes, tot pot canviar en un moment. Si no l'heu vist, us la recomano.
Pel que fa a dissabte, després d'un dia de cafès, passejades i converses tranquil·les, vaig anar a córrer 8 quilòmetres per la carretera de Sentigosa. Al vespre, tenia la intenció d'anar a veure un documental que projectaven sobre l'exili, anomenat Cal mirar, però se'm va fer tard. Vaig pensar que podria anar a fer la tassa, però al final tampoc va ser possible. Així que, com que ja havia voltat prou, i notava a les cames els 8 km, vaig decidir fer les tres P: pijama, pizza i peli. Vaig remenar pel disc dur i vaig trobar que fa moooolt de temps m'havia baixat Assessinat a l'Orient Express de l'any 1974. No m'he llegit el llibre de l'Agatha Christie i per tant, no sé si és millor el llibre que la peli, però m'hi vaig quedar enganxat, acompanyat d'un paquet de fruïts secs japonesos i una copa de vi de Porto negre. El final, sorprenent! Ja podia anar fent suposicions de qui era l'assassí ja, que ni de bon tros l'hauria encertat!
Avui diumenge, dia de costellada a Puigverd, aprofitant el sol que feia...i ara, qui sap, potser encara buscaré alguna peli per acabar d'arrodonir aquest cap de setmana...

Desconnexió total!!!!

Després d'uns quants dies de feina intensa amb el Pla d'ocupació de digitalització de documentació de Catalunya (POD), i ara que les coses sembla que comencen a funcionar, ha arribat un cap de setmana d'aquells que serveixen per desconnectar. Per cert, pels que no sabeu què és això del POD, consisteix en un pla impulsat pels Departaments de Treball i de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat segons el qual es contracten persones de l'atur per a digitalitzar la documentació històrica i fer-la accessible a la ciutadania. La idea està molt bé, però una vegada més ha passat allò que tan sovint passa en aquest país: planificació? organització? I ara! Cal reduir les llistes de l'atur, i s'ha de fer ja! Ja m'imagino el polític de torn donant les ordres sense saber quin és el maquinari, el programari que s'ha de fer servir ni com s'aconseguirà. TIFF, jpeg, pdf, ocr...? Pamplines!!! El polític es devia pensar que parlàvem amb xinès... M'agradaria saber a quants arxius no s'hauran aprofitat correctament aquests recursos. Perdoneu, m'havia de desfogar! Bé el què deia. Finalment ha arribat un cap de setmana de desconnexió total, i sense esperar-m'ho.

El dissabte havíem d'anar a Núria però el temps ens va fer la guitza. Per tant, després de dormir quasi 10 hores, em vaig llevar i vaig esmorzar tranquil·lament mirant el paisatge, i contemplant com ja es comencen a veure els primers colors tardorencs. Al migidia, i també sense estar programat, cap a dinar a l'Hostal la Serra de Llaers, amb un deliciós senglar estofat i llarga sobretaula amb ratafia, acompanyats de la remor de la llar de foc mentre a fora continuava plovisquejant. A la tarda, una escapada a la plaça Major de Sant Joan a veure el Grito, una festa que se celebra des de l'any 2005 i que commemora la independència de Mèxic i després cap a Vic al Mercat de Música Viva de Vic.

I a Vic més sorpreses agradables. A més de trobar-me amb amics i coneguts a qui feia temps que no veia, també hi va haver sorpreses musicals. És el cas del concert de la Jazz Cava amb l'actuació de l'Ivette Nadal, Meritxell Gené i Joanjo Bosk, tres artistes que en el seu espectacle Terra i cultura combinen temes pròpies amb poesies de Brossa, Martí i Pol, Mercè Marçal, entre d'altres i que representen, des de la meva inexperiència en la crítica musical, una alenada d'aire fresc que s'escapa dels ja repetittius grups de pop i de fusió i mestissatge, que porten molta festa però que al final acabn sonant tots iguals. De l'actuació de la Jazz Cava em va agradar molt el tema "Voldria ser". Us deixo aquesta versió del tema, interpretat per Joanjo Bosk però trobo que en directe i amb les veus de Gené i Nadal, va ser encara millor.

Buscar más artistas como Joanjo Bosk en MySpace Music

I el diumenge al matí, una sortideta amb bici de 30 quilòmetres per mantenir el contacte amb la natura i també, no ens enganyem pas! per cremar els excessos de la festa major i de l'estiu! I a punt per tornar a connectar amb la rutina diària...