He de reconèixer que fa molt de temps que no vaig al cine i aquest cap de setmana tampoc hi he anat però sí que ha estat més cinematogràfic. Divendres, després d'una setmana en què, a poc a poc, els dubtes i problemes derivats del POD hem vist com s'anaven solucionant o estaven en el bon camí, ens esperava un tast de vi. En aquesta ocasió, només en vam tastar un, un Alenza Criança de 1996, de Condado de Haza, Ribera del Duero. Totalment recomanable. Alenza és un vi fet de manera tradicional, trepitjat i fermentat amb la rapa, fet que es nota ja que li dóna un caràcter més verd. A la vegada, és un vi molt diferent dels Riberas moderns i actuals.
Mentre sopàvem després del tast, va coincidir que per un dels infinits canals d'una d'aquestes plataformes digitals, van començar a fer Celda 211 i ens hi vam quedar enganxats. A més, la miràvem en alta qualitat i en una tele que a casa meva costaria trobar un tros de paret perquè hi cabés. Jo que encara tinc la típica tele de 21 polzades amb cul! Diria que era quasi tan gran com les sales petites que hi havia abans al cine Kursal de Cerdanyola! Veient la peli, t'adones, que per molt segura i estable que tinguis la vida, per un conjunt de causes externes, tot pot canviar en un moment. Si no l'heu vist, us la recomano.
Pel que fa a dissabte, després d'un dia de cafès, passejades i converses tranquil·les, vaig anar a córrer 8 quilòmetres per la carretera de Sentigosa. Al vespre, tenia la intenció d'anar a veure un documental que projectaven sobre l'exili, anomenat Cal mirar, però se'm va fer tard. Vaig pensar que podria anar a fer la tassa, però al final tampoc va ser possible. Així que, com que ja havia voltat prou, i notava a les cames els 8 km, vaig decidir fer les tres P: pijama, pizza i peli. Vaig remenar pel disc dur i vaig trobar que fa moooolt de temps m'havia baixat Assessinat a l'Orient Express de l'any 1974. No m'he llegit el llibre de l'Agatha Christie i per tant, no sé si és millor el llibre que la peli, però m'hi vaig quedar enganxat, acompanyat d'un paquet de fruïts secs japonesos i una copa de vi de Porto negre. El final, sorprenent! Ja podia anar fent suposicions de qui era l'assassí ja, que ni de bon tros l'hauria encertat!
Avui diumenge, dia de costellada a Puigverd, aprofitant el sol que feia...i ara, qui sap, potser encara buscaré alguna peli per acabar d'arrodonir aquest cap de setmana...
Mentre sopàvem després del tast, va coincidir que per un dels infinits canals d'una d'aquestes plataformes digitals, van començar a fer Celda 211 i ens hi vam quedar enganxats. A més, la miràvem en alta qualitat i en una tele que a casa meva costaria trobar un tros de paret perquè hi cabés. Jo que encara tinc la típica tele de 21 polzades amb cul! Diria que era quasi tan gran com les sales petites que hi havia abans al cine Kursal de Cerdanyola! Veient la peli, t'adones, que per molt segura i estable que tinguis la vida, per un conjunt de causes externes, tot pot canviar en un moment. Si no l'heu vist, us la recomano.
Pel que fa a dissabte, després d'un dia de cafès, passejades i converses tranquil·les, vaig anar a córrer 8 quilòmetres per la carretera de Sentigosa. Al vespre, tenia la intenció d'anar a veure un documental que projectaven sobre l'exili, anomenat Cal mirar, però se'm va fer tard. Vaig pensar que podria anar a fer la tassa, però al final tampoc va ser possible. Així que, com que ja havia voltat prou, i notava a les cames els 8 km, vaig decidir fer les tres P: pijama, pizza i peli. Vaig remenar pel disc dur i vaig trobar que fa moooolt de temps m'havia baixat Assessinat a l'Orient Express de l'any 1974. No m'he llegit el llibre de l'Agatha Christie i per tant, no sé si és millor el llibre que la peli, però m'hi vaig quedar enganxat, acompanyat d'un paquet de fruïts secs japonesos i una copa de vi de Porto negre. El final, sorprenent! Ja podia anar fent suposicions de qui era l'assassí ja, que ni de bon tros l'hauria encertat!
Avui diumenge, dia de costellada a Puigverd, aprofitant el sol que feia...i ara, qui sap, potser encara buscaré alguna peli per acabar d'arrodonir aquest cap de setmana...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada