3a botifarrada de la Vila Vella i Barra Jove

Aquest cap de setmana ha estat intens. Dissabte celebràvem la 3a botifarrada de la Vila Vella i a primera hora del matí ja estàvem a punt per organitzar-ho tot. Primer pas: anar a esmorzar!, que amb l'estómac ple es treballa més bé, o si més no, més satisfet. Una hora més tard, i després d'haver endrapat un bistec de poltre i un trifàssic de Baileys, va tocar anar a preparar taules, neveres, begudes, encendre el foc... La veritat és que preparar un acte d'aquest tipus amb un bon grapat de persones disposades a col·laborar dóna gust, i amb poc més d'una hora ja ho teníem tot a punt. Cap a les dues va començar arribar la gent i vam començar a servir la teca: pica-pica, seques amb botifarra i cansalada, bolets i de postres fruita i castanyes. I tot seguit, ratafies i demés licors, mentre celebràvem la quina amb els productes donats pels comerços. Al final, i ja quan el sol s'amagava, a recollir i fins l'any que ve! Podeu veure les fotos clicant aquí i el blog de la vila vella clicant aquí.

I avui diumenge, dia dedicat a l'Abadessenc. Ha estat un dia que m'ha permès veure com viu la Barra Jove un dia de futbol. Ja vaig dedicar fa temps un post a la Barra Jove. El podeu veure clicant aquí. He dinat al seu local i a la tarda, cap al camp a veure el derbi ripollès que es disputava entre el Camprodon i l'Abadessenc. Mentre els membres de la Barra Jove recitaven tot el seu arsenal de càntics i cançons, anaven passant els minuts sobre el terreny de joc, més aviat amb poques ocasions de gol. La segona part s'ha animat una mica i finalment, l'Abadessenc s'ha imposat per 2-1.

Ah! I quasi me n'oblidava. Dissabte a la nit vaig poder realitzar un tast de ratafies. Ni més ni menys que cinc ratafies, quatre de casolanes i una de comercial. Va ser interessant poder comprovar com una de les casolanes superava la comercial, i també com aquesta darrera, que és una de les meves preferides, al costat de les casolanes, resultava ser molt neutre, excessivament neutre. És això un defecte o una virtut? No ho sé... Se suposa que un dels reptes d'una ratafia que es vol comercialitzar és que sigui semblant al llarg del temps, que sempre tingui el mateix gust i aroma. En canvi, les casolanes poden canviar molt d'un any a un altre... Bé, aquí estem barrejant conceptes d'estabilitat i neutralitat, quan potser no necessàriament han d'anar junts. I potser a aquestes hores que escric el post no són les més adequades per a teoritzar sobre les qualitats de la ratafia i jo mateix m'he embolicat... En qualsevol cas, el què volia dir és que era el primer tast de ratafies que feia i va ser molt interessant!

En definitiva, ha estat un cap de setmana intens, ple d'activitat i bastant rodó...