Cap de setmana intens a Florència i Pisa amb la Gemma, en Manolo, la Nuri i en Carles. Divendres, després de la classe de lleis (altrament dita de preparació del temari general de les oposicions) i de la tradicional cervesa de les 7 de la tarda, vam dirigir-nos cap a l'aeroport de Vilobí (ho sento pels gironins però està situat a Vilobí). Era l'inici d'un divertit cap de setmana, malgrat que va començar amb alguna sorpresa desagradable: l'avió va sortir amb una hora de retard! Si havíem d'arribar a Florència a la 1:30 de la nit i vam arribar a les 2:30 i l'home que ens esperava a l'espècie d'hostal estava enfadat, com si fos culpa nostra! Que posin una recepció amb personal i això no passarà, quins pebrots! Sí, sí, s'anomena Soggiorno la Pergola i ho heu llegit bé, no hi ha recepció. El primer dia et donen uns codis per obrir les portes, pagues i no tornes a veure el pèl a ningú més del personal. El lloc era curiós, amb decoració kitsch, horror vacui, una dutxa diminuta i una habitació plena de mosquits afamats. Ah i una cuina, amb la seva pica, nevera i fogons a dins d'un armari! (Fotos)
El dissabte al matí a les 7,30 sonava el despertador. Començava la nostra ruta per Florència: pujada a la cúpula de Brunelleschi del Duomo, visita a l'interior de la catedral, passejada pels carrers i places, església de Santa Maria della Croce, San Lorenzo, monestir de San Miniato al Monte... Aquí vam anar a missa (que devots!) perquè era cantada i al cal de 10 minuts, estant dempeus vaig começar a fer cops de cap i a somiar! Quin desastre! Està clar que Déu i jo no anem per la mateixa banda. A l'hora de sopar vam anar al Bettolino de la Pentola dell'Oro, un lloc on es comparteixen les taules i el camarer convida a un xupito a cada taula i ell també en fa un. Imagineu-vos com anava! Tot un personatge! Si aneu a Florència, aneu-hi. El menjar correcte i a un preu prou bo tenint en compte que està al centre de Florència.
L'endemà al matí va tocar llevar-nos altra vegada d'hora per anar a fer cua a l'Academia i veure el David de Miquel Àngel. I després cap a Pisa a dinar a una pizzeria xino-toscana i a veure la torre inclinada. En definitva, un cap de setmana intens i cansat però que es compensa amb escreix amb el què hem vist, après i sobretot, rigut. Podeu veure les fotos clicant aquí.
El dissabte al matí a les 7,30 sonava el despertador. Començava la nostra ruta per Florència: pujada a la cúpula de Brunelleschi del Duomo, visita a l'interior de la catedral, passejada pels carrers i places, església de Santa Maria della Croce, San Lorenzo, monestir de San Miniato al Monte... Aquí vam anar a missa (que devots!) perquè era cantada i al cal de 10 minuts, estant dempeus vaig começar a fer cops de cap i a somiar! Quin desastre! Està clar que Déu i jo no anem per la mateixa banda. A l'hora de sopar vam anar al Bettolino de la Pentola dell'Oro, un lloc on es comparteixen les taules i el camarer convida a un xupito a cada taula i ell també en fa un. Imagineu-vos com anava! Tot un personatge! Si aneu a Florència, aneu-hi. El menjar correcte i a un preu prou bo tenint en compte que està al centre de Florència.
L'endemà al matí va tocar llevar-nos altra vegada d'hora per anar a fer cua a l'Academia i veure el David de Miquel Àngel. I després cap a Pisa a dinar a una pizzeria xino-toscana i a veure la torre inclinada. En definitva, un cap de setmana intens i cansat però que es compensa amb escreix amb el què hem vist, après i sobretot, rigut. Podeu veure les fotos clicant aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada