El passat 22 de gener vaig anar a sopar a Can Jubany, restaurant situat a Calldetenes i estrellat amb 1 estrella Michelin. Feia temps que hi volia anar però no havia arribat l'ocasió. Així que vam aprofitar el comiat de solter d'en Jordi per anar a fer un bon àpat.
Vam escollir el menú de temporada. Els aperitius estaven formats per una espècie de gelat de gin-tonic congelat amb nitrogen líquid que resultava curiós però hauria preferit amb un punt més de gust de ginebra, una mena de xips de morro fregit de porc amb sal gruixuda molt bones, una sopa de poma àcida amb formatge (si no recordo malament) i unes air baguettes (com uns canapés) amb pernil Joselito i caviar d'oli d'oliva.
Tot seguit van venir els plats del menú:
Coca de full amb foie i poma caramel·litzada: molt bona tot i que el caramel es notava una mica massa.
Canelons de pollastre rostit trufats: molt bons.
Lluç cuit a baixa temperatura amb gnocchis de carbassa i pernil ibèric. Els gnocchis de carbassa boníssims. Te'ls havies de posar a la boca sencers i a dins "explotaven" i tenien una textura líquida. Més que bons, libidinosos.
Garrí rostit cruixent amb chutney de pinya, mango i pera: em feia una mica de por per si el garrí tenia massa gust de porc però en canvi era molt tendre i gustós. I el chutney de pinya, mango i pera refrescava i contrastava amb la textura més aviat grasa de la carn.
A continuació va venir un plat per fer pair, consistent en taronja, iogurt, gelée de mel i sorbet de mandarina i finalment, les postres, formades per un plat amb textures de xocolata negra i cafè.
Al final, cafè i petits-fours, que estaven molt bons però que no vam poder acabar-nos (bé, alguns sí) perquè estàvem ben tips.
De vi, vam començar amb un blanc d'Alsàcia, riesling, que destacava per ser més aviat sec, quan normament aquests vins són dolcets i un negre francès de la Borgonya però que per més que m'hi esforci no en recordo el nom (quin cap!).
Què em va agradar: el menjar en general, la combinació de modernitat i tradició de l'espai, les copes i gots Riedel (menys una que era Schott-Zwiesel) i la varietat de pans (de ceba, d'olives, de panses, de pistatxos, gallec, xapata...).
Què no em va agradar: la calor que fan els llums, la mania a posar-te aigua cada tres segons (érem 7 i ens "van fer beure" 8 ampolles d'aigua) i que al final no t'imprimeixin el menú amb els aperitius detallats i els vins.
Conclusió: repetiré.
PD: pels que us deveu preguntar el preu: el menú de temporada costa 49 euros. Amb els vins, pa, aigua i aperitiu: 80 euros.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada