Últimament sembla que m'hagi tornat addicte als restaurants amb una estrella Michelin: el dia 22 sopava a Can Jubany pel comiat de solter d'en Jordi, el dissabte passat dinava a Ca l'Enric pel casament d'en Jordi i la Neus (parella, moltes gràcies!!!) i avui he dinat al Gaig amb en David. Aquesta darrera vegada, ha estat en el marc de la Barcelona Opportunity Week, que consisteix en una setmana (la setmana passada, i per l'èxit s'ha prolongat una setmana més) amb descomptes a restaurants, hotels, mercats...
Els restaurants oferien un menú per 25 euros més IVA. Vam escollir can Gaig pel fet de tenir una estrella Michelin, que quedava aprop de la feina i que era un dels restaurants de la llarga llista de pendents. El menú estava marcat i només calia escollir el vi. Per començar uns snacks, que consistien en una galeta dolça, un stick de parmesà, un bunyol de bacallà i una croqueta de rostit. Tot seguit, una tapa de royal de carxofa amb sopa calenta de foie que estava molt bona i per la meva bona sort, que no m'agrada la carxofa, el foie matava el gust de la carxofa. A continuació, el caneló amb crema de tòfona, molt bo. I finalment, un bacallà Skrech que també estava molt bo, diria que dels millors que he menjat. De postres, la innovació de la crema catalana, que vindria a ser un escumós de crema catalana de textura gelatinosa amb un fons de mel. Per acompanyar el menjar, un vi blanc de Borgonya, un Leroy Bourgogne Chardonnay de 1997, amb notes de plàtan, galeta que es notaven tant en nas com en boca. Tot un encert.
Preu final: 140 euros per persona, tot i que només el vi ja en costa 60. Per tant, dinar en un restaurant d'una estrella Michelin per 40 euros, és tota una oportunitat.
Ara, a cremar unes quantes calories...
Els restaurants oferien un menú per 25 euros més IVA. Vam escollir can Gaig pel fet de tenir una estrella Michelin, que quedava aprop de la feina i que era un dels restaurants de la llarga llista de pendents. El menú estava marcat i només calia escollir el vi. Per començar uns snacks, que consistien en una galeta dolça, un stick de parmesà, un bunyol de bacallà i una croqueta de rostit. Tot seguit, una tapa de royal de carxofa amb sopa calenta de foie que estava molt bona i per la meva bona sort, que no m'agrada la carxofa, el foie matava el gust de la carxofa. A continuació, el caneló amb crema de tòfona, molt bo. I finalment, un bacallà Skrech que també estava molt bo, diria que dels millors que he menjat. De postres, la innovació de la crema catalana, que vindria a ser un escumós de crema catalana de textura gelatinosa amb un fons de mel. Per acompanyar el menjar, un vi blanc de Borgonya, un Leroy Bourgogne Chardonnay de 1997, amb notes de plàtan, galeta que es notaven tant en nas com en boca. Tot un encert.
Preu final: 140 euros per persona, tot i que només el vi ja en costa 60. Per tant, dinar en un restaurant d'una estrella Michelin per 40 euros, és tota una oportunitat.
Ara, a cremar unes quantes calories...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada