Després de tot un matí resseguint les famílies Nunó que vivien a Sant Joan als segles XVIII i XIX mitjançant la pàgina de l'església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies o església mormona i d'una tarda esquivant les inundacions de Vic, va tocar la recompensa: sopar a la Fonda Xesc de Gombrèn. Vam fer un menú degustació del qual ens van agradar especialment el tàrtar de tonyina i les verdures. De vins, l'Auzells i un Ermita 1997, i si un era bo, l'altre era celestial, sobretot a nivell aromàtic. Per digerir, un whisky japonès, boníssim! I així, entre el tip de riure que ens vam fotre per les bestieses que vam arribar a dir i els bons aliments de la taula se'ns van fer les tantes.
I el diumenge, després d'haver dormit només 4 horetes, sonava el desperador. Era l'hora de fer una ruta amb bici. Ha estat una ruta llarga, de 4,5 hores. He sortit de Sant Joan i m'he enfilat per la ruta del ferro fins a Ogassa i he seguit pujant per la carretera cap al Prat del Pinter, Sant Martí de Surroca, can Picola i he continuat amunt cap a cal Frare i fins arribar al refugi de la Gran Jaça. Allà, com que anava bé de temps, he decidit pujar fins al coll del Pal a 1779 metres (havia pujat 1000 metres de desnivell!) i un cop allà, baixar cap a la collada Verda i Abella i, fer la tornada d'Abella a Sant Joan per carretera. Ha estat una ruta dura, però molt agradable per la grandesa dels paisatges. En total, 45 quilòmetres. Podeu veure la galeria al Flickr.
I a la tarda a descansar i a recuperar forçes mentre dinàvem a la terrassa tot mirant la pluja (sota la protecció d'un tendal). Que bonic que és veure ploure mentre no et mulles. Hem acompanyat el dinar amb un Alenza 1999 de Condado de Haza.
I el diumenge, després d'haver dormit només 4 horetes, sonava el desperador. Era l'hora de fer una ruta amb bici. Ha estat una ruta llarga, de 4,5 hores. He sortit de Sant Joan i m'he enfilat per la ruta del ferro fins a Ogassa i he seguit pujant per la carretera cap al Prat del Pinter, Sant Martí de Surroca, can Picola i he continuat amunt cap a cal Frare i fins arribar al refugi de la Gran Jaça. Allà, com que anava bé de temps, he decidit pujar fins al coll del Pal a 1779 metres (havia pujat 1000 metres de desnivell!) i un cop allà, baixar cap a la collada Verda i Abella i, fer la tornada d'Abella a Sant Joan per carretera. Ha estat una ruta dura, però molt agradable per la grandesa dels paisatges. En total, 45 quilòmetres. Podeu veure la galeria al Flickr.
I a la tarda a descansar i a recuperar forçes mentre dinàvem a la terrassa tot mirant la pluja (sota la protecció d'un tendal). Que bonic que és veure ploure mentre no et mulles. Hem acompanyat el dinar amb un Alenza 1999 de Condado de Haza.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada