Cap de setmana intens com a colofó de la primera setmana d'independència. Bàsicament puc dir que encara no he gaudit de la independència perquè em sembla que he estat més temps voltant per aquests defores que a casa. Espero poder-me prendre aquesta setmana amb més calma i de moment, ho anem aconseguint.
Com deia cap de setmana intens. Divendres vaig quedar amb l'Aleix i l'Anna a Girona i vam anar a sopar a Le Bistrot. Feia temps que hi volia anar i em va agradar. L'assortit de formatges estava motl bé i la pizza de pagès de formatge de cabra i gírgoles encara més. Per beure, un vi ecològic del Penedès, Okhre, bastant correcte.
A les dues em posava al llit i dissabte al matí a les 7 ja n'era fora. Cap a Ikea faltava gent. Com sempre Ikea és esgotador, especialment un dissabte. Dinar de tràmit al McD (ja m'enteneu, però és que dir el nom em fa mal i a aquelles hores de la tarda era la única opció!) i cap a Sant Joan faltava gent. Després de descarregar, cap a sopar a la Teuleria: mousse d'albergínia amb crema de carbassa i filet de vedella. Molt bo. El vi, un Almodi de la Terra Alta anyada 2007, jove i interessant.
I si la nit abans havia dormit poc, la de dissabte encara menys. 4 hores. El motiu? Excursió al país veí, a Carpentras, al costat d'Avinyó, per visitar la Fira de la Tòfona. Ens esperaven 800 quilòmetres, entre anada i tornada. I personalment, un repte: descobrir si la tòfona m'agrada o no. Fa un parell de setmanes, a ca la Ruscalleda, no em va acabar d'entusiasmar. Però sóc dels que pensen que per saber si un producte agrada o no cal tastar-la més d'un cop. I tal dit, tal fet. Després d'haver saturat el meu olfacte amb l'aroma de tòfona, d'haver après una mica més sobre aquest aliment pagat a preu d'or (100 grams entre 60 i 75 euros) i d'haver menjat un menú que tenia com a base la tòfona, he arribat a la conclusió, que m'agrada, sempre i quan el plat estigui ben fet.
Vam dinar a La Fraiseraie a Carpentras. El menú de la tòfona va ser molt bo. De primer una Brouillade de Truffes, que consisteix en un plat que té com a base els ous i la tòfona. De segon, pollastre amb tòfona. I de postres, un assortit de pastissets. I per beure, un vi de la zona del Roine, un Cuvee Nadal 2005 del Domaine de Fondrèche, amb presència de fruita molt madura, consitent, una entrada potent, vellutat i un postgust prou llarg. Realment vam dinar molt bé. Després de dinar, última passejada a la fira, on vam tastar una vegada més les trufes amb tòfona (que bones que eren!) i cap a Sant Joan. A les 10,15 ja era al llit amb l'aroma de la tòfona encara present, dins el meu nas, o el meu cervell...
A les dues em posava al llit i dissabte al matí a les 7 ja n'era fora. Cap a Ikea faltava gent. Com sempre Ikea és esgotador, especialment un dissabte. Dinar de tràmit al McD (ja m'enteneu, però és que dir el nom em fa mal i a aquelles hores de la tarda era la única opció!) i cap a Sant Joan faltava gent. Després de descarregar, cap a sopar a la Teuleria: mousse d'albergínia amb crema de carbassa i filet de vedella. Molt bo. El vi, un Almodi de la Terra Alta anyada 2007, jove i interessant.
I si la nit abans havia dormit poc, la de dissabte encara menys. 4 hores. El motiu? Excursió al país veí, a Carpentras, al costat d'Avinyó, per visitar la Fira de la Tòfona. Ens esperaven 800 quilòmetres, entre anada i tornada. I personalment, un repte: descobrir si la tòfona m'agrada o no. Fa un parell de setmanes, a ca la Ruscalleda, no em va acabar d'entusiasmar. Però sóc dels que pensen que per saber si un producte agrada o no cal tastar-la més d'un cop. I tal dit, tal fet. Després d'haver saturat el meu olfacte amb l'aroma de tòfona, d'haver après una mica més sobre aquest aliment pagat a preu d'or (100 grams entre 60 i 75 euros) i d'haver menjat un menú que tenia com a base la tòfona, he arribat a la conclusió, que m'agrada, sempre i quan el plat estigui ben fet.
Vam dinar a La Fraiseraie a Carpentras. El menú de la tòfona va ser molt bo. De primer una Brouillade de Truffes, que consisteix en un plat que té com a base els ous i la tòfona. De segon, pollastre amb tòfona. I de postres, un assortit de pastissets. I per beure, un vi de la zona del Roine, un Cuvee Nadal 2005 del Domaine de Fondrèche, amb presència de fruita molt madura, consitent, una entrada potent, vellutat i un postgust prou llarg. Realment vam dinar molt bé. Després de dinar, última passejada a la fira, on vam tastar una vegada més les trufes amb tòfona (que bones que eren!) i cap a Sant Joan. A les 10,15 ja era al llit amb l'aroma de la tòfona encara present, dins el meu nas, o el meu cervell...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada