Ahir diumenge vam celebrar la tercera edició de la Calçotada Suquetada, és a dir, la calçotada que organitzem la família de can Suquet. Aquest any hi havia un element diferent respecte l'any passat: érem molta més gent. En total vam ser 41 persones. Com ja és habitual en aquests tiberis, l'indret escollit va ser el menjador del Mas Guanter. A mig matí ja ens hi vam dirigir per començar-ho a preparar tot: bidons per fer el foc, comprovar que teníem prou llenya per a la carn i boix per als calçots, col·locar les taules, preparar el pica-pica...
La gent va anar arribant poc a poc. Mentre preparàvem la teca i el foc anàvem picant olives, patates, bull... i per beure, Coronitas i rebujito. Cap a quarts de tres vam començar a menjar els calçots a peu dret a l'aire lliure. Tot seguit ja vam anar cap a dins per seure i menjar la carn, fer postres, cafè, copes...
També vam fer un tast de vins, o més ben dit, de vi, ja que només vam tastar una ampolla. Això sí! era de 6 litres. Es tractava d'un Roda I Reserva de l'any 2000. Va resultar ser un vi poc expressiu, potser massa evolucionat, però com que el més important era passar-s'ho bé ja va fer el seu fet.
Crec que va anar tot bé i espero que la gent s'ho passés bé. Almenys jo em vaig divertir, tot i acabar el dia ben baldat.
Les xifres són:
41 persones
400 calçots
7,5 kg. de xai
7,5 kg. de llonganisseta (botifarres)
4 kg. d'ossos d'esquena
12 cuixes i 6 pits de pollastre
7 kg. de pa
4 kg. de coca
5 litres de rebujito
35 llaunes de cervesa
8 litres de vi
20 ampolles de cava.
1 ampolla de ratafia
1 ampolla de Chivas 12 anys
I després de la sobretaula, a recollir i cap a casa. Però el dia encara ens guardava una sorpresa de camí cap a casa. Reprodueixo el diàleg mantingut entre en David i jo mentre tornàvem amb el Ligero i quan encara no havíem fet ni un quilòmetre:
Àlex: Aquest volant va tort
David: És normal que voti tant aquest jeep cotxe?
Àlex: No. Ja li deu passar alguna cosa. Collons, justament aquesta setmana que havia passat la ITV.
David: sembla una roda.
Mentrestant ja havíem arribat a la carretera:
Àlex: Sí, sí, va ben tort i vota.
David: Para allà on hi havia el pas a nivell que hi ha lloc.
Parem. Resultat: roda punxada. Situació: quarts de nou del vespre, fosc i amb el Ligero carregat fins a dalt de tot. La meva mare, en Pere i la Nuri s'han parat ja que anaven darrera nostra. Truquen a la Marta i a en Marcel que vinguin a recollir-nos. Truquem a la grua. Mentre ens esperem, comencem a treure la roda de recanvi per intentar-la canviar. Ja és mala llet, el gat no funciona. Amb aquestes apreixen l'Oriol i la Roser. Ens han vist parats al costat de la carretera i vénen a veure què ens ha passat. Sort que ells porten un gat que funciona. Arriben la Marta i en Marcel. Canviem la roda. Feina feta. Truquem de nou a l'asseguradora que ja no fa falta la grua. Tot solucionat, ja podem tornar cap a casa. Final intens per a un dia intens. L'any vinent, més, a poder ser, sense roda punxada.
Podeu veure les fotos clicant aquí.
La gent va anar arribant poc a poc. Mentre preparàvem la teca i el foc anàvem picant olives, patates, bull... i per beure, Coronitas i rebujito. Cap a quarts de tres vam començar a menjar els calçots a peu dret a l'aire lliure. Tot seguit ja vam anar cap a dins per seure i menjar la carn, fer postres, cafè, copes...
També vam fer un tast de vins, o més ben dit, de vi, ja que només vam tastar una ampolla. Això sí! era de 6 litres. Es tractava d'un Roda I Reserva de l'any 2000. Va resultar ser un vi poc expressiu, potser massa evolucionat, però com que el més important era passar-s'ho bé ja va fer el seu fet.
Crec que va anar tot bé i espero que la gent s'ho passés bé. Almenys jo em vaig divertir, tot i acabar el dia ben baldat.
Les xifres són:
41 persones
400 calçots
7,5 kg. de xai
7,5 kg. de llonganisseta (botifarres)
4 kg. d'ossos d'esquena
12 cuixes i 6 pits de pollastre
7 kg. de pa
4 kg. de coca
5 litres de rebujito
35 llaunes de cervesa
8 litres de vi
20 ampolles de cava.
1 ampolla de ratafia
1 ampolla de Chivas 12 anys
I després de la sobretaula, a recollir i cap a casa. Però el dia encara ens guardava una sorpresa de camí cap a casa. Reprodueixo el diàleg mantingut entre en David i jo mentre tornàvem amb el Ligero i quan encara no havíem fet ni un quilòmetre:
Àlex: Aquest volant va tort
David: És normal que voti tant aquest jeep cotxe?
Àlex: No. Ja li deu passar alguna cosa. Collons, justament aquesta setmana que havia passat la ITV.
David: sembla una roda.
Mentrestant ja havíem arribat a la carretera:
Àlex: Sí, sí, va ben tort i vota.
David: Para allà on hi havia el pas a nivell que hi ha lloc.
Parem. Resultat: roda punxada. Situació: quarts de nou del vespre, fosc i amb el Ligero carregat fins a dalt de tot. La meva mare, en Pere i la Nuri s'han parat ja que anaven darrera nostra. Truquen a la Marta i a en Marcel que vinguin a recollir-nos. Truquem a la grua. Mentre ens esperem, comencem a treure la roda de recanvi per intentar-la canviar. Ja és mala llet, el gat no funciona. Amb aquestes apreixen l'Oriol i la Roser. Ens han vist parats al costat de la carretera i vénen a veure què ens ha passat. Sort que ells porten un gat que funciona. Arriben la Marta i en Marcel. Canviem la roda. Feina feta. Truquem de nou a l'asseguradora que ja no fa falta la grua. Tot solucionat, ja podem tornar cap a casa. Final intens per a un dia intens. L'any vinent, més, a poder ser, sense roda punxada.
Podeu veure les fotos clicant aquí.
P.D. Un agraïment ben sincer a l'Oriol i a la Roser. Sense ells, tot hauria estat molt més complicat.
1 comentari:
El gat portava cua!!! ja es diu per Can Peret que segons a quines hores hi ha més gats que rates!!! A més vinguent de la suquetada! eh!!!
Publica un comentari a l'entrada