El bàsquet esgota!!!!

Diumenge, quan encara no estava del tot recuperat dels esforços "intel·lectuals" realitzats al XII Congrés d'Arxivística de Catalunya que havia tingut lloc a Tarragona, va sonar al despertador. Se suposa que el devia parar perquè em vaig despertar al cap d'una hora i mitja més tard. Resultat: m'havia adormit!!!!! I tenia una costellada, cosa que vol dir cita ineludible. A l'hora que havíem quedat tot just em llevava. Finalment, després de l'estrés matinal i de fer les darreres compres (ratafia no en podia faltar!), vam arribar a Ribes per preparar la costellada.

Teca no en va faltar i vi, tampoc! I després de dinar, què és el millor per pair bé? Prendre un whisky? Un digestiu? Una infusió? No! Fer un partit de bàsquet. Criteri per triar els jugadors: dretans contra esquerrans. Un criteri tant encertat que va fer que el jugador més baix d'un equip li treia un pam al més alt de l'altre. Vam jugar no sé quanta estona, però suficient com per quedar esgotats i per fotre'm un fart de córrer, tallar pilotes, anar per terra més d'un cop i de tant en tant, fer alguna cistella i algun xarrup de ratafia. Per cert, sabeu que quan un està suat, la ratafia sembla suc de regalèssia?

Ahir dilluns, tot el cos em feia mal. Semblava un vell; qualsevol moviment exclamava ai, ai, ai! I tenia els genolls pelats i ple de blaus de les dues o tres caigudes. Talment com si m'haguessin apallissat. Me'n vaig anar a dormir pensant que el dimarts estaria més bé. Doncs no! Avui el dolor s'ha focalitzat a les cames i a les cuixes: a primera hora del matí quasi m'havia d'ajudar amb el braç per prémer l'embrague i canviar de marxa. I és que ja no som uns nens, encara que diumenge ho semblàvem... més feliços que un gínjol!